Alguns Conceptes bàsics Per A Entendre L'economia De La Segona Meitat Del Segle XX

Alguns conceptes bàsics per a entendre l’economia

de la segona meitat del segle XX

Sistemes econòmics

● Economia de mercat

Els recursos de la societat estan en mans privades i la producció es fa en empreses privades, l’objectiu de les quals és obtenir beneficis. Els beneficis són determinats per les forces que operen en el mercat, es a dir, el mercat regula els beneficis. Per tant, el mercat és el que organitza aquest sistema econòmic.

● Economia mixta de mercat

El sistema d’economia de mercat no existeix en estat pur. No hi ha cap societat on tots els recursos estiguin en mans privades. A tots els països hi ha un sector públic que fa coses que les empreses privades no faríem, per criteris de rendibilitat, perquè no obtindrien beneficis. A tot arreu del món on hi ha economia de mercat hi ha, de fet, una economia mixta. En una economia mixta, la gestió dels recursos es fa tant a través del mercat com per part del sector públic. El pes de cada sector depèn dels països (als països occidentals, el sector públic representava entre el 30% i el 50% de l’economia durant la segona meitat del segle XX). L’estat recapta impostos i, en teoria, juga un paper redistributiu.

● Economia planificada

Els recursos són, jurídicament, col•lectius, públics, no estan en mans privades. En aquest sistema, el pes del sector estatal se situa al voltant del 90% o el 95% de l’economia. El govern gestiona els recursos col•lectius i decideix el que s’ha de produir. Suposa una planificació centralitzada. L’economia planificada depèn de l’eficàcia dels planificadors. En la pràctica, aquest sistema ha fracassat en la planificació de bens de consum i ha funcionat millor en la planificació de grans infraestructures.

Comerç internacional

● Balança de pagaments

És el document comptable que recapitula tots els moviments (bens, serveis i capitals) entre un país i l’estranger en el període d’un any. És un registre comptable de les transaccions internacionals d’un país amb la resta del món (exportacions i importacions).

● Polítiques relacionades amb el comerç internacional: proteccionisme, lliure canvi, liberalització

* Mecanismes per a fer la protecció: aranzels (impostos posats als productes que volen entrar en un país; així importar resulta més car); subvencions (a productes interiors per baixar el seu preu i fer que així siguin competitius amb els productes estrangers); restriccions quantitatives (fixar les quantitats màximes de productes que es poden importar); limitar les importacions en funció de la moneda estrangera disponible en un país.

Raons del proteccionisme: per a protegir una determinada producció no competitiva però d’importància estratègica; per a evitar l’atur en un país (si s’importen bens es treu la feina a la gent que els produïa o els podria produir en el país); per a combatre les polítiques de dumping, es a dir, dels països que venen per sota del preu de cost del producte per aconseguir divises; per a protegir industries noves; per a corregir desequilibris en la balança de pagaments (un dèficit en la balança de pagaments pot provocar que no es pugui pagar per manca de divises).

* Lliure canvi: quan un país deixa circular lliurament tots els bens, serveis i capitals en relació a l’estranger.

* Liberalització: mesures per a reduir el proteccionisme i avançar en la direcció del lliure canvi.

● Valor d’intercanvi entre les monedes

* Patró or. El govern fixa el preu de l’or en la seva moneda, manté la convertibilitat de la moneda del país en or (si vaig al banc central del país em donarien or a canvi del bitllet) i crea diner en funció de les existències d’or. A partir del patró or s’ajusta la balança de pagaments (per exemple, si un gram d’or

...