Comentario Antigona

Comentari de Antígona

Fragment d’Antígona des de la pagina 71 fins a la 73.

Aquest és un fragment de diàleg entre Astimedusa, Antígona, Euriganeia, Euridice, Ismene, Eumolp i Creont, que apareix en la primera part del llibre Antígona de Salvador Espriu.

Uns comentaris abans del de Antígona a la pagina 71, es pot veure en les paraules de Ismene que els germans d’Antígona son morts. S’han mort lluitant entre sí, sota la llum del sol. Per el destí imposat pels deus.

Els personatges que he esmentat al començament es dediquen a parlar sobre aquest fet, sobre les morts del rei de Tebes i el seu germà, durant aquestes dues pàgines.

Però cada un d’ells ho comenta d’una manera diferent, des de un punt de vista propi.

Astimedusa, ho fa amb llàstima, ella havia estat la criada, però havia sigut com una mare per ells, al cuidar-los des de ben petits. “Prínceps, jo us vaig criar, us he fet de mare”.

Antígona, segurament és la que ho passa pitjor, ja que ella va intentar que això no passes, va intentar que els seus dos germans fessin les paus, i no ho va aconseguir.

Lo únic que sap ara és que els seus dos germans estan morts, i plorarà per aquest fet, amb un sentiment molt gran de pena.

“ I per sempre ploraré la sang del nostre pare, la sang de Cadmos, la vessada sang d’Etèocles i la teva, Polinices.”

Euriganeia, veient aquesta escena de els dos germans morts, li be un record al cap dels seus fills, que segons ella, ja gairebé ni se’n en recorda.

“El corrent on abans es varen negar els meus fills. N’he tinguts? En vaig perdent el record”

Els comentaris d’ Ismene ens narren el moment de la mort, ja que ella va estar present per veure-ho. “Germans de pare i de mare, els últims del nostre llinatge: els meus ulls han vit el vostre crim.”

Euridice amb lamentació diu “sota el cel indiferent, sota la crueltat de la llum jeuen uns cossos sense vida.” Els dos germans van morir en una lluita, sota el sol. Es refereix a què per molt que la llum sigui un símbol de vida, aquesta ara és un símbol de mort. És a dir, els dos cossos, són sota la llum del sol, però són morts. Sense que ningú del cel li doni més importància de ser cossos morts, cossos sense vida.

Després de un seguit de comentaris de lamentació, per part de les dones, entra Eumolp en l’escena.

Aquest al veure l’aspecte i la conversació de les dones diu: “No he de donar la notícia, comprenc pel vostre plany que ja sabeu la mort del rei.”

Seguidament saluda a Euridice com a reina. Aquesta es queda sorpresa, i pregunta si es cert el que diu, si es cert

...