John Locke

JOHN LOCKE

John Locke va néixer el 1632 a Wrington i va morir el 1704 a Essex (Anglaterra). Al moment de morir era un home famós, que no només gaudia d'una alta reputació intel•lectual i literària, sinó que també era reconegut per la seva influència en l'esfera del poder polític. Locke estava considerat el pare del liberalisme polític i les seves idees van ser determinants pel triomf de la Revolució Gloriosa a Anglaterra (1688) i la posterior constitució del Bill of Rights. Aquest il•lustrat va introduir la llibertat religiosa en les Cartes sobre la Tolerancia (1765), va crear l’empirisme en la obra: Assaig sobre la Entesa Humana (1690) i finalment, la llibertat política és el tema central dels Dos Tractats sobre el Govern civil (1689). Locke va començar a adquirir prestigi públic després d'iniciar la seva relació amistosa amb Lord Ashley, qui posteriorment es convertiria en el Comte de Shaftesbury, fundaria el partit Whig, i arribaria a ser Lord Canceller gràcies a les idees de Locke. Aquesta relació amistosa es devia a la delicada malaltia que patia Ashley. John havia estudiat medicina a Oxford i va dirigir la seva arriscada operació. Inesperadament, el pedagog va fer un miracle mèdic per l’època i va salvar-li la vida. Aquesta amistat que es va generar va ser molt important per a la vida de Locke, ja que la influència política d'Ashley li va permetre accedir a certs càrrecs públics que li van proporcionar un coneixement directe sobre el funcionament de la política real. Aquest fet, sens dubte, va tenir repercussions en la conformació del seu pensament filosòfic, especialment en els aspectes socials.

Al Primer Tractat sobre el govern civil, John Locke analitza i fonamenta el seu rebuig a la teoria divina dels reis i la monarquia absoluta. A més, proposa que la sobirania emana del poble i que la propietat, la vida, la llibertat i el dret a la felicitat són drets naturals dels homes , anteriors a la constitució de la societat. Per això, Locke explica en una part d’aquest tractat que l'origen de la societat civil sorgeix quan els homes per evitar l'estat de guerra decideixen renunciar a part de les seves llibertats i drets a favor d'un poder legislatiu i executiu que cadascun dels individus posseïen en l'estat de naturalesa. Però no cedeixen aquests drets i els seus poders de manera arbitrària a una persona (un possible rei absolutista) sinó que es realitza aquesta cessió a la comunitat, que és el cos polític en què "la majoria" exerceix el dret "a actuar i decidir en nom de tots". Aquesta idea sobre l’origen del poder constitueix una de les principals bases d’una nova doctrina política anomenada liberalisme.

Segons les afirmacions de Locke als Dos Tractats sobre el govern civil, podem dir que des del principi defensava la separació de poders, posant un èmfasi especial en la independència del poder legislatiu del executiu. Per això, quan Locke parla sobre poder legislatiu fa referencia a "el poder de la societat que no podrà mai expandir-se més enllà del necessari pel bé comú" i la seva legitimitat vindrà donada si els seus representants s’atenen a “legislar per tots igual”. A més, al llarg del Segon Tractat sobre el govern civil, Locke insisteix en el fet que el poder polític ha de protegir i salvaguardar la propietat privada dels seus ciutadans. Per tant, es dedueix que ningú podrà ser privat de les seves propietats arbitràriament per qualsevol individu extern.

Aquest pensament de Locke ens recrea les idees fonamentals amb les que s’ambicionava la Revolució Gloriosa de 1688 i la posterior constitució d’una monarquia parlamentaria a Anglaterra. A més, Locke defensava amb convicció que aquesta monarquia parlamentaria no té un poder il•limitat de manera que si s'excedeix en algunes de les seves prerrogatives en contra de les lleis

...