Relleu, Clima I Vegetació A Catalunya

UNITAT 2: La diversitat territorial i els paisatges

2.1. EL RELLEU, EL CLIMA I LA VEGETACIÓ A CATALUNYA

EL RELLEU I LES AIGÜES

Catalunya és un país petit que presenta un territori molt accidentat, força contrastos i una interessant diversitat de paisatges.

• LES GRANS UNITATS DE RELLEU

Catalunya té 2 sistemes muntanyosos principals: Sistema Pirinenc i Sistema Mediterrani.

1) SISTEMA PIRINENC: ocupa gairebé una tercera part del territori català. S’estén pel nord del país en direcció oest-est i s’estreny fins arribar al mar, a la península del cap de Creus.

Està format per serralades interiors (Pirineu Axial) i per serralades exteriors (Prepirineu):

- Pirineu axial: format per roques antigues (esquists i granit)

o Cims de més de 3.000 metres d’altitud.

o Fesomia pròpia dels paisatges alpins.

- Prepirineu: format per roques més modernes (calcàries)

o Cims que poden superar els 2.000 metres d’altitud.

o Fesomia més mediterrània: aspra, amb plegaments espectaculars i congostos profunds oberts per l’acció continuada dels rius.

2) SISTEMA MEDITERRÀNI: s’estén en paral·lel a la costa, des del cap de Creus fins al delta de l’Ebre. Forma una doble alineació de muntanyes:

- Serralada Prelitoral (A l’interior): formada per un seguit de massissos (les Guilleries, el Montseny, Montserrat...) que superen els 1.000 metres i en ocasions els 1.500 metres d’altitud. Estan compostos per roques de diverses edats i naturalesa (esquists, conglomerats i calcàries).

- Serralada Litoral (més a prop de la costa): formada per serres i massissos antics (massís del Garraf, serra de Collserola, massís del Montnegre...) de materials diversos (esquists, granits i calcàries), amb altituds compreses entre els 500 i els 1.000 metres.

- Depressió Prelitoral (entre la Serralada Prelitoral i la Litoral): fossa allargassada que presenta un aspecte ondulat, amb serrats petits, valls i torrenteres afaiçonats pel treball erosiu dels rius. És una àrea força poblada per on passen els principals eixos viaris que connecten Catalunya amb Europa i amb el sud de la Península.

- Plana Litoral (entre la Serralada Litoral i el mar): és una franja molt estreta de terra que s’eixampla una mica en alguns sectors gràcies a les formacions deltaiques dels rius (la Tordera, el Besòs, el Llobregat...). Aquesta plana concentra actualment la major part de la població i de les activitats econòmiques del país.

• Depressió Central: és un territori enfonsat comprès entre el Pirineu i el Sistema Mediterrani.

o Formada per una plataforma inclinada lleugerament cap a l’Ebre,

o amb conques d’erosió (plana de Vic, pla de Bages...), altiplans (Moianès, Lluçanès) i panes (pla d’Urgell, Segrià).

o Àrea agrícola extensa (conreus tradicionals de secà i una agricultura de regadiu altament especialitzada).

o També hi ha un seguit de ciutats on es concentren la població i la resta d’activitats econòmiques.

• Serralada Transversal: connecta el Pirineu amb el Sistema Mediterrani.

o Formada per diverses serres (serra de Finestres i serra de Cabrera)

o Allotja la fossa volcànica d’Olot i un conjunt de més de 40 cons volcànics molt ben conservats.

• LES XARXES HIDROGRÀFIQUES

La xarxa hidrogràfica catalana engloba un conjunt de cursos fluvials que desemboquen al riu Ebre o directament a la Mediterrània.

Es divideix en 3 xarxes: xarxa prepirinenca, pirinenca-mediterrània i mediterrània.

- Rius de la xarxa pirinenca: (la Noguera Ribagorça i la Noguera Pallaresa)

o Són els més llargs i més cabalosos de Catalunya.

o S’originen al Pirineu i desguassen a l’Ebre, a través del Segre.

o El seu règim hidrogràfic és de tipus nivopluvial (està condicionat per l’acumulació de neu a les capçaleres i per l’aportació d’aigües durant l’època de desgel).

• Els rius d’aquesta xarxa han estat objecte d’un intens aprofitament hidràulic per mitjà de nombrosos embassaments i centrals hidroelèctriques.

- Rius de la xarxa pirinenca-mediterrània: (la Muga, el Fluvià, el Ter i el Llobregat)

o Neixen al Pirineu, tenen un recorregut mitjà o llarg i desemboquen directament al mar.

o El seu règim és pluvial (depèn de l’aportació d’aigua durant les estacions plujoses).

• Els rius d’aquesta xarxa, especialment el Llobregat i el Ter, van tenir una gran importància en el procés d’industrialització de Catalunya.

- Rius de la xarxa mediterrània: (el Francolí, el Gaià, el Foix, el Besòs i la Tordera)

o Neixen a la Serralada Prelitoral o la Serralada Litoral. i desemboquen directament al mar.

o Rius molt curts i de poc cabal.

o Els que neixen a la Serralada Litoral (molt propera al mar) són rieres o torrents: cursos d’aigua sense cabal continu.

o El seu règim és torrencial (condicionat per les aportacions dels aiguats).

• Com que es localitzen a la zona més poblada del país, aquests rius originen inundacions que afecten de tant en tant les poblacions litorals.

• L’Ebre és un cas a part entre els rius de Catalunya.

o S’origina a la serralada Cantàbrica i desemboca a la Mediterrània (on al llarg de 2mil anys ha anat format un gran delta.

• Actualment, els sediments que haurien d’arribar a la costa es dipositen als fons dels grans embassaments que interrompen

...