Les Dificultats dels Mercats : violació dels Teoremes Fonamentals

KENNETH J. Arrow

CONDICIONS D’EXISTÈNCIA I LIMITS DELS MERCATS

[pic 1]

[pic 2]

Contingut

K. J. Arrow        2

Introducció        2

La obra        3

Condicións d’existència i limits dels mercats        4

L’equilibri general competitiu: El Model Neoclàssic        4

Condicions d’existència i Límits  dels mercats        6

Les Dificultats dels Mercats : violació dels Teoremes Fonamentals        7

∙        Rendiments creixents        7

∙        Incertesa        8

∙        Externalitats.        9

∙        Costos de Transacció        10

LA compensació de les limitacions del mercat i els costos de transacció        11

Bibliografia        13

K. J. Arrow

Introducció

Kenneth Joseph Arrow, va néixer a la ciutat de Nova York (EUA), el 23 d'agost de 1921, és un economista nord-americà, guanyador del Premi Nobel d'Economia el 1972, juntament amb John Hicks, per les seves contribucions pioneres a la teoria de l'equilibri econòmic general i a la teoria del benestar.

Arrow és considerat un dels fundadors de l'economia neoclàssica moderna. Les seves principals contribucions es refereixen a la teoria de l'elecció social, especialment amb el teorema de la impossibilitat que porta el seu nom, i l'anàlisi de situacions d'equilibri econòmic general. A més, va contribuir a altres àrees de la recerca econòmica, com la teoria del creixement endogen i l'estudi de les asimetries d'informació.

Va iniciar els seus estudis en la City College de Nova York, on va obtenir el 1940 el grau de batxiller en Ciències Socials i, a continuació, va ingressar a la Universitat de Columbia per estudiar Ciències Econòmiques. Durant la Segona Guerra Mundial va servir en l'exèrcit com a capità de les forces aèries en una unitat de Meteorologia.

L’any 1946 va reprendre els seus estudis universitaris en Columbia, completats després a la Universitat de Chicago (1948-1949), on va ser contractat com a professor ajudant d'Economia. En la seva nova destinació va formar part de la comissió Cowles per a la recerca econòmica, un equip de joves economistes dirigit per Tjalling C. Koopmans, pioner de l'Econometria i que va influir decisivament en Arrow.

El 1947 es va casar amb Selma Schweitzer, amb qui va tenir dos fills, David Michael i Andrew Seth.

Kenneth Arrow va ser una de les més destacades figures de la nova línia d'economistes que fonamentaven els seus treballs en profunds coneixements estadístics. El 1951 va publicar la seva obra més important, Elecció social i valors individuals, en la qual va exposar el seu "teorema de la impossibilitat", segons el qual resulta inviable elaborar una funció de benestar social a partir de funcions de benestar individual sense infringir certes condicions mínimes de racionalitat i equitat; per aquesta obra es reconeix a Kenneth Arrow com el fundador de la moderna teoria econòmica de l'elecció social.

Entre 1949 i 1968 va treballar a la Universitat de Stanford, primer com a professor ajudant i, més tard, com a cap del Departament d'Economia i Estadística; també va ser membre de l'equip de Recerques en Ciències Socials (1952) i de l'Institut d'Estudis Avançats per a Ciències del Comportament (1956-1957). El 1962 va formar part del Consell d'Economia del govern i un any després va ser nomenat membre del Churchill College de Cambridge. Entre 1968 i 1979 va treballar a la Universitat de Harvard (en la qual va introduir els seus nous mètodes per elaborar teoria econòmica) i el 1979 va tornar a Stanford.

Va pertànyer a diverses institucions i associacions professionals, entre elles la Societat Economètrica, que va presidir el 1956; l'Acadèmia Nacional de les Ciències; l'Associació Americana d'Economia, que el 1957 li va premiar amb la Medalla John Bats Clark; l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències; la Societat Filosòfica Americana; i l'Associació Americana d'Estadística.

L’any 2004 el President dels Estats Units, George W. Bush, li va lliurar la Medalla Nacional de la Ciència, el guardó científic més alt del seu país, per les seves aportacions a la recerca sobre la determinació de les decisions sota condicions d'informació imperfecta i la gestió del risc.

La obra

Les seves principals contribucions han estat en el camp de la teoria de la decisió, especialment el seu teorema d'impossibilitat d’Arrow i l'anàlisi de l'equilibri general en microeconomia.

El "teorema d’ Arrow" i altres aportacions:

La tesi doctoral de Kenneth Arrow i més tard el llibre que la va divulgar, Elecció social i valors individuals (1951), van implicar un important avanç teòric per a l'economia. En una època en què l'Economia del Benestar es mirava amb molta complaença, especialment per la possibilitat que la humanitat a través de l'Estat resolgués gran part dels problemes que el Mercat per si mateix no era capaç de solucionar, Arrow va fer sonar les alarmes.

En el seu llibre va assenyalar que les preses de decisions col·lectives, propostes per l'Economia del Benestar, podien emmalaltir de serioses contradiccions internes. Això, perquè mentre és lògic que un individu ordeni les seves preferències transitivament, és a dir, que si prefereix A a B i B a C, preferirà també A a C, per a una comunitat no necessàriament serà vàlid, podent-se donar combinacions diferents. En efecte, les expressions de la comunitat poden no expressar-se inequívocament, donant lloc al qual es coneix com "la paradoxa de la votació".

La presa de decisions col·lectives, sosté Arrow, és altament complexa i sol tenir contradiccions internes.

Per tant, el "Teorema d’Arrow" afirma que no existeix una forma democràtica de votació que permeti una elecció social transitiva i racional. En termes més acadèmics, planteja que si l'organisme que pren les decisions té almenys dos integrants i almenys tres opcions entre les quals ha de decidir, llavors és impossible dissenyar una Funció de selecció social que satisfaci simultàniament totes aquestes condicions. Així, almenys teòricament, l'única forma de govern que permetria adoptar decisions estables i no ambigües seria la d'una dictadura unipersonal o quan les possibilitats d'elecció es redueixen a dues.

...