RESUM GEOGRAFIA El patrimoni natural és vulnerable.

El patrimoni natural és vulnerable.

El patrimoni natural és format pel conjunt de béns naturals. És el resultat d’una llarguíssima evolució dels components biofísics de la Terra, la qual ha generat una gran diversitat geològica i biològica. El valor de patrimoni natural, no esta associat nomes a les necessitats de supervivència sinó també a les necessitats de desenvolupament humà i econòmic.  

La nació de patrimoni natural s’associa als espais protegits, com parcs nacionals, als monuments, a les espècies d’animals o plantes en perill d’extinció i als paisatges de gran bellesa.

El patrimoni natural és vulnerable ja que es pot alterar i degradar a causa de l’acció humana en el medi ambient. Per això el manteniment de l’equilibri ecològic s’ha convertit en un dels reptes socials. Amb l’aparició de les ciutats es transformaren els mitjans de vida i va aparèixer una forma d’Organització social, la societat urbana. Ja en època contemporània, la societat urbana afavorí la industrialització i el sorgiment de la societat industrial.

Els impactes mediambientals de la societat        

La societat industrial ha comportat problemes ambientals i perills per la conservació del patrimoni natural. Els problemes més destacats són :

• EL creixement urbà descontrolat
• El creixement urbà dispers
• Generació de residus urbans
• Generació de residus industrials
• Generació de residus agraris
• Els hàbits consumistes de vida
• La millora de la mobilitat i l’accés al lleure

La gestió del medi ambient

La majoria dels impactes de la societat tenen a veure amb la urbanització del territori i amb la generalització del mode de vida urbà, també amb les activitats agràries i el lleure.

Qualsevol expansió urbana, comporta un determinat grau de transformació del medi natural perquè es basa en el consum del sòl.

Quan l’empremta ecològica que comporta el creixement urbà és superior a la taxa de creixement demogràfic, es pot considerar que és ambientalment insostenible.

La Unió Europea va promoure l’Estratègia temàtica per al medi ambient urbà amb l’objectiu de frenar l’expansió urbana i minimitzar els impactes ambientals.

L’aigua dolça

L'aigua dolça és un recurs indispensable per a les persones i la societat. A Catalunya aquest recurs és escàs i té i una importància estratègica.

Hi ha diversos impactes que alteren la qualitat de l'aigua dolça i la seva disponibilitat, els quals són:  la contaminació de les aigües superficials, la modificació del règim hidrogràfic natural, la sobreexplotació i la contaminació dels aqüífers, etc.

L'aigua que consumeix la major part de la població a Catalunya prové de la captació d'aigües superficials i arriba a les llars mitjançant la xarxa de distribució.  L'aigua domèstica que es deixa anar pel clavegueram conté substàncies contaminants i residus orgànics. L'aigua dels processos industrials o agraris té una quantitat bastant elevada de substàncies contaminants i tòxiques.

El sanejament hidràulic és el procés de recollir, depurar i evacuar les aigües un cop han estat utilitzades. Aquests processos es porten a terme a les estacions depuradores d'aigües residuals. Catalunya disposa d'una extensa xarxa d'estacions depuradores que és gestionada per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA)

Els residus

El grau de perillositat dels diversos residus és variable segons la seva naturalesa. Alguns tenen una vida curta i altres una llarga. L'acumulació de residus comporta grans problemes pel medi ambient.

Podem classificar els residus industrials en tres categories: residus especials, residus inerts i residus no especials.

La gestió dels residus urbans ordinaris és una competència de cada municipi. L'Administració catalana promou la reducció dels residus, la recollida selectiva i el reciclatge. Els residus urbans no ordinaris són objecte d'una gestió específica per part de l'Agència de Residus de Catalunya.

...