Comentario

LA PÀTRIA

L’autor d’aquest poema és Bonaventura Carles Aribau, polític, economista,

funcionari català i autor de la Renaixença. Va escriure aquest poema quan es trobava a

Madrid, treballant per al banquer català Gaspar de Remisa. Va voler oferir-li pel seu sant,

la diada de Reis de 1832 i va voler que el tema girés entorn la pròpia llengua i l'enyorança

de la pàtria, vista des de Madrid com a llunyana, com si fos des de l'"exili".

A la primera estrofa descriu el paisatge de la geografia catalana en general,

indicant-nos també la divisió política catalana daquells temps. a part es lamenta que la

llengua catalana es perdrà per sempre i que ell enyorarà tant la terra com la llengua.

La segona octava identifica el front de la pàtria amb els parents, i el so dels torrents

amb la veu de sa mare i els plors del seu fill, és a dir, els afectes més propers. Acaba la

cobla amb una mena de comparació: "així com l'arbre emigrat a terres llunyanes, del qual

els fruits perden el gust i les flors el perfum". Un arbre desarrelat. L'hipèrbaton paral.lelístic

del darrer vers és d'allò més bonic.

A la tercera estrofa ens parla del que veu abans de marxar del seu país, que en

aquest cas es Catalunya i no Espanya, i dels records que li queden al cor de les terres

catalanes finalitzant així en cant d'enyorança per un català perdut quasi completament.

A la quarta estrofa ens parla del català (llemosí) com la llengua que ell sempre a

parlat i que vol continuar parlant com a llengua culta i amb l'honor que li provoca a ell el

parlar el català. També ens diu el que van fer els reis catalans per la nostra terra abans

que entresin a regnar els castellans, com ens diu que el català s'estava perdent davant la

llengua catalana. fa també referència a savis i personatges importants catalans.

A la cinquena estrofa aquí ens demostra el seu desig de continuar parlant català

sempre que pugui, ja que va nèixer parlant català (llemosí) i que no voldria perdre mai

aquest privilegi,

...