Psic Del Desenv.

 Meta Educativa:

• Gestionar la creació del medi ambient que maximize l'aprenentatge.

• L'adquisició de reforç positiu i negatiu com a mesura per al control de la conducta.

• Transmetre pautes culturals

• En la instrucció es pretén aconseguir l'estudiant la resposta desitjada quan es presenta un estímul.

 Implicacions educatives

• introduir l'ensenyament automatitzada (dècada dels '70)

• introduir les màquines d'instrucció

• els llibres de treball (quaderns "workbooks") Es presenta una tasca que ha d'executar-seguint instruccions. (Es reforça l'aprenentatge amb paraules d'estímul i pot continuar amb exercicis més difícils.)

• Introducció de l'ensenyament per mitjà de la televisió i els ordinadors-s'originen els mòduls de "input-output" (el que es posa o entra i el que surt) que són tasques escolars que requereixen l'alumne trobar la solució a una situació problemàtica per la resposta correcta rep recompensa intel.lectual (reforç) immediata.

• S'amplia el currículum per a l'educació dels nens especials (special education), utilitzant tècniques conductistes. (Estímul-resposta-reforç).

Teoria Psicogenética de Piaget.

Des de la investigació i aprofundiment del problema complex de la formació intel lectual, Piaget postula una nova concepció d'intel ligència, que influeix directament sobre els corrents pedagògiques del moment. Segons aquest psicòleg "la intel ligència és l'adaptació per excel.lència, l'equilibri entre assimilació contínua de les coses a la pròpia activitat i l'acomodació d'aquests esquemes assimiladors als objectes." 1

Arran d'aquesta concepció, Piaget formula el procés de desenvolupament de la intel ligència a partir de la divisió del mateix en sis períodes, cadascun dels quals suposa un avanç en relació amb l'anterior. Al llarg d'aquest desenvolupament, l'objectiu és aconseguir l'equilibri del psiquisme, que es caracteritza per l'estabilitat i l'activitat que permetran anticipar les situacions a enfrontar. En aquest context, l'essencial de cada construcció o període anterior roman gairebé sempre en forma de base sobre la qual s'han d'aixecar els èxits de successives fases de l'aprenentatge.

Els moments que marquen l'aparició d'estructures successivament construïdes són:

• Estadi dels reflexos o muntatges hereditaris, al qual corresponen les primeres tendències intuïtives i les primeres emocions.

• Estadi dels primers hàbits motors i de les primeres percepcions organitzades.

• Estadi de la intel ligència sensoriomotriu o pràctica (anterior al llenguatge), que es correspon a regulacions afectives elementals i les primeres fixacions exteriors de l'afectivitat.

• Estadi de la intel ligència intuïtiva, dels sentiments inter-individuals espontanis i de les relacions de submissió a l'adult.

• Estadi de les operacions intel.lectuals concretes (aparició de la lògica) i dels sentiments morals i socials de cooperació.

• Estadi de les operacions mentals abstractes, de la formació de la personalitat i de la inserció afectiva i intel.lectual en el món dels adults.

D'altra banda, també analitza el problema de la intel ligència (el problema central de la pedagogia de l'ensenyament), lligat al problema de la naturalesa dels coneixements, ja que s'interroga si aquests són còpies de la realitat o assimilacions del real a estructures de transformacions. D'acord a molts mètodes educatius d'aquell llavors, i potser actuals també, la intel ligència obeeix

...