La Plaça Del Diamand

COMENTARI DE TEXT: LA PLAÇA DEL DIAMANT, CAP. XXI

Aquí podem observar un capítol, en concret el capítol XXI, del llibre de la Plaça del Diamant, escrit per Mercè Rodoreda l’any 1960 i publicat l’any 1962. El llibre està estructurat en tres apartats, en els quals el capítol següent es pot trobar en el primer, la part en els quals ella a poc a poc va perden personalitat.

La temàtica d’aquest text narratiu és per una banda l’amor que senten els nens i en Quimet pels coloms. Per altra banda tenim la pèrdua de personalitat de la Natàlia. És a dir de temàtica psicològica.

Pel que fa a l’estructura del text, està dividit en tres paràgrafs. El primer paràgraf és descriptiu i ens explica la situació en què es troba la família. El segon és narratiu en el quals ens explica a partir de la situació en què es troben el que volen fer. I per acabar tenim el tercer paràgraf, que també és un paràgraf narratiu i ens explica el resultat final. Després podem observar que les frases del text són de diferent llargada, això es don ja que és un monòleg i per tant ens fan referència els pensaments que té la protagonista. Aquest monòleg no és molt freqüent, ja que hi ha signes de puntuació.

Pel que fa els personatges, surten esmentats: Natàlia (és la mare i durant tota la historia va perdent personalitat, ja que els coloms són més importants pel marit que ella.); en Quimet (és el pare i desprèn molta confiança en ell mateix); la Rita (és la filla més petita i encara no sap parlar); l’Antoni (és l’altre fill de la família); Mateu (és un personatge que entén com se sent la dona) i per acabar en Cintet (és un amic d’en Quimet).

En el text podem trobar diferents figures retòriques. En quasi tot el text podem observar aquest polisíndeton (I....i....) molt comú en els monòlegs, i propi del llenguatge col·loquial. De les línies 27-30 podem observar una personificació:

“el colomar era el cor, d'on surt la sang que fa la volta al cos i torna al cor i que els coloms sortien del colomar que era el cor, donaven la volta pel pis que era el cos i tornaven al colomar que era el cor”.

Una altra personificació en les línies 32-33:

“Quan els coloms,... s'aixecaven com una onada de llampecs i d'ales...”

Després hi ha una hipèrbola a la línia 9 del segon paràgraf:

“...els crits i els plors dels nens enfonsaven la casa.”

En el text també podem trobar frases que ens donen informació sobre alguna cosa de la història. Per exemple: “la Rita, tan petitona, feia hiiii... hiiiii... hiiiiii...” Fa referència a la nena que no sap parlar i per tant fa només sorolls. Després tenim una frase que recorda un fet del passat “i me'ls vaig trobar a l'habitació

...