Història de la microscòpia òptica

CITOLOGIA

Història de la microscòpia òptica: Kepler suggereix com construir un microscopi compost. Hooke i concepte de cèl•lula. Antonie Van Leeuwenhoek construeix més de 200 microscopis de fins 270 augments. Ernst Abbe construeix el primer objectiu apocromàtic. A finals del s. XIX descripció de molts tipus diferents de teixits, del nucli cel•lular, mitocondris i del comportament dels cromosomes durant la mitosi de les cèl•lules animals. S’identifiquen els bacteris causants de la tuberculosi i el còlera i es descriu l’aparell de Golgi. Schleinden i Schwann proposen l’anomenada teoría cel•lular.

Teoria cel•lular: La cèl•lula és la unitat morfológica de tots els éssers vius, ja que tots están constituïts per cèl•lules. La cèl•lula és una unitat fisiológica, ja que és capaç de dur a terme totss els procesos metabòlics necessaris. Les cèl•lules només poden sorgir d’altres cèl•lules. August Weismann va dir: totes les cèl•lules actuals tenen origens en cèl•lules ancestrals. Similituds enter proteïnes que s’observen en totes les cel: citocroms iguals, clorofil•la iguals en bacteris, cianobacteris, algues, falgueres… S.Ramón y Cajal amplia la teoría cel•lular al teixit nerviós quan va descubrir, que aquest també estava constituït per cèl•lules individuals. Sutton i Boveri: teoría cromosómica de l’herència.

 Cèl•lula: unitat genética dels éssers vius. Conté info sobre la sintesí de la seva estructura i el control del seu funcionament, capaç de transmetre-la als seus descendents. Unitat estructural (part més petita de e.v), fisiológica (capaç de fer les tres funcions vitals) i genética (conté la info genética necessaria per la seva existencia i per transmetre aquesta als descendents) de tot ésser viu.

Tipus de cèl•lules: Procariota: no nucli, adn repartit al citoplasma, no tenen membrana nuclear ni cromosomes, citoplasma sense compartimentar, no espais fixos entre membranes, moneres. Eucariotes: té nucli, embolcall membranós que separa el material genètic de la resta del citoplasma, citoplasma compartimentat en espais separats per membranes, protists, fongs, animals i plantes.

Forma i mida de les cèl•lules: gran variabilitat de formes, forma relacionada amb la funció que realitzen, l’estrip cel•lular a la qual pertanyen, si està lliure o formant part d’un teixit. Si tenen paret rígida, tensions unions amb altres cèl•lules, fenòmens osmòtics i citoesquelet. Mida variable, bacteris 1 i 2 μm i humanes 5 i 20 μm. Per sobre, espermatozoides, oòcits, grans de pol•len, paramecis. Factors que límiten l’augment de les cèl•lules són la captació de nutrients i la capacitat funcional del nucli. Relació Superfície/Volum disminueix i limita la supervivència. Divisió cel•lular es dóna quan relació nucleoplasmàtica és inferior a un valor i nucli insuficient

...