Historia social preguntes de avaluació

1. Comenta aquesta frase: “ La història ens ha de servir en primer lloc per llegir un diari” (Pierre Vilar).

Gràcies als diaris tenim a l’abast la història del passat i del present.

El desenvolupament de la història està marcat pels esdeveniments històrics, la qual cosa fa que ens sigui necessari conèixer aquests esdeveniments, actuals i del passat per entendre les situacions que ens envolten, qui som i d’on venim. Ens serveix per a conèixer quines són les semblances i diferències amb altres societats, per debatre amb suficient coneixement i poder reivindicar drets.

L’historia ens permet conèixer els errors del passat i per tant evitar-los en el futur, conèixer la quantitat de cultures i costums diferents que hi ha al nostre món en les quals podem trobar punts de connexió amb nosaltres.

És interesant també conèixer els avantpassats de la nostra família, les nostres generacions i la seva participació històrica ja que son les nostres arrels fruit de la nostra identitat i el passat és la conseqüència del futur.

Per tant, amb la historia tenim l’oportunitat de conèixer i entendre el passat, l’actualitat, la podem llegir als diaris.

1. Analitza la relació entre Estructura Social i concepció de la pobresa en el període medieval.

La pobresa a l’època medieval era una condició humana que no es podia canviar, considerada una fatalitat.

La societat medieval s’estructurava a partir d’uns estaments que van ser creats a l’època feudal, aquest ordre social que mantenien els estaments no es podia canviar.

Les classes dominants eren les benestants, els rics, aquests tenien poder sobre els pobres, que eren menyspreats i controlats pels rics i poderosos. El control social estava en mans de les altes classes socials, aquests sempre eres els beneficiats. Ens trobem en una societat plena de desigualtats, amb una producció de subsistència (produir per sobreviure). La producció era un problema també pels pobres ja que eren els que treballaven i els més desfavorits a l’hora de les reparticions.

Totes aquestes desigualtats socials provocaven una resignació profunda dels pobres. Va ser en aquest moment que l’església fa front a les desigualtats, encara que la condició del pobre es continua mantenint, es proposa un sistema assistencialista per atendre als pobres a través de la caritat i l’almoina. Una vegada més, això servia per humiliar als pobres i els rics satisfets pel que fa a la religió cristiana.

1. Quin impacte tenen sobre l’acció social els canvis econòmics en la societat de l’Edat Mitjana?

A l’ Edat mitjana la distribució social era establerta pel feudalisme establint un ordre social ple de desigualtats. Economia de subsistència que provoca un  desequilibri dels recursos i un increment de la pobresa i per tant també de la mortalitat. Els pobres eren considerats una fatalitat i se’ls obligava a treballar, a més eres presos de la seva llibertat, ja que estaven endeutats per haver de  mantenir-se ells mateixos i la seva família, la qual cosa els feia estar sotmesos i dependre dels ajuts, de l’almoina i la caritat.

Ens trobem en una època de grans canvis. El sistema econòmic va canviar, es passa d’una economia d’ús a una d’intercanvi com a conseqüència del capitalisme comercial que va permetre l’economia monetària.

Apareix de nou la classe burgesa amb el comerç que provoca un canvi de mentalitat en la societat, abans estava mal vist treure beneficis més enllà de la supervivència, ara la població treballa més per augmentar el seu nivell econòmic.

El comerç fa créixer les noves ciutats, augmenta la burgesia i la gent del camp marxa a les ciutats per millorar les seves condicions de vida. Aquest abandonament de la vida rural per fer front a la pobresa, no va aconseguir la desaparició d’aquesta, sinó que va originar la pobresa a les ciutats (pobresa urbana) causant més impacte social i un augment de la pobresa a les ciutats.

Les grans desigualtats provoquen més misèria i l’aparició d’epidèmies generant la mort de gran part dels ciutadans.

La situació d’extrema pobresa i desigualtat fa que esdevinguin revoltes en reivindicació de la millora de les condicions amb conseqüències negatives pels pobres com hem vist al llarg de la historia, se’ls reprimeix més, se’ls tracta pitjor, treballs durs i sense condicions, expulsions. Es promou el pensament de que el pobre és un delinqüent.

Les obres assistencialistes augmenten la seva labor social amb l’increment de la pobresa: intervenció dels poders públics, finançament de la caritat per herències, estat és cada vegada més laic.

1. Analitza els continguts, funcions i contradiccions dels discursos medievals sobre la caritat.

Ens trobem en una època en situació d’inestabilitat, d’extrema polarització social i de nou grans diferències entre pobres i rics. El poder dels rics no era qüestionat i ser pobre era sinònim de fatalitat, feblesa e inferioritat.

Les solucions per part del cristianisme creaven dependència en els pobres, al col·lectiu eclesiàstic per tant li beneficiava l’existència de la pobresa perquè d’ells i de la seva ajuda depenien per sobreviure i per tant el seu poder augmentava. L’església utilitzava la caritat en funció dels seus interessos, oferien assistència a la situació de pobresa per afavorir al no qüestionament del sistema, realment no feien res per canviar la situació ja que impossibilitaven al pobre de qualsevol opció de progrés i garantien el poder dels rics.

Les classes benestants aprofiten analfabetisme del pobres per marginar-los més i justificar la diferència social i el seu control a més de seguir mantenint la seva dependència amb els rics.

1. Quins factors consideres que expliquen la creixent estigmatització de la pobresa en els segles XVI i XVII?

El canvi d’una societat feudal a una societat capitalista va comportar una estigmatització social. Com ja he esmentat abans, el comerç va esdevenir un canvi de mentalitat, es passa del treball per subsistència al treball per tenir l’oportunitat de fer-se més ric.

La riquesa continua concentrada en les classes socials altes la qual cosa provoca conflictes i l’increment de la mendicitat i criminalitat per la situació desesperada dels pobres. La pobresa es trobava concentrada en gran part de la població, els proletariats depenien cada vegada més dels senyors i aquests s’aprofitaven de la situació: sous baixos, condicions pèssimes, expropiació de terres..

Aquestes condicions de vida van ser la conseqüència de la radicalització del proletariat i els poders públics van haver d’intervenir més amb un control de l’ajuda dels pobres a qui més ho mereixia. Tots aquests canvis van comportar a la creixent estigmatització de la pobresa.

1. Com es compatibilitza la ideologia de la caritat amb el desenvolupament del capitalisme.

El sistema capitalista canvia la mentalitat de la població, que ja no tan sols treballa per subsistir sinó per fer-se més rics.

Apareixen corrents socioculturals com el protestantisme i l’humanisme que defensen les idees del capitalisme en quant al treball.

La caritat va començar a perdre pes ja que s’havia de modificar el seu control d’assistència. L’organització de l’assistència als pobres va passar a ser gestionada pels ajuntaments i la caritat era cada vegada més laica.

Es va començar a donar una millor assistència als hospitals i l’església va anar perdent poder i oportunitat de continuar aprofitant-se de la pobresa com ho  havia fet temps enrere.

1. Perquè els poders públics incipients intervenen de manera creixent en les formes d’acció social?

El capitalisme va ser la conseqüència de la proletarització, exclusions i augment de la mendicitat. El nou pensament i corrent econòmic que defensava més producció de treball a sobre de la subsistència va provocar un augment de la pobresa i de les desigualtats socials, fam, malalties i mort.

Aquesta situació exigia canvis per part dels que patien aquestes conseqüències, els pobres. La societat es va tornar cada vegada més absolutista i es mantenia un control social per fer front al conflicte social.

Les classes socials baixes denunciaven les desigualtats socials i les condicions de treball ja que els proletariats continuaven estant sotmesos als senyors i la riquesa continuava en el mateix nucli de sempre.

Les rebel·lions socials i la criminalitat augmentava cada vegada més, les classes altes van començar a sentir por dels pobres que els tractaven de criminals, ja no era suficients obviar el problema, els poders públics van prendre mesures dues i repressores, utilitzant els tancament dels revolucionaris per mantenir l’ordre social.

1. Analitza els discursos que fan dels pobres una amenaça social.

Com ja hem pogut veure, el capitalisme va beneficiar al desenvolupament de les ciutats aportant avenços i facilitats, però va fer créixer la conflictivitat entre el proletariat i la burgesia provocant greus conflictes socials.

Els conflictes socials causats van configurar un estat protector que protegia a les classes més altes dels pobres. Això va provocar la marginació dels pobres, incapacitant-los de treball i fent-los dependents de les classes socials benestants les quals gaudien d’un treball.

...