Planta De Can Barba

Planta de biometanització de Can Barba porta els residus de tota la comarca, els residus orgànics (aquells del contenidor marró). En la planta es pot portar a terme una descomposició més ràida a la vegada que ens permet tractar més residus. Per contra en un abocador no es poden tractar els residus obtenint d’ells quelcom aprofitable i la descomposició es produeix de manera més lenta.

Història

Al 1667 Shirley, descobreix el gas que avui coneixem com a metà, al fons dels pantans.

Al 1776 Volta identifica el procés que origina el metà relacionat amb la descomposició de la materia organica per bacterias que actúen en absencia d’oxigen produint el gas al fons del llac.

En aquest camp de la biometanització es van fer nombrosos descobriments fins que al 1890 es va fer la primera intal•lació a Exeter (Regne Unit) per a utilizar l’energia obtinguda per alimentar l’enllumenat public que funcionava a gas.

La gestió dels residus orgànics és anaerobi i s’obté el compostatge.

Procés que seguexen els residus orgànics:

1. Pretractament: arriben els residus dels contenidors orgànics, es separen les fraccions no biodegradables i es fa un tractament de reducció de tamany de partícules. El resultat del procés s’anomena form. Posteriorment s’incorporen microorganismes al form.

2. Digestió anaerobia: en el digestor anaerobi s’incorporen bacteris anaerobis que s’alimenten de la form i generen biogàs (combustible renovable) que s’aprofita. Aquest biogàs s’acumula en el gasometre, i a la vegada alimenta uns motors per produir energia elèctrica. No tota la materia però, es converteix en biogás, sinò que d’ella en resta una part que no pot ser digerida per les bacteries anaerobiques, és l’anomenada ‘digestato’.

3. Compostatge: la part no consumida per els bacteris s’anomena ‘digestato’ i encara manté molta humitat. Aquesta, cal barrejar-la previament amb estructurant vegetal i posteriorment entra en el digestor. En ell, es porta a terme un procés de maduració per part de bacteris i fongs aerobics del que s’en obté el compost. Per altra banda aquest compost es condiciona (granulometria), es a dir, es torna a separar per tamany i es revisa el material, aquell que té el tamany adecuat serà el compost i el que no serà el rebuig. Finalment, el compost pot tindre un ús agronomic.

...