Geografia Selectivitat Pt 1

1. L’estudiant ha de conèixer i saber localitzar en un mapa les grans unitats de relleu de Catalunya i Espanya, així com les característiques i abast geogràfic dels grans tipus de clima i vegetació.

En el cas de Catalunya ha de saber descriure els trets característics (relleu, clima i vegetació) dels principals paisatges catalans (alta muntanya, muntanya mitjana, terra baixa, costa,...).

Ha de tenir noció dels principals riscos naturals inherents a alguns paisatges (terratrèmols, allaus, inundacions,...), i dels problemes ecològics que determinades formes d’intervenció humana contribueixen a accentuar (incendis forestals, erosió del sòl, contaminació de l’aire i de l’aigua, producció de residus,...).

RELLEU CATALUNYA

Catalunya presenta un territori molt accidentat de força contrastos i amb una interessant diversitat de paisatge. Les muntanyes són abundants, de formes variades i les planes, escasses.

Catalunya té dos sistemes muntanyosos:

• El sistema Pirinenc ocupa gairebé una tercera part del territori català. S’estén pel nord del país en direcció oest est i s’estreny fins arribar al mar. És un territori poc poblat, però amb grans reserves d’espai naturals. Està format per les serralades:

- El Pirineu axial està format per roques antigues (granit i esquists) I té cims de més de 3.000 metres d’altitud. Presenta una fesomia pròpia dels paisatges alpins.

- El Prepirineu està format per roques modernes (calcàries) amb cims de menys altitud (poden superar els 2.000 m). Mostra una fesomia més mediterrània, amb plegaments oberts per l’acció dels rius.

• El sistema Mediterrani s’estén en paral•lel a la costa. Forma una doble alineació de muntanyes:

- La serralada Prelitoral (a l’interior) és formada per massissos (Els Montseny, el Montserrat, el Montsant…) que superen el 1.000, compostos per roques de diverses edats i naturalesa (calcàries, esquists i conglomerats).

- La serralada Litoral (a prop de la costa) està integrada per serres i massissos antics (la serra de Marina, el massís de Montnegre...) de materials diversos (esquists, granits i calcàries), amb altituds de 500 - 1.000 m.

- Depressió Prelitoral ( entre la serralada Prelitoral i la Litoral), una fossa allargada amb aspecte ondulat, serrats petits, valls i torrenteres afaiçonats pel treball erosiu dels rius.

És una àrea molt poblada per on passen els eixos viaris que connecten Catalunya amb Europa i El sud de la Península.

- La Plana Litoral (entre la serralada Litoral i el mar) és una franja estreta de terra que s’eixampla en alguns sector gràcies a les formacions deltaiques dels rius (la Tordera, el Besòs, el Llobregat...). Aquesta plana concentra la major part de la població i de les activitats econòmiques.

- La Depressió Central és un territori enfonsat entre el Pirineu i el Sistema Mediterrani. És formada per una plataforma inclinada lleugerament cap a l’Ebre, amb conques d’erosió ( plana de Vic, pla de Bages, conca d’Òdena, coca de Barberà), altiplans (Moianès i Lluçanès) i planes (Pla d’Urgell i Segrià). És una àrea agrícola extensa(conreus tradicionals de secà i agricultura de regadiu especialitzada). També hi han ciutats (població i a. econòmiques).

- La Serralada Transversal connecta el Pirineu amb el Sistema Mediterrani. Formada per serres(Finestres, Cabrera) i allotja la fossa volcànica d’Olot, amb més de 40 cons volcànics.

XARXES HIDROGRÀFIQUES CATALUNYA

Les xarxes hidrogràfiques catalanes engloban cursos fluvials que desemboquen al riu Ebre i o al mar mediterrani. Es divideix en tres xarxes:

• Pirinenca (Noguera Ribagorçana i Pallaresa) són els més llargs i cabalosos. S’originen al Pirineu i desguassen a l’Ebre, a través del Segre. El seu règim hidrogràfic és nivopluvial (acumulació de neu a les capçaleres i l’aportació d’aigua durant el desgel) . Aquests rius són aprofitats hidràulicament a partir de embassaments i centrals hidroelèctriques.

• Els rius de la xarxa pirinenca-mediterrània (Muga, Fluvià, Ter i Llobregat) neixen al Pirineu i desemboquen directament al mar. Té un règim pluvial (l’aportació de l’aigua depèn de les estacions plujoses). Aquests rius van tenir gran importància per la industrialització (Llobregat i Ter).

• Els rius de la xarxa mediterrània (Gaià, Besòs, Francoli i la Tordera) neixen a la Serralada Prelitoral o Litoral (són rieres o torrents -> cursos d’aigua sense cabal continu) i desemboquen al mar. Són rius curts i de poc cabal. El règim és torrencial (condicionat per les aportacions del aiguats). Solen originar inundacions que afecten a les poblacions litorals (localitzen a les zones més poblades).

• L’Ebre s’origina en la serralada Cantàbrica, passa per terres aragoneses i s’obre pas entre la Serralada Prelitoral per desembocar en el mediterrani. Actualment, els sediments que haurien d’arribar a la costa es dipositen a embassaments (interrompent el curs del riu). El delta perd superfície.

CLIMES I DOMINIS CLIMÀTICS CATALUNYA

A causa de la varietat geogràfica hi ha diversos dominis climàtics. Catalunya té contacte amb masses d’aire diferents per la seva situació: les masses fredes o polars (procedents de latituds més altes) i masses càlides (d’Àfrica). A causa del contacte entre de procedència diversa, s’experimenten onades sobtades de fred o de calor i turbulències atmosfèriques.

• La influència del mediterrani es manifesta a Catalunya predominant els hiverns suaus i secs i els estius calorosos i les precipitacions són més habituals a la primavera i la tardor. Però la irregularitat del relleu (Serralada Litoral i Prelitoral) fa que la influència del mar afecti a les zones costaneres, mentre que les planes de l’interior tingui tendència continental ( més amplitud tèrmica i menys precipitacions). En canvi, la Vall d’Aran (nord-oest) té influència atlàntica (temperatures més fredes i abundants pluges i regulars al llarg del any).

• El relleu accidentat afavoreix l’existència de contrastos climàtics i meteorològics (temperatures, precipitacions, vents i humitat ambiental).

Pel que fa al règim de vents, el vent ponent (oest) es dominant a Catalunya, però en el nord i en el sud predominen la tramuntana (nord) i el mestral (nord-oest). En canvi, a les àrees costaneres es produeixen les llevantades (vents forts procedents del mar obert). Altres vents més irregulars son la marinada, el fogony i les brises de muntanya.

A Catalunya es distingeixen 3 dominis climàtics:

• Alpí i subalpí (alt Pirineu) temperatures baixes i innivació i pluviositat altes.

• Atlàntic o oceànic (Vall d’Aran) plujós i fresc.

• Mediterrani que ocupa la resta del territori. Que té quatre subclimes:

- De muntanya (Prepirineu) amb un període sec curt, temperatures suaus i poques precipitacions.

- Prelitoral (Serralada Prelitoral i terres interiors) amb pluviositat baixa, innivació escassa i una mitjana de temperatures més alta.

- Continental (interior de la Depressió central) amb una oscil•lació tèrmica més gran que a la costa.

- Litoral amb una pluviositat irregular amb pluges a la tardor i amb estius calorosos.

LA VEGETACIO CATALUNYA

L’existència de vegetació contribueix a la conservació del sòl, a l’escorrentia de les aigües i al manteniment de la biodiversitat, proporciona recursos a la societat (fusta, aliments, espais d’esbarjo).

Ja que els tipus de sòls i climes són variats, el tipus d’associacions vegetals i de dominis de vegetació també són diversos. Hi ha tres dominis de vegetació propis de les tres grans regions biogeogràfiques europees:

• Domini boreoalpí (per damunt dels 1600 m d’altitud -> Prepirineu i Pirineu axial). Es poden distingir dos estatges vegetals: El subalpí i l’alpí.

- El subalpí (es localitza entre els 1600 ni 2300m) Té una presència de boscos de pi negre i d’avets. Es tracta de boscos conífers. Al sotabosc ombrívol d’aquestes comunitats perennifòlies es desenvolupen alguns arbusts, mentre que les plantes herbàcies hi viuen amb dificultats. Els boscos boreoalpins van ser talats per obtenir fusta i desenvolupar els prats per la pastura, però a mitjans del s. XX aquesta desforestació es va frenar a causa del despoblament agrari.

- L’alpí (per sobre dels 2300m) hi ha un domini dels prats naturals i una manca de comunitat arbòries i arbustives a causa del fred i neu. Només hi ha molses i líquens (plantes adaptades a temperatures extremes).

• Domini eurosiberià (zones de muntanya mitjana, el Prepirineu, la serralada Transversal i alguns massissos de la Serralada Prelitoral) Els boscos són constituïts per fagedes i roures. Són comunitats d’arbres de fulla ampla i caduca, amb un sotabosc que esta sota la penombra (les herbes es desenvolupen a l’hivern, ja que les capçades sense fullatge deixen passar els raigs solars). Hi ha boscos: de ribera, de pi roig i freixedes. Aquests boscos presenten una fesomia molt canviant depenen l’estació i l’estat vegetatiu. A causa de la desforestació i de les terres de pastures i conreus el territori ocupat per aquests boscos són reduïts. En alguns casos han estat desapareguts (conreus), mentre que en altres les espècies pròpies han sigut substituïdes per espècies al•lòctones.

• Domini mediterrani

...