Metamorfosis De Kafka

En el nostre treball parlarem sobre el concepte de metamorfosi y després sobre algunes de les metamorfosis més importants de la literatura universal.

1. Què és la metamorfosi?

La metamorfosi-del grec μετα-(meta), que indica alteració, i μορφή (morphe), forma-és un procés pel qual un objecte o entitat canvia de forma, equival, a grans trets, a l'arrel llatina que ha donat transformació en les llengües romàniques. Transformació-Metamorfosi: Canvi irreversible.

2. Casos de metamorfosi a la literatura universal.

2.1. LITERATURA OCCIDENTAL.

EUGÈNE IONESCO

El rinoceront (títol original en francès “Rhinocéros”) és una obra escrita en 1959 i està considerada com una de les obres més destacades del Teatre de l'absurd.

Al llarg de tres actes, els habitants d'un petit poble francès es veuen convertits en rinoceronts. La figura principal de l'obra, Berenguer resulta ser l'únic humà que no desenvolupa aquesta metamorfosi.

L'obra està escrita en francès.

El Rinoceront ha estat sovint interpretat com una metàfora del sorgiment dels feixismes en l'Europa anterior a la segona guerra mundial, d'aquesta manera tracta temes controvertits com la conformitat o els conceptes de cultura o moral.

GUY DE MAUPASSANT

En “Li Horla”, ens descriu un home de classe alta que, arran d'una trobada en el mar, comença a sentir la presència d'un ens al que ell crida “El horla”, la qual cosa li conduirà inexorablement a una espiral de bogeria.

Existeixen dues versions: La primera d'elles es va publicar el 26 d'octubre de 1886, i pren la forma d'una carta del protagonista al seu metge. La segona versió es publicaria el 9 de desembre del mateix any, aquesta vegada en forma de relat en tercera persona.

L'autor va fer dir al personatge narrador que probablement ho consideressin boig després de la seva lectura. La seva metamorfosi significa que vol escapar d'ell-mateix buscant una porta de sortida per evitar haver d'enfrontar-se a la realitat.

OVIDI (PUBLI OVIDI NASÓN)

Las metamorfosis. En aquesta obra, el susdit narra les metamorfosis a les quals es van sotmetre alguns personatges mitològics, voluntàriament o no, des de l'origen del món fins a la transformació en estel de l'ànima de Julio Cèsar.

ROBERT LOUIS STEVENSON

L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde: el protagonista alterna amb relativa facilitat entre les personalitats de Jekyll i Hyde despertant la sorpresa, i moltes vegades la paüra, del seu cercle íntim, ja que al canvi d'aspecte, ja de per si mateix significatiu, se li sumava un canvi de comportament del tot preocupant.

DANTE ALGHIGIERI

La Divina Comèdia, on Dante es troba amb cinc famosos lladres florentins que, en el seu càstic etern, eren atacats permanentment per serps. En cert moment, una serp de sis potes es llança sobre qui en vida fos Agnolo Brunelleschi i s'enrosca a ell de tal forma que tots dos comencen a fondre's en una sola criatura, qui finalment, i davant la consternació dels presents, es retira amb pas lent i xiulant baixet.

ERNESTO SABATO

Abaddón el exterminador. En el capítol titulat Una rata amb ales, Sabato narra com ell mateix es va veure gradualment convertit en una ratapinyada. No obstant això, i per a tranquil•litat dels lectors, en aquests moments don Ernesto es troba encara sota la seva forma humana en la seva llar de Sants Llocs.

ORIENTAL

LUCIO APULEYO

L’ase d’or. En la història principal s'insereixen diverses narracions divertides, moltes de les quals semblen estar basades en

...