Els beneficis d’una moneda comuna

1. ELS BENEFICIS D’UNA MONEDA COMUNA

1. Guanys directes de l’eliminació dels costos de transacció

* guany net en eficiència → eliminar els canvis de moneda ens permet derivar els recursos que es destinen de la gestió del canvi monetari a d’altres àmbits

2. Guanys indirectes de l’eliminació dels costos de transacció

* transparència de preus → amb moneda comuna, els preus dels productes passen a ser molt més fàcilment comparables, el que augmenta la competència i incrementa el benestar del consumidor → convergència en preus (model de la competència perfecte)

Diferencials de preus importants en productes idèntics

→ hi ha països cars i països barats

→ tot i que hi ha diferències, en alguns productes la convergència és impossible, si un aliment com el tomàquet és més barat a alemanya no faràs el viatge per anar-ho a comprar

*cas interessant dinamarca: la seva política monetària fa que la cotització de la corona danesa respecte de l’euro sigui invariable. Llavors la fixació dels preus es fa de manera idèntica.

→ no és el fet de que el tipo de canvi sigui volàtil sinó que els preus determinats en la mateixa moneda es tendeix en el preu únic

→ tot i que el canvi de moneda letona a l’euro era un canvi fixe, la distribució de preus no va ser igual fins que es va incorporar l’euro

→ el fet de pertànyer a la zona euro fa tendir a la convergència de preus

3. Guanys per la reducció de la incertesa

* hi ha incertesa per ex. en fer inversions en d’altres països, com que els tipus de canvi de la moneda son variants, hi ha incertesa en aquestes inversions. eliminant el tipus de canvi també s’elimina aquesta incertesa i s’augmenta le benestar derivat de l’aversió al risc

Empresa individual exportadora en un mercat competitiu

primer gràfic. exportacions de l’empresa amb certesa de preus (unió monetària)

segon gràfic. exportacions en incertesa de preus (risc canviari, no unió monetària)

→ en el gràfic amb incertesa, els preus fluctuen entre p2 i p3 en un 50% de possibilitats. obtenim el benefici de l’àrea taronja en un 0,5 i’àrea verda també en un 0,5.

→ desde el punt de vista de benefici esperat, la situació 2 és millor que la 1.

Benefici esperat gràfic 2 > benefici esperat gràfic 1

* argument: l’empresa tria en quin moment vol fer les exportacions. si el preu és alt exporta més i quan el preu és baix no ho fa tant.

→ l’empresa té la oportunitat d’exportar en preus alts quan li convingui o no fer-ho quan els preus siguin baixos

*en la realitat no és així: la apreciació o depreciació de la moneda NO és simètrica i és molt volàtil.

4. Beneficis de la major integració dels mercats financers

devaluació de la moneda,

* la desaparició de les barres de circulació i risc canviari suposa una major integració dels mercats financers que implica guanys en eficiència

* (millor assignació dels recursos financers)

* guany per la major diversificació

Pèrdua de polítiques monetàries, degut a la entrada a la unió monetària

(les polítiques monetàries són una mena d’assegurança respecte a dificultats econòmiques)

* al perdre aquesta assegurança, n’hem de trobar d’altres

* poden haver-hi polítiques públiques

* però també ens ajuda la integració dels mercats financers (podem tenir els nostres diners en empreses alemanyes per exemple i no patir), es una assegurança que minimitza els costos de la pèrdua de les polítiques monetàries

eliminació del risc canviari → integració dels mercats financers → increment de l’eficiència

*només és possible que els retorns de capital r0 siguin més elevats en un país que en un altre si no hi ha mercat únic, amb mercat únic la r sempre és la mateixa

→ el mercat únic provoca que part dels capital que en un país té una remuneració més baixa, es mogui a l’altre país (el rectangle vermell)

Gràfic de representació de l’adopció de una moneda única

suïssa: sense mercat únic, el seu punt d’equilibri és el punt taronja (la seva r es creua amb la seva corba)

espanya: sense mercat únic, l’equilibri és el punt verd

→ suïssa té una r més elevada que espanya, el que significa que el valor del seu diner és més car (si els suïssos venen aquí, són més rics que allà)

en l’adopció d’una moneda única: passa a haver-hi una lliure circulació de capitals que representen el triangle vermell, que es mou d’un país a l’altre i representa el guany en eficiència

el país home (esquerre) perden el rectangle A, i els de l’altre país, guanyen els triangles C, D i el rectangle F. s’arriba a la mateixa r.

→ els treballadors es mouen d’un país a l’altre (el capital)

5. Incertesa del tipus de canvi i creixement econòmic.

Un risc canviari inferior permet la reducció dels tipus d’interès real (com es veu en els gràfics dels bons a 10 anys), el que permet l’acumulació de capital i afavoreix per tant el creixement econòmic.

Recta r → tipus d’interès; la creació de la unió monetària elimina el risc sistèmic i permet la reducció dels tipus d’interès real (la reducció del tipus d'interès es representa en el canvi del pendent de la recta; més horitzontal)

* l’economia pasa de l’acumulació de capital A a l’acumulació B, la renda per càpita augmenta → període de CREIXEMENT

* una eliminació del risc canviari té un efecte de reducció o eliminació del risc sistèmic

però el fet d’integrar un país en una unió monetària pot originar altres fonts de risc sistèmic?

Ens imaginem que en el país, la font d’incertesa

...