La Dama Del Tramvia

La bella dama del tramvia

Aquest poema va ser escrit per Josep Carner i estava inclós en el seu llibre Auques i Ventalls i la primera edició va ser publicada l'any 1914.

Josep Carner va ser un poeta, periodista, autor de teatre i traductor espanyol. Era més conegut com El Príncep del poetes catalans. Va ser el primero poeta modern a Catalanya.

El poema està escrit en set estrofes de quatre versos cadascuna. Els tres primers versos de cada estrofa son dodecasÍl·labs i l'últim és octosíl·lab. La rima és consonant.

El tema d'aquest poema és l'amor fugaç en un marc urbà, fa una idealització fugaç de la bella dama.

El poema el podem dividir en tres parts. La primera part comprén les tres primeres estrofes. La segona va desde la quarta estrofa fins a la sisena. I la part final és l'última estrofa.

La primera estrofa se situa en la parada d'un tramvia, i parla de com en aquest lloc es poden veure a persones de diferents classes socials, i entre totes aquestes persones destaca la figura d'una dama molt bella. Al poema quan parla d'ella diu que és eterna, amb això ens vols dir que el seu record mai se li borrara de la memòria.

En la segona estrofa fa una descripció de com es la dama, una dona que desperta desig per la seva bellesa. Ell té la suposició que és d'un país exòtic i això el porta a pensar que quan parli tindrá una veu melodiosa.

A la tercera estrofa el tramvia és a punt de marxar i ell sap que el sentiment que tenia el narrador s'apagarà i per això té el dubte de pujar al tramvia.

Comença la quarta estrofa idealitzant la dama una altre vegada, pero a mesura que continua la estrofa comença a dubtar de la seva bellesa i diu que si la coneix pot ser que la seva idealització xoqui amb la realitat i s'emporti una decepció.

Durant la quinta estrofa comença a desfer la seva idealització sobre la dama també a desprestigiar-la, i al final de l'estrofa dona un consell als poetes. Els hi diu que no recerquin la bellesa ideal i que tinguin sempre els peus sobre la terra.

A l'estrofa final reflexiona sobre el que suposa el xoc entre la realitat i el món idealitzat i diu que la majora de les il·lusions son com la dona del tramvia i dona un toc d'atenció als joves dient que les il·lusions són com la dona del tramvia, Fugaçes.

En aquest poema veiem com utilitza una paraula procedent d'una altre llengua per crear un artifici, també podem trobar el tòpic literari de la "Descriptio Puellae" i es mostra més clarament a la segona estrofa. A més te trets costumistes, ja que el narrador explica com ha der ser una dona ideal.

Carner mitjançant el narrador idealitza a una dona que veu a un tramvia i arriba a un punt que és tan perfecta per a ell que comença a dubtar

...