Geografia Selectivitat Pt 1

1. L’estudiant ha de conèixer i saber localitzar en un mapa les grans unitats de relleu de Catalunya i Espanya, així com les característiques i abast geogràfic dels grans tipus de clima i vegetació.

En el cas de Catalunya ha de saber descriure els trets característics (relleu, clima i vegetació) dels principals paisatges catalans (alta muntanya, muntanya mitjana, terra baixa, costa,...).

Ha de tenir noció dels principals riscos naturals inherents a alguns paisatges (terratrèmols, allaus, inundacions,...), i dels problemes ecològics que determinades formes d’intervenció humana contribueixen a accentuar (incendis forestals, erosió del sòl, contaminació de l’aire i de l’aigua, producció de residus,...).

RELLEU CATALUNYA

Catalunya presenta un territori molt accidentat de força contrastos i amb una interessant diversitat de paisatge. Les muntanyes són abundants, de formes variades i les planes, escasses.

Catalunya té dos sistemes muntanyosos:

• El sistema Pirinenc ocupa gairebé una tercera part del territori català. S’estén pel nord del país en direcció oest est i s’estreny fins arribar al mar. És un territori poc poblat, però amb grans reserves d’espai naturals. Està format per les serralades:

- El Pirineu axial està format per roques antigues (granit i esquists) I té cims de més de 3.000 metres d’altitud. Presenta una fesomia pròpia dels paisatges alpins.

- El Prepirineu està format per roques modernes (calcàries) amb cims de menys altitud (poden superar els 2.000 m). Mostra una fesomia més mediterrània, amb plegaments oberts per l’acció dels rius.

• El sistema Mediterrani s’estén en paral•lel a la costa. Forma una doble alineació de muntanyes:

- La serralada Prelitoral (a l’interior) és formada per massissos (Els Montseny, el Montserrat, el Montsant…) que superen el 1.000, compostos per roques de diverses edats i naturalesa (calcàries, esquists i conglomerats).

- La serralada Litoral (a prop de la costa) està integrada per serres i massissos antics (la serra de Marina, el massís de Montnegre...) de materials diversos (esquists, granits i calcàries), amb altituds de 500 - 1.000 m.

- Depressió Prelitoral ( entre la serralada Prelitoral i la Litoral), una fossa allargada amb aspecte ondulat, serrats petits, valls i torrenteres afaiçonats pel treball erosiu dels rius.

És una àrea molt poblada per on passen els eixos viaris que connecten Catalunya amb Europa i El sud de la Península.

- La Plana Litoral (entre la serralada Litoral i el mar) és una franja estreta de terra que s’eixampla en alguns sector gràcies a les formacions deltaiques dels rius (la Tordera, el Besòs, el Llobregat...). Aquesta plana concentra la major part de la població i de les activitats econòmiques.

- La Depressió Central és un territori enfonsat entre el Pirineu i el Sistema Mediterrani. És formada per una plataforma inclinada lleugerament cap a l’Ebre, amb conques d’erosió ( plana de Vic, pla de Bages, conca d’Òdena, coca de Barberà), altiplans (Moianès i Lluçanès) i planes (Pla d’Urgell i Segrià). És una àrea agrícola extensa(conreus tradicionals de secà i agricultura de regadiu especialitzada). També hi han ciutats (població i a. econòmiques).

- La Serralada Transversal connecta el Pirineu amb el Sistema Mediterrani. Formada per serres(Finestres, Cabrera) i allotja la fossa volcànica d’Olot, amb més de 40 cons volcànics.

XARXES HIDROGRÀFIQUES CATALUNYA

Les xarxes hidrogràfiques catalanes engloban cursos fluvials que desemboquen al riu Ebre i o al mar mediterrani. Es divideix en tres xarxes:

• Pirinenca (Noguera Ribagorçana i Pallaresa) són els més llargs i cabalosos. S’originen al Pirineu i desguassen a l’Ebre, a través del Segre. El seu règim hidrogràfic és nivopluvial (acumulació de neu a les capçaleres i l’aportació d’aigua durant el desgel) . Aquests rius són aprofitats hidràulicament a partir de embassaments i centrals hidroelèctriques.

• Els rius de la xarxa pirinenca-mediterrània (Muga, Fluvià, Ter i Llobregat) neixen al Pirineu i desemboquen directament al mar. Té un règim pluvial (l’aportació de l’aigua depèn de les estacions plujoses). Aquests rius van tenir gran importància per la industrialització (Llobregat i Ter).

• Els rius de la xarxa mediterrània (Gaià, Besòs, Francoli i la Tordera) neixen a la Serralada Prelitoral o Litoral (són rieres o torrents -> cursos d’aigua sense cabal continu) i desemboquen al mar. Són rius curts i de poc cabal. El règim és torrencial (condicionat per les aportacions del aiguats). Solen originar inundacions que afecten a les poblacions litorals (localitzen a les zones més poblades).

• L’Ebre s’origina en la serralada Cantàbrica, passa per terres aragoneses i s’obre pas entre la Serralada Prelitoral per desembocar en el mediterrani. Actualment, els sediments que haurien d’arribar a la costa es dipositen a embassaments (interrompent el curs del riu). El delta perd superfície.

CLIMES I DOMINIS CLIMÀTICS CATALUNYA

A causa de la varietat geogràfica hi ha diversos dominis climàtics. Catalunya té contacte amb masses d’aire diferents per la seva situació: les masses fredes o polars (procedents de latituds més altes) i masses càlides (d’Àfrica). A causa del contacte entre de procedència diversa, s’experimenten onades sobtades de fred o de calor i turbulències atmosfèriques.

• La influència del mediterrani es manifesta a Catalunya predominant els hiverns suaus i secs i els estius calorosos i les precipitacions són més habituals a la primavera i la tardor. Però la irregularitat del relleu (Serralada Litoral i Prelitoral) fa que la influència del mar afecti a les zones costaneres, mentre que les planes de l’interior tingui tendència continental ( més amplitud tèrmica i menys precipitacions). En canvi, la Vall d’Aran (nord-oest) té influència atlàntica (temperatures més fredes i abundants pluges i regulars al llarg del any).

• El relleu accidentat afavoreix l’existència de contrastos climàtics i meteorològics (temperatures, precipitacions, vents i humitat ambiental).

Pel que fa al règim de vents, el vent ponent (oest) es dominant a Catalunya, però en el nord i en el sud predominen la tramuntana (nord) i el mestral (nord-oest). En canvi, a les àrees costaneres es produeixen les llevantades (vents forts procedents del mar obert). Altres

...