Filosofia

Biografia

2 El coneixement

2.1 Impressions i idees

“Sigues filòsof. Però per damunt de la teva filosofia sigues simplement un home”

David Hume

David Hume (1711-1776) va néixer a Edimburg dintre d’una família ben relacionada, però de patrimoni escàs. Va ingressar a la Universitat d’Edimburg, però no va acabar els estudis. La seva família volia que es dedicàs a les lleis però ell s’estimava més la filosofia, i per això va marxar a França, on va estudiar filosofia cartesiana al col·legi de la Flèche.

En aquest col·legi va escriure, el 1734, l’obra Tractat sobre la natura humana, que es publicà anònimament el 1739 i va passar tan desapercebuda que Hume no la va reconèixer com a pròpia fins el 1776. En canvi, La investigació sobre l’enteniment humà, del 1748, va tenir molt d’èxit.

Intentà obtenir la càtedra d’Ètica i filosofia de l’ànima a Edimburg però no ho aconseguí. Va ser bibliotecari de la Facultat d’Advocats d’Edimburg, on va començar la seva Història d’Anglaterra, i també secretari del Departament del Nord a la Secretaria d’Estat de Londres.

Va ser amic de Rousseau i també d’Adam Smith, el teòric del Liberalisme econòmic. Les seves obres van ser incloses a l’Índex d’obres prohibides de l’Església Catòlica. Hume va continuar la línia filosòfica anglesa de l’empirisme i amb els seus plantejaments radicals el va dur fins a les darreres conseqüències. Hume va voler ser el Newton de les ciències humanes. La teoria de la gravitació universal de Newton explicava les òrbites i els moviments dels planetes, el flux de les marees i la caiguda dels cossos. I això gràcies al mètode empíric emprat. Per això Hume volia aplicar el mateix mètode a les ciències humanes i morals.

Per a Descartes, i també per a Locke, tots els coneixements eren, en principi, idees de la ment. Hume accepta el mateix plantejament, però substitueix el concepte d’idea pel de percepció. Els coneixements són per a Hume, en primer lloc, percepcions. El color d’aquestes parets, el renou de la classe de devora, el mal de queixal que tenc... I també l’olor de la mar aquest estiu, el record del Colisseu... són percepcions en la meva ment.

1

IES Mossèn Alcover / Departament de Filosofia / Temari de 2n Batxillerat Tema 10: Filosofia Moderna. Empirisme: Hume

Ara bé, no totes les percepcions són iguals. Hume veu que unes són més intenses que d’altres, més vives i que en elles percebem més detalls, i a més se’ns imposen sense que ho poguem evitar. Per exemple la percepció de la taula sobre la que escric. A aquest tipus de percepcions Hume les anomena impressions.

Però suposem que sortim de classe. Quina percepció tenim aleshores de la taula? La percepció ha perdut intensitat i vivor. És com una imatge més dèbil de la impressió que abans teníem. A aquest tipus de percepcions Hume les anomena idees. Per a Hume les idees són imatges debilitades de les impressions.

Tota idea deriva d’una impressió i no existeixen idees de les quals no se n’hagi tengut abans una impressió. Tot el coneixement es redueix a les impressions i a les còpies debilitades d’aquestes, les idees. En aquesta teoria rau la llavor del seu escepticisme, no podem conèixer res més allà de les nostres percepcions.

2.2

L’origen de les idees

També ho podríem resumir així:

>>>Llegeix aquest text i resumeix les idees principals: “Per això, podem ara dividir totes les percepcions de la ment en dos tipus o classes distingibles per llurs diferents graus de força i vivor. Hom anomena comunament pensaments o idees a la menys forta i viva. L’altra espècie (...) deixem-nos doncs, una mica de llibertat, i qualifiquem-los d’impressions, emprant aquesta paraula en un sentit un xic diferent a l’usual.”

A) Tot

...