ACTIVITATS D’AULA DE PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ
Enviado por Jose Gras Alcoy • 26 de Abril de 2022 • Apuntes • 2.760 Palabras (12 Páginas) • 32 Visitas
ACTIVITATS D’AULA DE PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ
ACTIVITAT 1: CONCEPTES BÀSICS
A continuació proposem unes activitats que et facilitaran una adequada comprensió i l'aplicació de la informació que has treballat en el document sobre conceptes bàsics.
- Globalitat del procés d'E-A (procés d'E-A com un sistema). El procés d'E-A ha d'estudiar-se de forma global, en cas contrari no aconseguirem comprendre-ho en la seua totalitat. En aquest sentit, aplica la metàfora que presenta Senge (1994, pàg. 88) a l'estudi del procés d'E-A:
“Tres ciegos encontraron un elefante. ¡Es una cosa grande y áspera, ancha y extensa como una alfombra!, dijo el primero, cogiendo una oreja. El segundo, cogiendo la trompa, exclamó ¡Yo tengo la verdad, es un tubo recto y hueco! Y el tercero cogiendo una pata delantera, señaló ¡Es poderoso y firme como una columna! Dado el modo de conocer de estos hombres, jamás conocerán un elefante”.
2) Classifica les següents situacions educatives en el tipus de SE a què faça referència, escrivint la lletra corresponent a cada casella: A) Excursió escolar planificada per al tema de l'erosió; B) Una setmana a la neu: Aprén a esquiar; C) La família ensenya el maneig de la forquilla i el ganivet per menjar pollastre; D) Aprendre a tocar l'oboè a la banda del poble; E) Recerca bibliogràfica sobre parcs temàtics a Internet; F) Eleccions autonòmiques; G) Taller de ceràmica per a gent gran; H) Assignatura: Geofísica, Universitat Politècnica; I) Promoció del K-78, elixir de la vitalitat; J) Acampada a les "coves dels moros" de Bocairent: una experiència de convivència i supervivència en grup; K) Educació física en educació primària: el salt de longitud. Justifica la decisió que has pres en aquelles situacions educatives que consideres que podrien situar-se en més d'una categoria.
SE Formal | SE No formal | SE Informal |
E – H – K Perquè és desenvolupa dins del sistema educatiu, per la qual cosa existeixen uns objectius i un grau d'intencionalitat per a aconseguir aquests objectius. | A – B – D – G – J Perquè el profesor ho ha planificat i ho fa fora de l’àrea amb un fi. | C – F – I Perquè hi ha més d’un emissor, està en el àmbit familiar, la persona no te intencionalitat d’aprendre. |
3) Llegeix el document que s'adjunta a continuació i realitza un comentari crític personal (extensió màxima: dos folis a una cara). En aquest comentari ha de constar la teua justificació sobre el que ha de ser una situació educativa no formal i si consideres que una visita a la "Ciutat de les Ciències de València" s'ajusta a aquest concepte. A més de la lectura del text, per ajudar-te a elaborar la resposta, pots veure els següents vídeos:
- Vídeo promocional de la Ciutat de les Arts i les Ciències (11-1-2017):
https://www.youtube.com/watch?v=ogKtkkJwLzU
- Cité des enfants 5-12 ans (Cité des sciences et de l'industrie, La Villette de París):
https://www.youtube.com/watch?v=IRT8U1MSaHk
DOCUMENT SOBRE LA SITUACIÓ EDUCATIVA NO FORMAL
PROJECTE CCT DE VALÈNCIA
[pic 1] |
Fotomuntatge que mostra una panoràmica de la futura Torre de Comunicacions, en el mateix paratge on es pretenia ubicar la Ciutat de les Ciències de València. (Font original: A. Orrico (1991). "El Naixement d'una ciutat: València comptarà amb un gran centre de divulgació científica i tecnològica", Papers d'educació, desembre de 1991, pàg. 22-23). |
LA CIUTAT DE LES CIÈNCIES, “BEGIN THE BEGIN” (Olga Dénia)
El projecte de continguts elaborat perun equip de científics valencians per a l’ombrívol Museu de la Ciutat de les Ciències dorm en dependències de la generalitat. Mentrestant, l’actual govern diu que n’està elaborant un de nou que farà públic en breu.
(Font: El Temps, 26 de febrer de 1996, número 610)
Fa any i mig, dins el marc del Seminari sobre Difusió de la Ciència realitzat a la UIMP, Armand Benatar parlava de la importància de convertir en plaers 1'educació i 1'adquisició de la cultura, d'elevar el nivell mitjà del coneixement científic de la població i del forum d'aprenentatge i de comunicació que havia de representar la ja estructurada Ciutat de les Ciències de València. Aleshores, ningú no podia imaginar que aquell projecte, elaborat amb tota la cura i el rigor dels millors científics i professionals valencians, es quedaria en foc d'encenalls. Benatar ha estat la persona encarregada de dissenyar el cinema hemisfèric, que, gràcies a la seua evident rendibilitat econòmica, s'ha convertit en el ninot indultat de la falla de la Ciència. La Torre de Telecomunicacions, un element afegit posteriorment, és la poma de la discordia pel seu caràcter emblemàtic. I el Museu, el gran oblidat. Ni la crítica mes draconiana -en cas quen'hi haguera hagut- hauria estat més injusta que la indiferència i 1'oblit que, en tot aquest entramat polític i periodístic sobre la Ciutat de les Ciències, ha patit el Museu, nucli d'interés científic i educatiu del projecte inicial.
La idea de crear una Ciutat de la Ciència i la Tecnologia per a València començà a materialitzar-se a finals del 1990, quan la Generalitat Valenciana i la Universitat de València signaren un conveni de col.laboració per a la redacció d'un projecte científic sobre el qual s'assentarien les bases de la futura Ciutat. Les primeres línies de treball havien estat elaborades poc temps abans pels professors José M. López Piñero i Antoni Ten per encàrrec directe del govern valencià. Ten, segurament la persona que més museus de la ciència ha visitat arreu del món, fou nomenat director de 1'estudi científic. La Ciutat de les Ciències hauria de nàixer com a lloc d'encontre amb la ciència i la tecnologia, amb la innovació i la creativitat, en 1'avançada societat industrial en què vivim. Dos anys de treball de més de seixanta especialistes donaren com a resultat un document de trenta-dos volums que detallen cadascun dels espais de la ciutat estructurada en tres mòduls: el Cinema Hemisfèric, el Museu i la Ciutat Exterior.
...