Mujeres de la Generación del 27

ABSTRACT

Este trabajo trata sobre las mujeres de la Generación del 27 y por qué la

sociedad nos ha ocultado sus nombres hasta medio siglo después. Indaga

en la sociedad de aquel entonces y como esta contribuyó en la vida de las

artistas y como las silenció después de todo. Señala la importancia de las

primeras organizaciones feministas, así como de los relevantes

acontecimientos históricos que marcaron la vida de estas mujeres, que

vivieron un antes y un después en sus vidas y en la historia de España (la

II República, la Guerra Civil y el exilio de un miles de españoles, entre

estos, los de ellas también). Así pues intenta responder a quienes fueron,

qué hicieron y las dificultades a las que se enfrentaron Las Sinsombrero, y

profundizar en aspectos de sus vidas que fueron clave para su desarrollo

académico y experiencias de su vida personal que pudieron verse

reflejadas en sus obras.

This work is about the women of the Generation of 27 and why society

has hidden their names from us until half a century later. He researches

society at that time and how it contributed to the lives of artists and how

it silenced them after all. She points out the importance of the first

feminist organizations, as well as the significant historical events that

marked the lives of these women, who lived one before and one after in

their lives and in the history of Spain (the Second Republic, the Civil War

and the exile of a thousand Spanish, among them, those of them as well).

So he tries to respond to those who were, what they did and the

difficulties that the Sinsombrero faced, and to go into aspects of their

lives that were key to their academic development and experiences of

their personal life that could be reflected in their works.

3

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ……………………………………………………………………………..6

1. QUÈ ERA LA GENERACIÓ DEL 27?..............................................8

1.1 Context històric: etapes…………………………………………………………….10

1.1.1 Inicis del Feminisme a Espanya………………………………………..11

1.1.2 Sufragi femení a Espanya………………………………………………….11

1.1.3 La situació política a Espanya……………………………………………12

a) Primera etapa……………………………………………………………………………………12

b) Segona etapa……………………………………………………………………………………14

c) Tercera etapa……………………………………………………………………………………15

d) Quarta etapa…………………………………………………………………………………….16

2. LAS SINSOMBRERO……………………………………………………………………………17

2.1 Què va ser?.........................................................................17

2.2 Com es va formar?...............................................................18

2.3 Que volien aconseguir?.........................................................20

2.3.1 El Lyceum Club Femenino (1926-1939)...........................20

2.4 Qui van ser?........................................................................22

2.4.1 Concha Méndez ( 27 juliol 1898- 7 desembre 1986)...........22

2.4.2 María Teresa León (31 d'octubre 1903-13 desembre 1988).24

2.4.3 Ernestina de Champourcin (10 juliol 1905- 27 març 1999)..26

2.4.4 María Zambrano ( 22 abril 1904- 6 febrer 1991)................28

2.4.5 Rosa Chacel (3 juny 1898- 27 juliol 1994)........................29

2.4.6 Josefina de la Torre (25 setembre 1907- 12 juliol 2002).....31

2.4.7 Marga Gil Roësset (3 març 1908-28 juliol 1932)...............33

2.4.8 Maruja Mallo (5 gener 1902-6 febrer 1994).....................35

3. LA SOCIETAT A LA DÈCADA DELS 20……………………………………………..37

4

3.1 Societat en la dècada dels 20, desde un punt de vista de

gènere………………………………………………………………….……………………………37

3.1.1 Conseqüències socials de las Sinsombrero……………………………39

4. PART PRÀCTICA……………………………………………………………………………….40

4.1 Comparació de dos autors: Concha Méndez i Federico García

Lorca…………………………………………………………………………………………………………40

4.2 Entrevista a Júlia Torrent………………………………………………………….40

4.3 Entrevista a familiars……………………………………………………………….43

5. CONCLUSIÓ………………………………………………………………………………………45

6. BIBLIOGRAFIA………………………………………………………………………………..46

5

INTRODUCCIÓ:

Literatura i societat, dues paraules que van lligades de la mà. Qui

dictamina les normes? Qui són les persones que fan que aquest art sigui

contaminat per segons quines ideologies? Per què només es mostra una

cara de la història? Qui són els responsables? Llegir i escriure són dues

arts que la societat ha admirat durant el llarg del temps, dues arts, les

quals no tothom ha sigut possible accedir-hi, dues arts que no tothom ha

tingut la sort de ser protagonista. Tot per què?

En els centres educatius tots aquests noms ens el fan estudiar perquè és

història i cultura del nostre país; però realment ens expliquen la història

completa, o només la part masculina? Qui ha decidit que la dona no és

mereixedora de tal obsequi com és el de la literatura? És per una qüestió

de gènere? Les lleis de la ignorància determinen que sí.

La majoria de nosaltres coneixem la Generació del 27, com una de les

generacions més influents de la poesia, tothom es delecta amb les obres

poètiques de Federico García Lorca, Dámaso Alonso, Pedro Salinas entre

molts altres noms masculins. Però qui coneix a Concha Méndez, Margarita

Gil·Roësset, Josefina de la Torre, Maruja Mallo, Ernestina de Champourcin,

María Zambrano, Rosa Chacel, María Teresa León… Conegudes com "Les

Sinsombrero”, un nom que et crea curiositat i interès, que van fer Les

Sinsombrero? Per què se es denomina així? Quina història té aquest nom?

És deplorable que només es conegui una part de qui va formar la

Generació del 27, ja que la societat en aquell moment no era molt

progressista, això va limitar a un seguit de dones a poder influenciar als

lectors de l'época, per culpa d'una societat patriarcal i retrògrada.

Un dels motius pels quals he triat aquest tema és perquè no se'n parla de

les dones que van formar part d'aquesta societat literària, i si se'n parla,

no es dona a conèixer a l'educació del canvi revolucionari que van

6

provocar les sinsombrero, en una societat que estava en plena dictadura

de Primo de Rivera, això va tenir un gran impacte en els membres

d'aquesta generació, ja que va fer que la seva literatura tingués una gran

consolidació en l'àmbit social i polític.

També tinc moltes preguntes sense resposta, per què les dones no hem

tingut un paper protagonista, quan les obres que van escriure aquestes

dones que sent equànimes estan al mateix nivell que les obres masculines

i fins i tot per sobre. Com a dona sento indignació per la discriminació del

meu propi sexe, ja que posen per sobre el gènere a l'art i la capacitat

intel·lectual.

7

1. QUÈ ERA LA GENERACIÓ DEL 27?

Als anys vint un nou moviment porta a la llengua espanyola una

oportunitat per a l'art de les paraules, aquestes plenes de noves

influències, ja que van haver-hi diferents esdeveniments històrics que van

produir un seguit de canvis i de revoltes per part d’aquesta societat

literària a una part de la ciutadania espanyola. Una de les característiques

que predominen en les seves obres és el simbolisme que donava pas a

una nova creació literària on es feia èmfasis a l'amor, l'univers, al destí, a

la mort, i també un intent de projectar una llibertat que fos concernida

per la societat, encara que aquesta només fos una il·lusió. Aquesta

generació és anomenada "la Generació del 27", fent honor a Luis de

Góngora.

Avui dia els poemes que van escriure aquesta petita societat intel·lectual i

innovadora són considerats art, història i cultura del nostre país.

1

1 Membres de la Generació del 27 [en línea]. [Consultat: 27 d’abril de 2022] Recuperat de:

<<https://www.elplural.com/autonomias/andalucia/la-generacion-del-27-en-su-nonagesimo-aniv

ersario_116072102 >>.

8

Aquest club d’artistes estava format per Pedro Salinas, Jorge Guillén,

...