COMO SE DA LA CAPÍTOL II: CANVI CLIMÀTIC I CRISIS DE L’AIGUA

CAPÍTOL II: CANVI CLIMÀTIC I CRISIS DE L’AIGUA

Aquest segon capítol del llibre “les guerres de l’aigua” comença amb un dit del poble Oriya que diu que tant l’excés com la falta d’aigua destrueixen la creació. Els dos primers paràgrafs expliquen dos episodis de catàstrofes atmosfèriques causats, un per l’excés d’aigua, i l’altre, per la seva falta. Ens ambdós successos es perden milers de vides humanes i animals i hectàrees destrossades fent que gent quedes sense casa o feina. Es ben sabut que el canvi climàtic causat per la nostra contaminació porta a moltes d’aquestes catàstrofes.

El primer punt d’aquest capítol és la “injustícia climàtica hidrològica”. Ens explica que el clima afecta a tots els essers vius i es manifesta molts cops en fenòmens relacionats amb l’aigua. El futur de l’aigua ve determinat per la contaminació i l’economia, y l’aigua determina el futur de la vida terrestre.

En el següent paràgraf parla sobre la contaminació cada vegada més accelerada des de el començament de l’època industrial i com tan sols 11 països han emès més de 500 milions de tonelades de co2, xifra encapçalada pels EUA. També parla sobre la primera conferència internacional sobre canvi atmosfèric per debatre els efectes de l’ús de combustibles fòssils en la industrial seguit de moltes més reunions i conferencies de les quals se’n fan cada cop més.

Apareix l’informe “canvi climàtic 2001”, en el que van treballar més de mil científics durant dos anys per posar límits i data per la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Em estat alertats d’una apujada considerable de temperatura en la terra, el que portarà més catàstrofes “naturals”, afectarà als recursos naturals i fins i tot a la nostra salut, el que portarà a pèrdues econòmiques.

La gent que esta exposada a més perill es a la vegada gent que no ha contribuït en la contaminació del clima, pescadors i campesins de petites comunitats aïllades. Es per això que es va crear l’APEI, per donar-li suport i reclamar una reducció efectiva del co2 del 20%. A aquesta reducció s’han unit països industrialitzats, i fins i tot Holanda ha demanat una reducció del 60/70%. EEUU va abandonar aquest acord justificant una crisi energètica, fet irònic ja que es un dels països que més produeix (25%) i més afectat es pot veure per els desastres climatològics causats per la contaminació emesa.

El segon punt del capítol tracta sobre un huracà catastròfic d’origen humà fent una introducció definint el concepte “huracà” i donant a conèixer la tragèdia de 1999, la qual el PICC suposa va estar culpa dels gasos d’efecte hivernacle provocant un clima extrem i canviant que va portar a l’ huracà i amb ell, l’apujada del mar i pluges. Es preveu que això serà cada cop més habitual.

La destrucció dels manglars és el tercer punt del capítol i parla de les utilitats dels manglars, des d’ajudar a regular els factors temporals/ambientals fins a tenir un paper en el tractament de vessats. Per moltes raons els manglars són vitals per les comunitats locals i la libració comercial és una de les principals causes de la seva destrucció a causa del cultiu marítim artificial. Els manglars formen part de la cadena alimentaria, per tant, depèn de la seva extinció, l’extinció d’altres especies.

El quart punt es sobre les inundacions i huracans, factors que han causat moltes morts i accidents i s’explica detalladament els impactes de cada zona.

I per últim, el cinquè punt que explica la sequera, les onades de calor i el despreniment dels glacials donant importància al desgel d’aquests, i als extrems entre sequera i inundacions que es troben en algunes zones i com aquests fets estan condicionats per la contaminació atmosfèrica i una economia basada en l’ús de combustibles

...