LES ORGANITZACIONS EDUCATIVES

TASQUES TEMA 1:

LES ORGANITZACIONS EDUCATIVES

1. Per què apareixen les organitzacions educatives i quina és la seva funció?

Per respondre aquesta qüestió hem d’anar més enllà de les organitzacions educatives i entendre la necessitat d’organització en la nostra societat. L’activitat humana està sotmesa a un procés d’estructuració i d’organització, sense aquesta, el desordre de la conducta social faria desaparèixer el grup com a tal. La necessitat de pertànyer i participar apareix com la conseqüència d’optimitzar i obtenir bons resultats.

Tota organització funciona per una dinàmica que està present en qualsevol institució. L’escola, com a institució, no s’escapa de les regles de l’organització. L’organització escolar s’entén com un àmbit d’estudi específic i alhora, en interrelació amb altres camps de coneixement disponibles, que d’alguna manera tracten d’oferir resposta als problemes educatius, a les activitats i processos que tenen lloc a les escoles.        

1. Busca tres arguments que recolzin aquesta afirmació. Raona la resposta.

“Organizar es el establecimiento de relaciones efectivas de comportamiento entre personas, de manera que puedan trabajar juntas con eficacia y puedan obtener una satisfacción personal al hacer tareas seleccionadas bajo condiciones ambientales dadas para el propósito de alcanzar alguna meta u objetivo” (Terry, 1980, 304).

D’entrada cal esmentar la idea que l’organització contempla fonamentalment les relacions entre les persones i les dues idees més relacionades: el treball eficaç i la satisfacció personal. Amb relació a l’eficàcia de l’organització hem de tenir en compte dos aspectes claus per tal de garantir-la: la satisfacció personal i la racionalització del treball.

La segona idea extreta és l’efecte sinèrgic de l’organització, on segons sembla que el resultat de les diferents parts d’un organisme pesa més que la suma de l’acció dels seus components considerats individuals. Entrem dins de l’element del sistema relacional, la importància de fer un treball cooperatiu i ajuda mútua, per aquest motiu és imprescindible un bon ambient de treball. En un centre, el docent proporciona una línia de millora i perfecció que es basa en el suport mutu.

En darrer terme consisteix en la previsibilitat de l’acció. La dinàmica de les organitzacions està pensada de manera que les accions ja estan valorades, és a dir, són previsibles (com a mínim amb un cert grau de possibilitat). Tota organització procura controlar.

1. Quines són les característiques diferencials de les organitzacions educatives?

En primer lloc, les escoles estan orientades a un públic molt diferent de la majoria d’organitzacions. Els centres escolars estan enfocats a un públic altament complex i variable, capaços de reaccionar de forma impredictible als intents per a “processar-los”.

Una altra diferència procedeix d’un fet senzill: la gran majoria de les escoles no són entitats independents, sinó que estan subordinades a una estructura més ampla (ministeri, departament d’educació, la delegació local en l’àmbit educatiu, la comunitat local, les famílies i el mateix alumnat...). Cal fer esment específic en l’escàs control que tenen les escoles sobre els seus recursos econòmics. A més, és possible que les escoles no actuen d’acord amb la pauta organitzacional, ja que la gran part de decisions estan presses fora de l’escola. Per tant, el poder de l’escola es troba clarament limitat, i encara més la seva capacitat de canvi de personal.

...