Binibeca descripció

DESCRIPCIÓ DE BINIBECA.

Aquest poble de Menorca es troba a mig camí de l’estil àrab i mediterrani i fou construït el 1972. És un dels llocs més turístics de l’illa, per tant es troba completament restaurat. Es diu que es uns dels pobles pesquers més bonics d’Espanya. Cert és que Binibeca és un lloc bellíssim, atractiu, sensual i llunyà.

Cada estiu arribo al poble travessant Maó, la capital insular, a través d’una carretera sinuosa que gràcies als paisatges que s’observen fan el viatge molt més amè.

Només entrar a aquesta població de cases emblanquinades, sent eixa sensació de plenitud i relaxació que desprèn Binibeca.

Els carrers estan plens de turistes nous i d’altres que ja s’han integrat al petit poble.

Recordo un estiu, quan vaig arribar a casa, observava detalladament per la finestra una dona estrangera, asseguda a la terrassa d’un bar, que llegia un mapa com si explorés una mina, i mentre al seu voltant circulava un món molt menys estressant que el de la ciutat, encara que com qualsevol poble amb turisme, el soroll ja semblava una condemna habitual.

A diferència de l’estiu, l’hivern es tranquil, un paradís, coincideix tothom.

Per evadir-se del soroll normalment els habitants del poble surten per trobar cales que desprenen una gran serenitat, entre les quals podem trobar la Cala Binidali i la Cala de Binisafua.

Quan nombres Binibeca, la bellesa contraresta l’aïllament que sofria abans de ser un complex turístic, i la zona deixa d’estar sola. La gent ara opta per venir aquí directament en lloc d’anar a altres llocs populars.

El meu veí és un senyor de 74 anys, que s’hi va mudar d’una gran ciutat com Barcelona a un petit municipi, Binibeca. M’explica que han passat trenta anys i ha canviat tant el poble com hem canviat nosaltres. La gent és diferent, i és també diferent la gent que ve.

A les sis del matí, quan encara no ha aparegut el sol, és com si s'anés revelant una fotografia... Van apareixent els blancs del poble, fins que es fan patents, i després es van fent vermellosos els tons de les muntanyes perquè el sol els dóna de ple... Com si es revelés una pel·lícula. I que dir del monumental paisatge marítim que s’observa...  

...