Pluja De Preguntes

a. Quins factors afavoreixen les esllavissades? Les esllavissades són afavorides per la presència de materials solts, poc compresos, com ara sediments; la presència de plans estructurals, com ara estrats inclinats, els terratrèmols, el descalçament de la base (provocat per algun tipus erosió o per una acció humana) la humitat del terreny, la forma del mur, el pendent i la sobrecàrrega de la part superior de la vessant.

b. Quina diferència hi ha entre esfondrament i subsidència? Quines en són les causes? La subsidència i l’esfondrament són processos molt similars. L’esfondrament és més ràpid i de cop, i la subsidència és més lenta. Les causes poden ser l’existència de forats sota terra, tant si són causats per nosaltres o de manera ja natural.

c. Quina és la causa natural de pèrdua de sorra a les platges? I la causa antròpica principal? La causa natural de pèrdua de sorra a les platges són els temporals marins i la principal causa humana és la construcció d’algunes estructures com ports, que envaeixen el mar i fan l’efecte de presa del corrent de sorra litoral ja que reté aquest materials i impedeix que vagin a parar a les altres platges. Quan arribi un temporal amb onades fortes, la sorra de les platges no hi arribarà, ja que haurà quedat retinguda en les obres marines. Aquest fet, a la llarga provocarà l’erosió i la desaparició de les platges.

d. Per què la restauració de les platges no és una mesura eficaç per compensar el risc de pèrdua de sorra? La restauració de les platges només serviria si vingués acompanyada d’altres mesures que evitessin aquesta erosió constant a les platges. La restauració es fa en zones (com es lògic) on hi ha erosió, per això podem dir que la solució no és definitiva, ja que al cap d’algun temps, el problema es tornarà a repetir novament.

e. És correcte afirmar que totes les argiles poden produir problemes d’expansió? Quins altres materials generen aquest problema? No és correcte afirmar que totes les argiles produeixin problemes d’expansió, tot i que, en diferents graus totes poden inflar-se. Els guixos deshidratats també poden produir aquest tipus de problemes d’expansió.

f. Com es pot estudiar i valorar el risc de cobriment per dunes? Quines solucions s’hi poden aplicar? El risc de cobriment per dunes es pot estudiar a partir d’alguna fotografia realitzada des del cel, ja que això ens permet observar el moviment d’aquestes dunes en imatges preses en diferents instants. Algunes de les solucions correctores podrien ser plantar vegetació adaptada a la sorra que així pugui fixi les dunes o la instal•lació de barreres o tanques que retinguin la sorra.

g. Per què l’extracció de petroli pot provocar problemes de subsidència en el terreny? L’extracció de petroli deixa forats buits a les roques a les quals s’hi trobava emmagatzemat. El posterior tancament d’aquest forat a causa de la pressió litostàtica, pot facilitar fenòmens de subsidència.

h. Quins són els factors de risc que poden afavorir la formació d’allaus de neu? Els factors de risc d’allaus són un important gruix de neu acumulada, un fort pendent, temperatures elevades, forma convexa del vessant i l’orientació del vessant cap al Sol ja que això provoca un despreniment de la neu acumulada més fàcilment.

i. A quin tipus de risc s’exposa la construcció d’un xalet en un lloc pla damunt de roques granítiques, sobretot si aquestes roques estan fracturades? Les característiques que es descriuen poden fer pensar que el risc és el de contaminació per gas radó (gas tòxic) entre les esquerdes.

j. Quin paper tenen les praderies de posidònia davant de les costes, pel que fa a la prevenció de riscos costaners? Les praderies de posidònies fixen la sorra del fons marí, i això provoca una contribució a minimitzar l’erosió de les platges.

...