Modernismo

Les principals característiques del modernisme són:

 El rebuig de la realitat quotidiana, davant la qual l'escriptor pot fugir en el temps (evocant èpoques passades i millors) o en l'espai (molts dels poemes es desenvolupen en llocs exòtics i llunyans).

 Una actitud aristocratitzant i cert preciosisme en l'estil, així com la recerca de la perfecció formal (d'inspiració parnasiana) que s'aprecia no sense cert individualisme.

 La recerca de la bellesa s'aconsegueix a través d'imatges molt plàstiques i acostament a les arts, d'una adjectivació amb predomini del color i amb imatges relacionades a tots els sentits, així com amb la musicalitat que produeix l'abús de l´aliteració, els ritmes marcats i la utilització de la sinestèsia (influències del simbolisme).

 Tant la fidelitat a les grans estrofes clàssiques com les variacions sobre els motlles mètrics, utilitzant versos medievals com l´ alexandrí, el dodecasíl.lab i el eneasíl.lab, amb aportacions de noves variants al sonet.

 L'ús de la mitologia i el sensualisme.

 Una renovació lèxica amb l'ús d'hel · lenismes, cultismes i gal · licismes, que no buscava tant la precisió com el prestigi o la raresa del vocable.

 El desig innovador que aspirava a la perfecció que apreciaven en la literatura europea.

 L'adaptació de la mètrica castellana a la llatina.

 El culte a la perfecció formal, amb poesia serena i equilibrada.

Temes del modernisme

La temàtica modernista revela, d'una banda, un anhel de recreació d'harmonia enfront d'un món inharmònic, i així un ànsia de plenitud i perfecció, i, d'altra banda, una recerca d'arrels en la crisi que va produir un sentiment de desarrelament en l'escriptor, qui es presenta com a guia capaç de mostrar a l'home comú els valors veritables. Els temes tractats són molt variats, però aquests són alguns dels més recurrents:

 El neguit típic del romanticisme: el fàstic de la vida i una profunda tristesa, al costat de la malenconia i l'angoixa.

 Recerca de la solitud i rebuig d'una societat.

 El escapisme, evasió de la realitat del temps i de l'espai.

 L'amor i l'erotisme, amb certa idealització de l'amor i de la dona. El tema de l'amor impossible es presenta amb diferències respecte a l'ideal romàntic. Hi ha un contrast entre el profund i delicat amor i un intens erotisme.

 El cosmopolitisme mostra l'anhel de diferent i aristocràtic. Els modernistes demostraven molta devoció per París.

 Els temes americans, especialment els temes indígenes, moltes vegades amb una defensa del indígena.Lo hispà com a antecedent històric valuós que atorga una harmonia enfront del món inharmònic.

L'ARTISTA MODERNISTA:

Trets que el defineixen:

• Modernitat transformació de la cultura catalana massa conservadora i antiquada, per aixó es diu modernisme.

• Individualisme y messianisme ;l'artista se sent portador de valors superiors a la resta de la societat, té més sensibilitat i es el capdavanter de la renovació ideològica i moral.

• Enfrontament amb la societat critica l'enderreriment i l'immobilisme

• Professionalització els modernistes creuen que ser artista es una professió digne. Lluiten per assolir el reconeixement social de la seva feina.

TEMES:

• El conflicte artista-societat: l'artista s'enfronta a la societat burgesa catalana, qui rebutjà les propostes de renovació i modernitat. Rebuig que reforçà la figura de l'heroi modernista q tendeix a la lluita individual i a l'aïllament.

• Nacionalisme: es continua potenciant el catalanisme, amb una visió progressista i de regeneració. La literatura modernista insisteix en els mites i llegendes populars com a reflex de l'ànima catalana.

• Natura i paisatge: lleugera tendència romàntica. Es projecten en la natura i paisatge l'estat d'ànim del modernista, també lloen l'armonia del cosmos. Simbolitzen elements de la natura com a conceptes abstractes del bé o del mal.

• Actitut vitalista: l'incorformisme, la força de l'instint i la voluntat de lluita de l'individu es manifesten sobretot en la poesia de Joan Maragall, influit per Nietzsche.

POESIA:

La poesia es decanta cap a la lírica ja que es recupera el sentit romàntic del génere (mostra la intimitat del poeta) i trenca amb la poesia de la Renaixença. No s'identifica

...