Enginyeria Genètica

És el conjunt de tècniques i estratègies que s’utilitzen per a realitzar combinacions de noves del material hereditari (modificar gens).

El 1953 es va descobrir el fenomen anomenat de restricció: certs fags que parasiten una enterobactèria podien desenvolupar-se en certes soques d'aquest bacteri, però no podien fer-ho en altres. A finals dels 60, Werner Arber descobreix els enzims de restricció responsables d'aquest fenomen: el cep de bacteri restrictiva, que produeix unes endonucleases que s'escindeixen l'ADN del fag crescut en una altra soca diferent.

1970 Hamilton O. Smith, descobreix un nou tipus d'enzim de restricció totalment específica: capaç de reconèixer una determinada seqüència d'ADN, d'uns pocs parells de bases, i de tallar en ambdues cadenes en llocs concrets.

El 1972, Mertz i Davis van afegir a una barreja d'ADN de diferents orígens un enzim ADN-lligasa, procurant que es reparessin els enllaços fosfodièster. Aquest ADN recombinant, generat en el tub d'assaig, és inert, no és més que una macromolècula híbrida que per si sola no fa res. Si volem que l'ADN recombinant faci alguna cosa, cal introduir en cèl·lules vives que siguin capaços d'expressar la seva informació genètica. Això ens porta ja a la idea del que és l'Enginyeria Genètica.

Per a obtenir combinacions noves de l’ADN és necessari utilitzar:

Enzims:

Proteïnes que provoquen canvis físics en altres substàncies, sense que es produeixi un canvi en elles.

Provenen dels bacteris.

Poden reconèixer i tallar un fragment d’ADN -> enzims de restricció.

Vectors:

Molècules d’ADN de naturalesa diversa.

Es reprodueixen autònomament.

Es possible introduir altres fragments d’ADN en ells.

Poden duplicar-se de forma autònoma en una cèl·lula hoste.

Permet obtenir moltes còpies del gen.

...