EXAMEN DE CTMA: MAPA TOPOGRÀFIC

EXAMEN DE CTMA: MAPA TOPOGRÀFIC

Un mapa topogràfic és una representació gràfica i a escala del relleu d’una part de la superfície terrestre sobre un pla utilitzant corbes de nivell. Es veuen representats els rius, el relleu, les vies de comunicació, els pobles i ciutats, etc. Aquests elements estan representats amb símbols i colors diferents que s’expliquen a la llegenda del mapa.

El perfil topogràfic és una representació vertical del relleu que trobem en una direcció donada. Per dur-lo a terme s’ha de fer a partir del mapa topogràfic.

El tall geològic és una representació vertical de com es disposen els materials que apareixen en el mapa. És com fer un perfil topogràfic, però representant la litologia per sota terra.

Característiques de la simbologia del tall geològic:

• Formació d’estrats determinada per un paquet d’estrats de la mateixa litologia.
• Símbol del cabussament indica la direcció i els graus d’inclinació dels estrats.
• Els contactes entre formacions poden ser concordants o discordants.
• Falles es representen amb línies amb ratlles en un costat o l’altre.

Les corbes de nivell són línies imaginàries que uneixen els punts del terreny que es troben a la mateixa altitud sobre el nivell del mar. Cada 4 corbes de nivell (ordinàries) es marca una corba mestra (principal).

L’equidistància és la diferencia d’altitud física entre dues corbes de nivell consecutives.

Els elements que s’inclouen en els mapes topogràfics són: toponímia, masses d’aigua, vies de comunicació i construccions.

Una escala és la relació entre les mesures de qualsevol element representat en el mapa i les mesures reals d’aquests elements.

L’altimetria és la representació bidimensional d’una superfície real en 3D.

La fotografia aèria(a vol d’ocell) mitjançant avions encara s’empra de diferents maneres:

• Fotografies senzilles: identificar elements i situar-los en mapes temàtics, per reconèixer processos difícilment visibles de prop.
• Parelles de fotografies: dues fotos fetes per avió que se superposen, s’anomenen estereograma. La zona superposada es veu en relleu amb l’estereoscopi (semblant ulleres 3D) per obtenir una visió en tres dimensions.
• Ortofotomapa: fotografia aèria vertical en què s’ha corregit la distorsió fotogràfica, característica de qualsevol imatge captada per una lent. S’incorporen els topònims.

ALLÒ QUE L’ULL HUMÀ NO VEU

• Ones electromagnètiques: espectre visible + ones que no veiem. La tecnologia les pot detectar per satèl·lits artificials 🡪 teledetecció (comprèn l’anàlisi i tractament de les imatges presses per satèl·lits). Hi ha 2 tipus de sensors:

Passius: detecten radiació natural o emesa o reflectida per objecte o àrea.

Actius: emeten energia per visualitzar l’objecte. EX: el radar

• Aplicacions: monitorització estat de cultius i boscos, efecte de terreny d’avingudes, allaus, incendis...
• Satèl·lits com landsat (N.A) o spot (França) : capten diferents canals o franges de la radiació electromagnètica.

Ex: canal infraroig/ bandes d’ones de radio.

Els sistemes d’informació geogràfica(SIG): sistemes integrals de captura, emmagatzematge, anàlisi i representació de dades espacials. El GPS (sistema de posicionament global) ajuda a obtenir aquestes dades. Els SIG estan formats per:

• Maquinari: suport informàtic.
• Programari: programa SIG i les bases de dades georeferenciades.

Exemples de mapes temàtics que permet el SIG:

• Geològics
• Topogràfics
• Submarina
• Catàstrofes naturals

...