Robert Capa

MORT D´UN MICILIÀ

Robert Capa

L´obra que anem a analitzar es la famosa foto realitzada per Robert Capa, Muerte de un Miliciano, originalment, Death of a Loyalist Soldier i que també es coneix com a Falling Soldier.

Robert Capa, el fotògraf, va ser el més famós corresponsal gràfic de guerra del segle XX. Es va traslladar a Espanya per a cobrir el fets més importants de la guerra, que va estar presents en molts moments de la guerra.

Es una de les fotografies més conegudes de la Guerra Civil Espanyola en el 5 de setembre de 1936 en el terme municipal del Espill en Córdova. Aquesta fotografia es considerada una imatge icònica del segle XX, de ahí la seva rellevància.

La imatge mostra la mort de Federico Borrell García, un milicià anarquista que participava en la Guerra Civil Española.

La fotografia va ser publicada per primera volta en el número 447 de la revista Vu el 23 de setembre de 1936 en un reportatge anomenat Comment sont-ils tombés junt a altres fotografies similars. Posteriorment se ha pogut observar en diverses publicacions com la revista LIFE, on va ser publicada el 12 de juliol de 1937 en un reportatge titulat Death in Spain: the civil ear has taken 500.000 lives in one year.

Comencem l´anàlisi formal del la fotografia.

En aquesta imatge es mostra un moment congelat de un succés en que el personatge de la fotografia està en moviment. Aquesta imatge va poder ser captada gràcies a la utilització de una cámera Leica de 35mm amb un objetiu de Elmar de 50 o 35 mmm y una película Kodak Tri-X de 100 asa.

El resultat de açò va ser una fotografia en blanc i negre realitzada a una velocitat inferior a 1/60 de segon en gelatina de plata sobre paper. La mida de la copia original es de 38, 8 x 48,8.

Això per el que fa a la part tècnica, ara parlarem dels elements morfològics.

El centre del interés formal està representat per el milicià abatut.

En la fotografia predominen les línies obliqües que convergeixen sobre el milicià i dirigeixen les nostres mirades. Tant les muntanyes del fons com el núvols i la inclinació del vessant del turó se dissipien al confluir amb el cos del protagonista. El mateix passa amb la ombra del protagonista.

Les línies verticals representades per la posició del cos del atacant en forma de escaló, el fusell encara en contacte amb la mà dreta o els talls de cereals, apunten cap al cel acompanyant simbólicament al milicià en el moment previ del enfonsament.

Les línies horitzontals ajuden a frenar, metafòricament, la caiguda del milicià. La presencia de aquestes es evident per el braç estés, en els cuàdriceps de les seves cames i en el cinturó que subjecta les cartucheres.

En la imatge trobem dos espais, un que correspon amb la vessant per el que baixava el protagonista i un altre representat per les muntanyes, el milicià queda dividit entre dos espais.

Tenim que advertir que en un primer lloc la imatge presenta un gra molt gros que resta nitidesa a la imatge. Se observa així mateix una gran varietat de grisos amb falta de contrast, encara que existeix més detall en les ombres que en les zones clares.

Quan mirem la textura, trobem una textura marcada per el gros gra fotogràfic, que pot ser resultat de un revelat defectuós o de una ampliació de una porció del negatiu. Per una altra part, la il.luminació lateral en clau baixa aconsegueix que apreciem diferents textures i relieves de la vestimenta del milicià.

Mirant la imatge ens donem compte de que el desenfocament es una de les característiques morfològiques d´aquesta fotografia, però lluny de restar nitidesa a la imatge proporciona una sensació de moviment, que pareix buscada per el propi fotògraf. L´única zona enfocada amb nitidesa es la cama mes allunyada del milicià, aquesta es la única part perfectament enfocada.

L´ombra que projecta el milicià en la seva caiguda ens fa pensar que la llum natura que il.lumina la fotografia prové de un lloc elevat i que arriba al protagonista frontalment. Gràcies a això podem dir que la iluminació perteneix a les primeres hores del matí o a últimes de la vesprada.

En lo referent a la composició de la imatge, pot dirse que no te una estructura interna pero que aixó li dona verosimilitud y realisme. Existeix profunditat de camp però sense crear una perspectiva clàssica.

Tampoc compleix la imatge dels cànons de la distribució de pesos equilibrats i la llei de tercios.

En quant al espai, se pot afirmar que la escena es desenvolupar en un ámbit obert sense indici de habitabilitad i carregada de versemblança.

Encontrem una única línia de fuga que convergeix en el punt de unió

...