Determinació Clorurs En Aigua

pt.5 determinació de clorurs en aigua

MÒDUL 2. anàlisis químiques.

Data: 8-3-2013

- Realitzat per: Mª Rosa García i Pedro Izquierdo, 1r curs del CFGS de Laboratori d’anàlisi i control de qualitat.

1.- Objectiu de la pràctica

Determinar la concentració d'ions clorurs en l'aigua de l'aixeta i constatar si és apta per al consum humà.

2.- Fonament teòric

Un dels paràmetres que es determina en l'anàlisi d'aigües és el contingut de clorurs i la reglamentació (R.D.140/2003) estableix un valor paramètric de 250ppm.

El contingut en clorurs en un aigua es pot determinar d'una forma ràpida i senzilla mitjançant una volumetria de precipitació, seguint el mètode de Mohr, utilitzant com a reactiu valorant una solució estandarditzada de nitrat de plata i com indicador una solució al 5% de cromat de potassi.

En el mètode de Mohr s'utilitza com a reactiu valorant el nitrat de plata, i solució de cromat de potassi, K2CrO4, com a indicador (esta repe, es lo mismo que acabas de decir en la anterior frase). Inicialment l'ió plata anirà reaccionant amb els ions clorurs que trobi a l'aigua, formant el precipitat blanc de clorur de plata:

Ag+(aq) + Cl-(aq)  AgCl(s)

precipitat blanc

Quan arriba al punt final, quan ja no queden ions clorur lliures a l'aigua, l'ió plata que hi ha en excès reacciona amb l'ió cromat (l'indicador):

2Ag+(aq) + CrO42-(aq)  Ag2CrO4(s)

precipitat vermell

La valoració s'ha de realitzar a un pH entre 7 i 8 aproximadament. Així evitem reaccions no desitjades amb l'indicador o el valorant, ja que si el medi és molt àcid, es pot formar l'ió Cr2O72, que al ser més soluble que l'ió CrO42-, pot provocar un consum de AgNO3 més gran del necessari. En canvi, si el medi és molt alcalí, l'ió Ag+ pot precipitar en forma d'òxid i donar un volum consumit erroni.

3.- Material i reactius

Vidre de rellotge (no hemos pesado nada)

Nitrat de plata, AgNO3, 0,05M f=0,9780, PA

Balança analítica, precisió ±0,1mg (no hemos usado)

Mostra d'aigua de l'aixeta, PA(no hace falta)

Vas de precipitats de 100mL

Cromat de potassi al 5%(p/v), K2CrO4, PA

Matràs aforat de 100mL

Aigua destil·lada, H2O

Erlenmeyer de 250mL

Tires de pH

Pipeta Pasteur

Vareta de vidre ( no hace falta)

Embut cònic de vidre

Bureta de 100mL (25mL)

Peu metàl·lic

Pinça Fischer

Proveta 100 mL (no usamos)

Vas de precipitats de 500mL

Embut cònic de vidre

Pipeta aforada de 50mL

Pipeta aforada de 20mL

4.- Procediment

1. Presa de mostra: deixar córrer l'aigua de l'aixeta uns 10 minuts i omplir un vas de precipitats gran.

2. Col·locar en un erlenmeyer els 70 mL de la mostra necessaris per fer l'anàlisi i 3 gotes d'indicador de cromat de potassi. Comprovar el pH.

3. Valorar amb la dissolució estandarditzada de nitrat de plata contingut en la bureta fins observar el canvi de color a vermell-ataronjat, el qual indica el punt final de la reacció.

4. Anotar el volum consumit d'AgNO3.

5. Repetir l'operació dues vegades més.

5.- Dades, Càlculs i resultats

5.1.- Càlculs previs

- Càlcul del volum d'aigua necessària per a consumir uns 10mL de la dissolució patró de nitrat de plata 0,0489M f=0,9780, suposant que l'aigua conté 200ppm de clorurs:

Reaccions que tenen lloc:

AgNO3  Ag+(aq) + NO3-(aq)

Ag+(aq) + Cl-(aq)  AgCl(s)

El volum de mostra que vam agafar per a cada determinació va ser de 70mL.

5.2.- Dades experimentals

- Vam consumir els següents volums de AgNO3:

Determinació

VAgNO3 consumit

1

6,45mL

2

6,40mL

3

...