Informació sobre la Dislàlia

DISLÀLIA A L’AULA

-Com podem detectar una dislàlia?

Per valorar si hi ha una dislàlia s’ha de fer una observació sistemàtica de diferents aspectes, per a això és convenient l'ús de protocols o proves específiques elaborades a aquest efecte. Una completa avaluació implicaria el següent:

-Comprovar l'absència d'anomalies físiques en òrgans bucofonatoris: llavis, nas, llengua, dents, paladar i mandíbula.

-Valorar la capacitat per a la realització d'exercicis pràctics amb òrgans bucofonatoris: moure la llengua a diferent velocitat, doblegar el llavi inferior, inflar els queixos, etc.

-Avaluar la capacitat per a realitzar exercicis relacionats amb la respiració: control de la inspiració i espiració, control del bufo, capacitat de retenir aire en els pulmons, etc.

-Analitzar la discriminació auditiva de sons: implica avaluar la capacitat de percebre diferents estímuls auditius i percebre diferències i semblances entre els sons. Solen utilitzar-se paris de paraules que es diferencien només en una consonant. El nen-a ha de dir si aquestes dues paraules són iguals o diferents (per exemple: bri-bota, pota-bati, trec-gripau, etc.). L'avaluador-a deure evitar en la presentació oral dels parells de paraules que el noi-a faci “lectura labial”, i utilitzi només la seva capacitat de discriminació auditiva dels sons per a resoldre la tasca. A vegades les dificultats d'atenció de l'alumne impedeixen resultats adequats en aquesta mena de proves.

-Valorar la capacitat per a l'articulació de síl·labes i paraules amb diferents estructures i longitud. Implica l'observació en l'alumne del seu llenguatge espontani així com la identificació d'estructures sil·làbiques o sons erronis. Posteriorment, és necessari una anàlisi sistemàtica dels errors trobats. L'observació pot fer-se mitjançant l'emissió de paraules i frases per repetició. Un altre mètode és la presentació de dibuixos o fotografies perquè digui el nom de l'objecte i/o descrigui les accions i mitjançant la lectura (si l'ha adquirit). Per a dur a terme l'avaluació d'aquest aspecte existeix una àmplia oferta de treballs específics.

Què pots fer amb aquests alumnes a la teva aula?

Una vegada avaluada el tipus de dislàlies pel logopeda de l'equip d'orientació o pel mestre d'Audició i Llenguatge, es proposaran uns exercicis específics per a la reeducació. A l'aula ordinària, a més, es poden dur a terme els següents en funció d'aquests objectius:

– Treballar la coordinació dinàmica i el ritme, com a pas previ a l'articulació oral.

• Assegut en una cadira, l'alumne/a colpeja alternativament el sòl amb el peu dret i l'esquerre seguint diferents ritmes.
• Escoltar un ritme senzill i reproduir-lo (palmades i puntades, sons i palmades,…)
• Mentre que sona la música o algun instrument, els alumnes han de caminar per l'aula, quan la música es pari han de romandre quiets sense moure's.

– Desenvolupar una adequada discriminació auditiva de sons i dels fonemes alterats.

• Reconèixer sorolls familiars, d'animals, sons d'instruments musicals, sorolls fets amb el cos,…
• Identificar un fonema determinat en diferents posicions dins d'una paraula. Exemple: On està la «p» en ànec, al principi, al mig o al final de la paraula?

– Pronunciació correcta dels fonemes alterats.

...