Història de la microscòpia òptica

CITOLOGIA

Història de la microscòpia òptica: Kepler suggereix com construir un microscopi compost. Hooke i concepte de cèl•lula. Antonie Van Leeuwenhoek construeix més de 200 microscopis de fins 270 augments. Ernst Abbe construeix el primer objectiu apocromàtic. A finals del s. XIX descripció de molts tipus diferents de teixits, del nucli cel•lular, mitocondris i del comportament dels cromosomes durant la mitosi de les cèl•lules animals. S’identifiquen els bacteris causants de la tuberculosi i el còlera i es descriu l’aparell de Golgi. Schleinden i Schwann proposen l’anomenada teoría cel•lular.

Teoria cel•lular: La cèl•lula és la unitat morfológica de tots els éssers vius, ja que tots están constituïts per cèl•lules. La cèl•lula és una unitat fisiológica, ja que és capaç de dur a terme totss els procesos metabòlics necessaris. Les cèl•lules només poden sorgir d’altres cèl•lules. August Weismann va dir: totes les cèl•lules actuals tenen origens en cèl•lules ancestrals. Similituds enter proteïnes que s’observen en totes les cel: citocroms iguals, clorofil•la iguals en bacteris, cianobacteris, algues, falgueres… S.Ramón y Cajal amplia la teoría cel•lular al teixit nerviós quan va descubrir, que aquest també estava constituït per cèl•lules individuals. Sutton i Boveri: teoría cromosómica de l’herència.

 Cèl•lula: unitat genética dels éssers vius. Conté info sobre la sintesí de la seva estructura i el control del seu funcionament, capaç de transmetre-la als seus descendents. Unitat estructural (part més petita de e.v), fisiológica (capaç de fer les tres funcions vitals) i genética (conté la info genética necessaria per la seva existencia i per transmetre aquesta als descendents) de tot ésser viu.

Tipus de cèl•lules: Procariota: no nucli, adn repartit al citoplasma, no tenen membrana nuclear ni cromosomes, citoplasma sense compartimentar, no espais fixos entre membranes, moneres. Eucariotes: té nucli, embolcall membranós que separa el material genètic de la resta del citoplasma, citoplasma compartimentat en espais separats per membranes, protists, fongs, animals i plantes.

Forma i mida de les cèl•lules: gran variabilitat de formes, forma relacionada amb la funció que realitzen, l’estrip cel•lular a la qual pertanyen, si està lliure o formant part d’un teixit. Si tenen paret rígida, tensions unions amb altres cèl•lules, fenòmens osmòtics i citoesquelet. Mida variable, bacteris 1 i 2 μm i humanes 5 i 20 μm. Per sobre, espermatozoides, oòcits, grans de pol•len, paramecis. Factors que límiten l’augment de les cèl•lules són la captació de nutrients i la capacitat funcional del nucli. Relació Superfície/Volum disminueix i limita la supervivència. Divisió cel•lular es dóna quan relació nucleoplasmàtica és inferior a un valor i nucli insuficient per citoplasma. RNP: Vn/Vc-Vn. Durada de la vida variable.

Tipus de microscopis: Utilitzen radiacions per il•luminar la mostra. Capacitat d’ampliació més gran com menor sigui la longitud d’ona. Microscopis que utilitzen electrons, amb una longitud d’ona molt més petita que la llum visible. Classificació segons el tipus de radiació que utilitzen i segons el recorregut de les radiacions.

...