Vicenç Vives : Espanya

VICENÇ VIVES: ESPANYA CONTEMPORANIA (1814-1953)

10.

En aquest apartat ens introdueix l’arribada de Primo de Rivera al poder i els principals fets de la dictadura.

-Un nou règim que havia de ser transitori, on la burgesia catalana, els socialistes, alguns polítics republicans (Leroux), van considerar que la dictadura militar posaria fi els problemes polítics i socials dels últims anys.

-Va ser diferent el règim es caracteritzar per un conservadorisme ideològic polític i social. Per buscar solucions fent una tirania militar reaccionaria.

-L’autor considera que el règim de P.R va ser arbitrari i patriarcal. Els polítics se’n van adonar i reclamaven una vida política normal com Maura i Cambó i els altres l’exili. Però P.R no va fer cas ni els uns ni els altres perquè confiava en la seva política. Els seus suport van ser L’exercit de l’africa, l’aristocràcia dels andalusos i la jerarquia eclesiàstica. Tot i que el rei (Alfons XIII) va ser de gran importància.

-Amb la victòria al Marroc contra l’Abd el KRIM (1926), va instaurar un Directori Civil destinat a continuar el que va fer el directori militar.

-Els que van fer del seu règim una institució van ser Escudero ( idea de la Unió patriòtica Nacional i una Assembla Nacional), Maura... és a dir com diu Vives “ una imponent armadura legal”.

11.

Vives parla de l’economia, del moviments obrer, de la reforma de l’administració, el paper dels intel•lectuals, repressió del catalanisme dictatorial.

-Primo no va resoldre els problemes perquè si no hagués hagut segona República ni la guerra civil. Durant en el seu govern.:

-Camp econòmic, onada de prosperitat mundial, producció i els preus es van mantenir estables. Esforços principals en el desenvolupament industrial. Augment del potencial hidroelèctric del país. També parla de l’augment de producció de ferro i acer, i l’industria tèxtil es va mantenir estacionària, en l’agricultura tampoc van variar . Renda nacional va augmentar igual que la població. consum però es continuava sotmès a l’atzar es a dir depenent de les collites

-Moviment obrer: obres estaven desorganitzats després de les mesures de Primo (1924). Van patir l’arbitrarietat de la patronal als camps i les ciutats. Va prohibir l’activitat pública a la CNT. Paradoxalment es va recolzar a la UGT. Largo Caballero va acceptar les funcions de conseller de l’estat. Això va causar que la UGT I el PSOE S’AIXEMPLESIN.

-Reforma administrativa: va tenir com a conseqüència que l’exercit intervingués en els afers civils . Ens parla dels diferents assumptes tèrbols com per exemple la cessió del monopoli de telèfons a una companyia americana...

-Paper dels intel•lectuals: Unamuno va ser un dels primers en dir les veritats del règim, Marañón va prendre part a la Sanjuanada... tot i que els estudiants ja s’havien revelat abans que els professors. Organitzats en la Federació Universitària espanyola. on preparaven la les campanyes per la caiguda del règim dictatorial.

-Repressió del catalanisme dictatorial: ens acaba el capítol parlant de com P.R va esclafar el catalanisme polític. Amb la dissolució de la Mancomunitat.

12.

Ens parla de com queda espanya, Francesc Cambó i, les eleccions del 12 d’abril del 31, i del que seria una frase on es resumeix tot el que va passar en aquell moment “ españa se acuesta monàrquica y se levanta republicana”.

-El 30 de gener P.R renuncia al poder dictatorial que avia assumit, el 14 d’abril de 1931 Alfons XIII és destronat i es proclama la 2n República. Vives parla de diferents personatges que busquen les causes de la caiguda de la monarquia. Segons Escudero es va deure a l’absència d’una doctrina monàrquica entre el personal de la restauració i conseqüència d’un règim liberal, també nombre a Comín Colomer. Critica també l’actuació d’Alfons ii i els consellers i ministres ja que podrien haver trobat una salvació.

-La caiguda de la dictadura va permetre que els burgesos establissin la seva autoritat . Però aquesta podent fent molt no va fer res. Cambó va perdre el seu prestigi davant les masses en preconitzar la formació d’un partit de centre on intentant salvar la monarquia sense sacrificar cap dels privilegis econòmics i socials dels terratinents ni dels industrials de Catalunya. El coneixes els resultat de les eleccions del 14 d’abril, la burgesia va abandonar la corona.

-L’acció republicana encara podia canalitzar les vies de la normalitat constitucional. On el pacte de Sant Sebastià nomes significava que els partits republicans acceptaven les exigències mínimes que socialistes i catalanistes moderats volien fer caure la monarquia. Però malgrat l’agitació sindical i l’actitud revolucionaria de certs oficials de l’exèrcit, el país no estava encara preparat per un moviment insurreccional. Explica el diferent clima de reivindicacions socials i polítiques mostrant-ho amb intensitat de les vagues.

-Parla del resultat de les eleccions on els vencedors van ser els partits extremistes. Un èxit republicà.

13.

-Esquerra va arribar al poder a l’abril del 31 i no va assolir el seu objectiu gràcies a un cop d’estat militar. La II República tenia per dirigents grups d’intel•lectuals que s’havien anat constituint després de la crisi nacional del 1898.

-Tenien uns valors sense experiència és a dir es volien fer coses que no s’havien fet mai.. els intel•lectuals republicans tenien al costat el partit socialista de la UGT. Els socialistes augmenten . un grup volia accelerar el procés i vigilava els progressos de la CNT.

-El comunisme no era cap perill pel partit socialista ni per el règim.

-La FAI torna a dominar les masses proletàries i volia una revolució social. un comunisme llibertari és a dir una utopia que era un infantilisme revolucionari.

-Anarquistes i la CNT van combatre la república perquè hi van veure l’escut que protegia la burgesia espanyola quan en realitat la burgesia mai no es va mostrar favorable el nou règim.

-Només Cat hi havia una base solida al regim Republicà. I per això la CNT va acceptar un debat dins la legalitat. Ja que el recolzament que tenien era degut a que resoldrien el problema de l’autonomia.

14.

-Les solucions que plantejava la república topaven amb les classes i grups socials oposats a les seves concepcions

...