Psciopatologia: Alteracions de la percepció

PSICOPATOLOGIA TEMA 4: Percepció i Imaginació

Contenido

1.        Característiques de la percepció “normal”:        2

2.        Imatge mental.        2

3.        Percepció.        2

Resum:        2

4.        Classificació:        3

a)        Distorsions:        3

b)        Engany perceptiu:        3

5.        Distorsions perceptives o sensorials.        3

5.1.        Percepció de la INTENSITAT.        3

5.2.        Percepció de la QUALITAT.        3

5.3.        Percepció de la GRANDÀRIA i/o FORMA.        3

5.4.        Integració perceptiva.        4

5.5.        Estructuració d’estímuls ambigus.        4

Il·lusió:        4

Pareidolia:        4

Sentit de presència        4

6.        Enganys perceptius.        5

6.1.        Al·lucinacions.        5

Característiques:        5

Classificació de les al·lucinacions.        5

a.        Nivell de complexitat.        6

b.        Temàtica o contingut:        6

c.        Modularitat sensorial:        6

d.        Variants de la experiència al·lucinatòria:        7

6.2.        Pseudopercepció o imatges anormals.        7

a.        Imatge hipnopòmpiques i hipnagògiques.        7

b.        Imatges al·lucinoides.        8

c.        Imatges mnémiques.        8

d.        Imatges consecutives o post-imatges.        8

e.        Imatges paràsites.        8

Al·lucinacions en alguns trastorns.        8

Percepció i Imaginació

Hi ha 6 sentits:

• Visual
• Auditiu
• Olfactiu
• Gustatiu
• Tàctil (per fora o sobre la pell. Fred, picor,...)
• Somàtic (Es dona en l’interior de la persona. Nus en l’estómac, etc.)

• Especificar quins sentits estan involucrats. Si no hi ha cap, estaríem en una alteració de la memòria, per exemple.

1. Característiques de la percepció “normal”:

• Vivacitat o corporeïtat.
• Nitidesa, claredat o delimitació.
• Fixesa o estabilitat (Els preceptes no se’n van), no és voluntari percebre.
• Extrojecció: Percebre les coses en l’espai definit.
• No influenciabilitat voluntària.

1. Imatge mental.

• Representació de les qualitats perceptibles d’un objecte (soroll, olor, imatge,...).
• No és el concepte o idea abstracte.
• No és la reacció cognitiva, emocional, sensorial o vegetatiu.

1. Percepció.

Procés psíquic que suposa:

• Interpretació activa que fa l’individu d’allò que capten els sentits i al mateix temps, aquesta interpretació es fonamenta a les experiències prèvies, les expectatives i les predisposicions personals.

Resum:

• Procés interactiu.
• No passiu.
• Implica els òrgans dels sentits.
• No còpia la realitat.

• L’atenció que té la persona és a partir d’un estímul que existeix? (A partir d’aquesta pregunta es pren un camí o altre).

1. Classificació:

• Distorsions: Participa d’alguna manera l’estimulació.
• Enganys: En gran mesura independents de l’estimulació.

1. Distorsions:

Un estímul:

• Existeix fora de nosaltres.
• És perceptible/accessible als òrgans sensorials.
• És percebut d’una manera diferent.

Les característiques pròpies (físiques i formals) del món estimular es perceben de forma distorsionada.

1. Engany perceptiu:

• Experiència perceptiva nova.
• Sol conviure amb la resta de les percepcions “normals”.
• No es fonamenta en estímuls realment existents en eixe moment.
• Es manté i/o activa a pesar que l’estímul que va produir la percepció inicial ja no està físicament present. (Ex. Vori ara mateix a Brad Pitt).

1. Distorsions perceptives o sensorials.

1. Percepció de la INTENSITAT.

• Intensitat: hiperestèsia, hipoestèsia, anestèsia.
• Dolor: Hiperalgèsia, hipoalgèsia, analgèsia.
• So: Hiperacúsia, hipoacúsia.

1. Percepció de la QUALITAT.

Alteracions en la percepció del color, la nitidesa i el detall de les percepcions.

Sol anar acompanyada a les de intensitat.

1. Percepció de la GRANDÀRIA i/o FORMA.

• Metamorfopsia: (Nom genèric) Alteració de la grandària, de la forma o de les dos coses.
• Dismorfopsia: Alteració en la forma.
• Dismegalopsia: Grandària.

• Micropsia: Més xicotet o llunyà.
• Macropsia o megalopsia.

• Autometamorfopsia: Percepció del propi cos més gran del que és.
• Automorfopsia: Alteració en el tamany del cos.

1. Integració perceptiva.

• Escissió perceptiva: Percepció dividida. La persona experimenta de manera dividida allò que la majoria experimenta junt (l’aigua dins d’un got).

No es pot establir nexes d’unió entre 2 o més percepcions procedents de modalitats sensorials persistents.

L’objecte es fragmenta en els seus components sensorials.

• Morfolisi: Formes.
• Metagromies: Color i forma.

Aglutinació: Les diferents modalitats sensorials es fonen en una única experiències perceptiva.

Incapacitat per a distingir entre diferents sensacions. Assoles hi ha un estímul, a partir del qual es percep més.

Cas particular: Sinestèsia. A partir de la veu, de paraules, es percep colors.

1. Estructuració d’estímuls ambigus.

• Il·lusió.
• Pareidolia.
• Sentit de presència.

Il·lusió: Percepció equivocada d’un objecte concret.

• Causes:

• Certa predisposició a:

• Interpretar l’estimulació.
• Organitzar les nostres percepcions en un tot significatiu.

• A l’ambigüitat o falta de definició clara de l’estimulació.

• Pot ser normal o patològica.
• Control: No en la producció, sí en la desaparició (en la normal, no en patològica).
• Consciència de realitat, l’individu sap que li dona una interpretació possiblement incorrecta.
• Espai extern.

Pareidolia: Donar una organització i significar a un estímul real ambigu.

• Control en l’aparició/producció i en la desaparició.
• Espai extern (hi ha estímul extern).
• El sentit de la realitat no es perd.

Sentit de presència. Tindre la sensació de no estar assoles, encara que no hi haja indicis d’això.

Hi ha estímul ambigu: l’ambient. (Somàtic).

1. Enganys perceptius.

• Al·lucinacions
• Pseudopercepcions o imatges anòmales.

1. Al·lucinacions.

• Postura perceptualista (Jaspers): Representació mental de tal intensitat que es percep externament.
• Postura intel·lectualista (Henry Ey): Creença de que es percep quelcom i que el que es percep és real.
• Postura mixta (Marchais): alteració tant de la percepció com del pensament.
• Model del processament d’informació i cognitivisme (Horowitz. Slade y Bentall):  anomalies a la codificació, l’avaluació i la transformació de l’ informació.

No hi ha consciencia de malaltia: La persona no dubtarà de que existeix, creu que la gent pot veure- lo, senti-ho també.

Les al·lucinacions són imatges mentals –representacions de les característiques sensorials- que es produeixen en forma d’imatge, procedeixen de fonts internes d’informació, són avaluades con a procedents de l’exterior i habitualment es produeixen com una intrusió.

...