EIA: Biodiversitat de Moçambic

[pic 1]

Alta biodiversitat a Moçambic

1. Primer anàlisi de la situació

El canal del nord de Moçambic situat entre l’illa de Madagascar i la costa de Moçambic, és una de les zones més riques en biodiversitat marina i terrestre de tot el món.

En els últims anys, aquesta regió s’ha vist fortament sotmesa a l’activitat humana en diversos sectors, principalment el de la pesca, sense mantenir una gestió sostenible dels recursos explotats. Per tant en aquest cas d’estudi avaluarem els impactes originats i buscarem possibles solucions.

1. Anàlisi exhaustiu de la situació

Seguint el model de desenvolupament DPSIR, es pot analitzar la situació que es produeix a la costa de Moçambic, determinant els factors determinants, les pressions, els estats i els impactes que hi tenen lloc, amb els seus indicadors i unitats corresponents.

FACTORS DETERMINANTS: activitats socials, culturals i/o econòmiques que incrementen o disminueixen les pressions sobre el medi ambient.

• Turisme: ja que la gent que visita el país, i la costa afectada, produeix que es necessitin més recursos i es sobreexploti molts sectors.

Indicador: quantitat de gent.

Unitat: Tant per cent de gent que ha augmentat.

• Canvi climàtic: l’impacte sobre el medi ambient que provoca el canvi climàtic fa que molts ecosistemes quedin afectats i canviïn, amb els desastres que pot provocar això.

Indicador: augment de temperatura, augment del nivell del mar, superfície d’ecosistemes afectats.

Unitat: Temperatura (ºC), Nivell del mar (metres), superfície (ha o m^2).

• Pesca industrial i artesanal: el consum de peix ha augmentat els últims anys, i per tant, la quantitat de pesca que es realitza, fet que fa que hi hagi una gran sobreexplotació del sector.

Indicador: nombre d’embarcacions que entren i surten. Unitat: número d’embarcacions.

• Extracció de petroli i gas: a la costa de Moçambic es produeixen extraccions de petroli i gas que provoquen una alteració de l’ecosistema, especialment el marí. Indicador: quantitat de petroli i gas extret.

Unitat: barrils, litres o m^3.

PRESSIONS: resultat de les activitats humanes.

• Emissions de CO2 i gasos d’efecte hivernacle: el fet que el turisme sigui molt present, provoca que hi hagi més mobilització d’indústria, de transports (públics i privats), entre altres. Això acaba comportant l’augment d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, entre ells el CO2, perjudicial pel medi ambient si és en molta proporció. Indicador: concentració de CO2 a l’aire.

Unitat: PPM.

• Canvi en precipitacions, sequeres i inundacions, major quantitat de ciclons: el canvi climàtic comporta un canvi en els patrons de precipitacions. Això provoca que hi hagi més precipitació irregular, i es produeixin èpoques de sequeres, inundacions i ciclons amb més força.

Indicador: Règim de pluges. Unitat: L/m^2.

• Increment de la pesca: l’augment del consum comporta un augment de la demanda, tard o d’hora, es demanarà més del que l’ecosistema sigui capaç de donar-nos. Indicador: quantitat de pesques.

Unitat: kg o tonelades, PIB generat.

• Augment de l’interès econòmic dels combustibles fòssils: les extraccions de gas i petroli afavoreixen l’ús de combustibles fòssils, per tant, augmenta el seu valor al mercat.

Indicador: diners gastats en combustibles fòssils. Unitat: PIB.

ESTATS: mètriques quantificables sobre el canvi en el medi ambient.

• Acidesa de l’aigua: el CO2 principalment, quan es barreja a l’aigua, es forma àcid carbònic, que al dissociar-se, allibera ions hidrogen. Si hi ha més CO2 del que hauria d’haver, s’acidifica el medi (el ph s’acosta a valors petits).

Indicador: pH. Unitat: pH.

• Fertilitat de les terres: les sequeres i inundacions provoquen que la fertilitat de la terra es redueixi, i els que se’n beneficien,s’acabin arruïnant ja que durant un període de temps, no és apta per conrear, o simplement, han perdut la collita conreada per les precipitacions fortes.

Indicador: superfície. Unitat: ha o m^2.

• Estructura de l’ecosistema: un desequilibri en una espècie provoca un gran desordre en tota la xarxa tròfica. Per tant, si una espècie és més caçada a un ritme no sostenible, la cadena entra en perill.

Indicador: nombre d’espècies reduïdes. Unitat: tant per cent de reducció.

• Importància dels recursos naturals: el fet que es valori més l’extracció dels combustibles fòssils, dona la imatge que aquests siguin millors que els recursos naturals, per tant, envia un missatge a la societat de continuar contaminant. Indicador: pèrdua de valor dels recursos naturals.

Unitat: preu del mercat.

IMPACTES: efectes de la pressió sobre l’estat.

• Mort d’espècies i bioacumulació: l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i el conseqüent augment de l’acidesa de l’aigua, provoca la mort de molts peixos a l’ingerir aquests tòxics. Els més grans, que poden suportar més acaben acumulant-los a l’interior, i posteriorment, nosaltres l’ingerim al menjar-nos-els ( fet anomenat bioacumulació).

Indicador: tòxics acumulats. Unitat: mil·ligrams.

• Pèrdua de treball i disminució econòmica: el fet que hi hagi un canvi en el patró de precipitació i alteri el règim pluviomètric, fa que molts pagesos es quedin sense feina, i per tant, disminueix l’esperança econòmica del país.

Indicador: gent a l’atur. Unitat: número de persones.

• Desequilibris en la xarxa tròfica i canvis de migració: l’increment de la pesca i el posterior desequilibri a les cadenes tròfiques provoca que hi hagi grans desequilibris que acabin amb moltes espècies extingides. A més a més, moltes altres han de canviar d’hàbitat en busca de menjar o refugi i per tant l’ecosistema es redueix considerablement.

Indicador: nombre d’exemplars de les espècies. Unitat: número d’exemplars.

• Augment d’emissions i canvi climàtic: l’augment d’extracció de petroli i gas, fa que els recursos naturals quedin enrere, i no s’avanci cap a una societat més sostenible i no tant contaminada. Conseqüentment, augmenta les emissions de gasos perillosos i s’afavoreix el canvi climàtic.

Indicador: concentració d’hidrocarburs. Unitat: en percentatge.

1. Respostes

Un cop reconeguts els sis impactes anteriors hem aportat les respectives respostes per tractar d’abolir o minimitzar al màxim els seus efectes.

En primer lloc, ens centrarem en protegir els boscos de manglars i altres zones que continguin ecosistemes d'interès. Aquests espais naturals s’encarreguen de fixar part del carboni atmosfèric i diluir substàncies tòxiques que es vessen a l’aigua, la seva existència ajuda a disminuir l’efecte hivernacle i per tant, el primer impacte ambiental exposat.

Darrerament generarem i fomentarem el treball en altres sectors, mitjançant oposicions i l’introducció de noves empreses internacionals, que no es centrin en l’explotació de peixos o fusta dels boscos per a la venta de llenya. Aquesta decisió apaigavarà l’impacte social del gran nombre de desemparats que abans subsistien de la pesca i en conjunt serà un impacte no planificat positiu per a l’economia de Moçambic.

La prohibició de pesca d’algunes espècies en perill d’extinció o en poca població millorarà la salut dels ecosistemes i evitarà en un futur l’escassetat de capital natural que suposaria no obtenir peixos i marisc per al sector dels pescadors. No només disminuïm un impacte

ambiental i econòmic, sinó que al conservar el medi ambient aquest pot suposar objecte d’estudi per els científics interessats en determinades espècies i a les persones que vulguin realitzar una activitat cultural com el submarinisme.

Per altra banda promourem el transport públic des dels plans educatius i campanyes de conscienciació per part del govern i empreses afiliades a aquest òrgan institutiu. L’objectiu principal és reduir el trànsit de vehicles que vagin amb combustibles fòssils, per tal de minimitzar les emissions de carboni i suavitzar l’impacte ambiental i social directe i indirecte de l'escalfament global.

Potenciar el turisme sostenible i les activitats culturals per disminuir l’impacte ambiental que suposa el vessament de brossa dels vaixells que fan rutes. No només amb conscienciació i xerrades sinó amb multes que compensin el dany efectuat sobre el medi.

En darrer lloc organitzar un monopoli per unificar el comerç d’interior i de proximitat com a única alternativa a l’hora d’obtenir productes de primera necessitat. Aquesta decisió disminuirà les emissions de carboni, ja què no serà necessari el transport de mercaderies mitjançant avions, vaixells i camions. No només disminuïm un impacte ambiental sinó que fomentem l’economia i per tant, suposa un efecte positiu.

...