La Identitat Social

Psicologia Social.

PAC2: “la identitat social. Pobresa, exclusió i identitat social"

La construcció de les categories segons la Teoria de Categorització de Tajfel ens serveix per analitzar com els nens i nenes de la investigació per poder identificar els de les fotografies, els han comparat amb ells mateixos per arribar a una determinada percepció i valoració. D’aquesta manera a partir del grup social que pertanyen i dels valors i coneixements adquirits, podran expressar quina es la seva visió dels altres nens comparant les semblances o diferències que existeixen entre ells.

La majoria de nens cataloguen els de les fotografies fixant-se en la roba, el context, l’aparença física, educació, etc. per diferenciar. Encara que l’educació es un dels trets que més areix i utilitzen per fer la distinció socioeconòmica dels nens.

D’altra banda tenim la construcció de la identitat social on la Teoria de la Dramatúrgia de Goffman diu que l’establishment esta format per dues regions: la regió visible, que es configura per diferents elements, un és l’escenari on succeeix (el banc) i l’altre es l’aparença dels actors, es a dir, l’actitud i els rols, i la regió no visible que es la planificació d’aquesta escena, tot el que hi ha darrere. En el cas del banc la parella compleix amb els requisits d’aparença i per demanar el crèdit, però a mesura que el banquer els va preguntant la regió no visible s’esdevé visible, quan es veu que no compleixen els requisits del banc per demanar el crèdit, i es crea la situació enutjosa.

Es pot identificar la identitat de pobre segons les característiques de la Teoria de Mead, ja que la identitat és situada i múltiple perquè depèn del context i va canviant, no existeix una relació anterior per tant es emergent, recíproca perquè respon a l’idea del banquer quan arxiva la petició a la safata de pendents, i negociada perquè l’home no es conforma amb la imatge que dona sinó amb la manera que ell te de pensar.

Per últim, segons la construcció socio-històrica a l’article ens parla sobre dues categories de pobresa, El pobres Tradicionals, i els Pobres Moderns i dins d’aquest apartat la pobresa Dura.

Els Pobres Tradicionals; Viuen en llocs subdesenvolupats,sense serveis ni bens necessaris,estan estancats en si mateixos, i no hi ha creixement econòmic. Viuen per la seva auto subsistència. Molts d’ells han de emigrar a altres indrets per tenir una millor qualitat de vida per ells i per la seva família.

Els nous pobres, són els anomenats els Pobres Moderns: Viuen en llocs desenvolupats, tenen accessos a nous bens i serveis, hi ha un alt creixement econòmic. Però en canvi tenen mancances per mantenir el nivell de vida exigit, volen viure bé, fan esforços necessaris per integrar-se en el sistema, però estan limitats per les condicions laborals en les que es troben, a causa de les males politiques econòmiques.

I dins d’aquesta categoria, la pobresa Dura, persones que viuen en llocs desenvolupats, que s’exclouen de la societat, es creen els seus propis grups, tenen el seu propi llenguatge, i van en contra del sistema, simplement viuen per sobreviure, sense mostra cap interès per seguir a la resta de la societat.

El context socio-històric i polític influeix negativament, ja que son els mateixos polítics els que estan posant les limitacions a la gent, i amb això el que fan es crear nous pobre, estan creant Pobres Moderns, vivint per damunt de les seves possibilitats i a la vegada estan fent que Pobres tradicionals que migren per tenir una millor qualitat de vida i acaben sent Pobres moderns.

...