Sociograma

La sociometria, camp de la sociologia i que en psicologia ha estat utilitzada per la psicologia social (López, 2000), prové dels termes llatins socius (amic, company) i metrum (mesura). Aquesta ha estat acceptada com la mesura de les relacions socials entre els membres d’un grup (Alonso, Alonso, Balmori i Gappa, 2002).

Normalment la seva aplicació s’ha centrat en l’àmbit educatiu, tot i que també s’ha utilitzat en una gran varietat de contextos socials (Barrasa i Gil, 2004).

Una manera de poder visualitzar les relacions intragrupals és mitjançant el sociograma, que a més de ser la tècnica sociomètrica més coneguda, és la que s’utilitza per a representar l’estructura del grup amb l’objectiu d’obtenir una radiografia grupal, és a dir, obtenir de manera gràfica els llaços d’influència i de preferència que existeixen en el grup, que poden ser afectives i emocionals o selectives i ordenades. Les primeres donen lloc a l’estructura informal del grup, mentre que les segones originen l’estructura formal del grup.

Així doncs, es pot definir el sociograma com un conjunt de procediments d’observació i anàlisi de les relacions intragrupals que s’expressen en una sèrie d’esquemes gràfics i que permeten mesurar i descriure l’estructura de les relacions socioafectives.

Aquesta tècnica consisteix en demanar a tots els membres d’un grup que designin amb quins companys desitjarien trobar-se, o no, en una activitat determinada. Va ser creada pel psiquiatra Jacob Levy Moreno a principis del segle XX amb finalitats exploratòries i diagnòstiques.

Des de la seva creació, la sociometria apareix com una de les estratègies més avançades i ordenades per a descriure i mesurar la dinàmica de grups, ja que permet l’estudi quantitatiu de les relacions interpersonals en els grups (Moreno, 1954).

Segons Worchel, Cooper, Goethals i Olson (2002), un grup és:

• Un tot dinàmic i diferent de la suma de les seves parts. En general, els membres senten que formen part del grup; consideren que són una unitat. Aquest sentiment d’unitat és el resultat de compartir idees i opinions i acceptar les normes del grup.

• El fet de generar un sentiment de pertinença i unitat, comportarà una cohesió, que s’aconseguirà si els integrants del grup també comparteixen els mateixos valors (Garrison i Loredo, 2002).

Així doncs, els grups comparteixen característiques que propicien la integració i la cohesió, fet que es pot veure representat en un sociograma.

El sociograma compleix dues funcions essencials en el coneixement del grup:

• Descriptiva, ja que descriu l’estructura afectiva interna del grup, és a dir, les atraccions i els rebuigs. En aquest sentit és una primera aproximació al grup que permet descobrir:

o Si existeix algun tipus d’organització interna amb rols diferencials.

o El grau de cohesió existent.

o Tenir una visió de l’estructura dels subgrups.

o Estudiar les posicions sociomètriques més interessants, és a dir, els individus més significatius dins del grup (el líder).

o Les configuracions sociomètriques més importants, és a dir, les relacions entre dues o més persones relativament fortes i destacades dins del grup.

• Explicativa, ja que també s’utilitza per a relacionar determinats aspectes com l’estructura global i aspectes

...