Manuel Lloca

Tot comença de nit amb un home que s’amagava en la foscor, aquest era el Manuel la Lloca, després d’haver estat a la caserna.

Quan passava per la porta del Cafè del Centre es va trobar amb el Josep de Pons, el Joan de Sarroca i el Pere Cirera però ell no va ser vist. El sereno de la vila, l’Horaci Campells, sí que el va veure, abatut i sense saber què fer, després de sortir de la caserna. L’Horaci en veure’l així va decidir acompanyar-lo a casa seva i, és aquí on el Manuel comença a explicar la seva història amb un monòleg:

Comença narrant el moment de la seva “detenció”, ja que en un primer moment la Guàrdia Civil només se’l volia endur per fer-li unes preguntes sobre el possible lladre.

En un principi el Manuel no vol parlar tot i que al final els guàrdies el fan parlar a base de cops i aquí es on comença a explicar qui són els anarquistes del poble i qui promou la vaga de les mines malgrat que no sap els noms dels responsables. Per últim insinua al mateix sergent de la guàrdia civil, qui era el tal Horaci que pujava de tant en tant al balcó del tercer pis de la caserna per visitar a la seva dona.

Finalment quan surt de la caserna es apallissat per dos grups, un anarquista i un altre comunista. Aquest fet porta al Manuel a fer xantatge a l’Horaci per aconseguir els noms dels miners revolucionaris, ja que el cunyat de l’Horaci treballa allà, tot això a canvi del seu silenci davant el sergent de la guàrdia civil ja que l’Horaci es l’amant de la seva dona.

El conte acaba amb l’escena d’en Manuel Lloca sent apallissat per l’Horaci.

...