Tecnociencia Y Tecnopoder

L'article que hem llegit fa referència a una nova manera d'enfocar la ciència que s'està portant a terme en els últims temps.

L'autor ens presenta tres conceptes claus per a poder comprendre la seva reflexió, i són, la tecnociencia, el tecnopoder i la biopolítica.

Quan parla de la tecnociencia explica que van sorgint noves modalitats en les que s'acaba utilitzant el coneixement per a uns altres fins probablement perillosos, és a dir, es refereix a ella com una modalitat que no deixa d'emergir i que la seva aparició acompanyada de la tecnologia informacional promou un canvi radical en la manera d'enfocar l'estructura de l'activitat científica.

Tot aquest canvi va seguit de la participació de nous factors en el coneixement científic.

Es ben clar que la ciència necessita de la aportació de capital per a poder portar a terme el seu desenvolupament, però al mateix temps, aquesta s'acaba convertint en una mena de comerç, que cada cop més fa sorgir empreses tecnocientífiques.

A conseqüència del canvi, i de la necessitat de la informació i de la seva tecnologia, la ciència i el coneixement s'han tornat inseparables d'aquesta.

Al vincular la ciència amb la tecnologia i l'empresa sense adonar-nos s'esdevé una estructura que comporta de la seva activitat la gestió i comercialització del coneixement.

Al haver de disposar de material i capital per a treballar el fruit del coneixement es produeix una modificació de la manera d'arribar a saber i d'organitzar el coneixement estructuralment.

Violeta Nuñez remarca els canvis més importants que ha provocat el desplegament de les tecnociencies, prestant-li especial importància a que en aquest nou joc apareixen unes noves regles i que vulguin el que vulguin s'està ''obligat'' a situar-se en relació a elles.

A partir de la tecnociència s'introdueix el concepte de tecnopoder, que com la pròpia palabra anomena, el poder sempre ha provocat estructures i diferenciacions entre els que tenen el poder i els que no.

Es fa referència a la cada cop més famosa “modernitat líquida” i és te en compte l'especial delicadesa amb la que s'ha de enfrontar això ja que no ens hem d'oblidar que aquesta també pot perjudicar a la Pedagogía Social.

Amb el tecnopoder sorgeix la prevenció. I amb això es genera una estratègia perfectament constituïda, ja que el món intenta prevenir els comportaments “poc socials” que una persona pugui tenir per a no haver de recórrer a la intervenció, o almenys això es el que creiem. No ens adonem que amb el tecnopoder el que s'aconsegueix es fer encara més gran les diferències, i és que, vivim en una societat de classes en la que es generen categories que diferencien a les persones creant així institucions que treballen per a la seva ''ajuda'' social però oblidant en molts casos l'educació.

Tractant aquest concepte tan complex, s'ha de tenir en compte que la prevenció es torna indispensable per a la hegemonia política i cada cop més es pot relacionar la disposició tècnica amb un fi polític.

Comencem a viure en un món de circuits fets individualment per a cada col·lectiu diferencial de persones i així fem aconseguir a la política l'objectiu que ha anat inserint en la població.

Ja no parlem només de persones o de política, ara apareix la biopolítica. Aquesta neix quan la nostra especie i nosaltres mateixos passem a ser una estratègia a la que treure partit.

Quan parlem a nivell professional, i passen a tenir importància els professionals de l'educació social, els educadors, s'ha de dir que el seu treball esta formant part d'una estratègia que provoca que siguem nosaltres mateixos

...