La Publicidad Fallida

4.4. Publicitat en fallida per culpa del famós

Hi ha famosos que són escollits per la seva bona imatge i al poc temps de protagonitzar aquell anunci o propaganda s’els vincula amb algun tipus d’escàndol i fa que la perdin totalment.Hi ha molts exemples de famosos que teníen contractes amb marques reconegudes mundialment i per algun incident que ells han protagonitzat la gent els ha deixat de veure com a referents,per tant,les vendes baixen en picat i aquell contracte milionari s’anula.

Un exemple d’això és l’actor Bruce Willis,al que van descobrir pel carrer amb una forta embriagació ,i li van anul·lar un contracte de molts milions de dolars que tenía amb una coneguda marca de roba.Mike Tayson,el reconegut mundialment,boxejador estadounidens,va perdre el contracte que tenía amb Pepsi Cola quan va ser acusat de maltractar a la seva exdona.Michael Jackson,el defunciat cantant va provocar en vida,i encara ho segueix fent,l’admiració de milions de seguidors però la seva implicació en diferents polèmiques i escàndals el van incapacitar posteriorment per a ser l’imatge de

qualsevol marca.Un fenomen que s’ha produit en molts personatges,com Tiger Woods o Kate Moss.En molts casos el protagonista famós s’hagi vist involucrat en fets o conductes negatives per a l’imatge de molts sectors del públic,ja siguin sorpressos consumint drogues i substancies il·legals,fracasos esportius relacionats amb el tema del doping* en el cas dels esportistes,aparicions en revistes eròtiques o escàndals sexuals,etc.

Però aquest no és només l’únic risc que pateix una companyía al posar a un famós que protagonitza un escàndol.Un altre risc sería que es descobrís que aquest personatge en realitat no fes servir aquella marca que promociona.En general,la gent comú és poc crítica respecte l’identificació que existeix entre el famós i la marca que el contracta.

La majoría no es para a pensar si realment l’estrella que protagonitza aquell anunci,fora de càmeras fara servir aquell producte,la majoría opina que no.

Però si el públic en molts casos és indiferent,en el cas dels països més dessarotllats hi ha una serie de lleis i codis que s’encarreguen de regular aquest fet.L’antecedent més significatiu,sens dubte,data dels anys 70 per part del cantant Pat Boone,ídol en aquell moment de moltes joves nord-americanes.Boone va ser contractat per una comercial amb tota la seva familia per alavar les virtuds d’una crema antiacné,Statin.Davanat de les càmeras va dir que el producte era molt efectiu,dient que les seves filles adolescents havíen notat l’efecte en poc temps,ja que ell deia que a casa també el feien servir.Però

algú va comprobar que en realitat ninguna de les filles de Boone havía fet servir Statin i Pat va ser denunciat,llavors va intervenir la Federal Trade

...