Antropologia Pedagògica

ACTIVITAT 1.

Aquest fragment del text escrit per Marc Augé i jean Paul Colleyn ens fa una breu síntesi sobre l’alteritat. Estic segura que va utilitzar aquest concepte per reconèixer que altres persones tenen característiques diferents, per això se sol usar per definir grups culturals. Aquestes relacions de l’alteralitat i de identitat pot ser una altra raça, sexe, classe social, la llengua, el parentesc o el conjunt de la humanitat, en funció de la imatge que tothom tingui d’un mateix, del rol que adopti. Per exemple, quan una persona es percep com a metge, l'alteritat és tota la resta de professions. Però quan es percebi com a ciutadà europeu, canviarà el concepte de l'altre. Per això es parla sempre d'imatges d'alteritat.

Una possible reacció podria ser des del punt de vista antropològic, que resideix en un estudi de les relacions dels altres a partir del se context social, és a dir, els essers humans que habiten en entorn social d’acord amb les visions de la vida i d’actuar sobre ell es tradueix en una accelerada busqueta de la identitat, on cada individu es troba violentament enfrontat a la imatge del món i té per objectiu l’estudi del esser humà. Per exemple, les migracions, la globalització o una urbanització genera canvis en una realitat que afecta directament a la societat.

Al text es parla de l’ateralitat l’hora de referir-se a un societat amb n diversitat cultural, a través d’uns mètodes i coneixements que són basics per poder definir una sèrie de relacions normals que s’estableixen entre diferents grups i persones( així com entre generacions, entre sexes, estrangers, etc.) per determinar les relacions que s’estableixin entre ells. També, partir de les diverses experiències que viu el esser humà, l’antropologia considera que totes les cultures tenen una relació amb la política, religió o economia independentment del seu estat com mitjà de subsistència. En aquest sentit, segons aquests autors, l’ateralitat és una forma de conèixer-nos a nosaltres mateixos i a la vegada està basada en els límits dels nostres costums, creences, hàbits i prejudicis que tenim des de l’interior i de l’exterior, que te com a finalitat la construcció d’una identitat, i inclòs la expressió d’una estratègia política. Llavors, emprar mètodes etnogràfics són útils per apropar-nos lliurament als prejudicis que tenim els essers humans i la realitat en la qual estem immersos. Aquesta pràctica la veiem de forma reiterada canviant el terme, que està sent subjecte d’anàlisi:

 La diversitat de les societats, ja sigui per motius de valors i d’ideologies diverses, per procedències diferents, o altres causes obliga a reflexionar sobre la nostra relació en societat.

 L’alteritat es pot entendre com la relació que s'estableix amb l'altra persona, des de la meva pròpia visió: l'esforç per promoure el bé cap als altres. Quan reflexionem sobre l'alteritat ben entesa, és a dir, aquells lligams que es basen en les relacions constructives i faciliten l'apropament a l'altre, tot exposant el concepte a partir d’algunes aportacions fetes per cultures ben diferents.

 Quan visquem la diversitat de manera constructiva i d'apropar-nos a l'altre amb voluntat conciliadora i d'aprenentatge mutu obliga a concebre formes d'entendre l'alteritat des de la voluntat crítica d’acostar i entendre aquest "altre", i alhora de qüestionar-nos a nosaltres mateixes. Després, en la cultura occidental, l'alteritat s'ha vinculat a termes com l'empatia, o la necessitat de superar el etnocentrisme. En algunes cultures, ressalta la necessitat que l'educació del futur superi l’autoconcepte positiu, és una tendència a pensar que som millors, o que tenim més raó que els altres. Per tant, l’alteralitat

...