Historia social preguntes de avaluació

1. Comenta aquesta frase: “ La història ens ha de servir en primer lloc per llegir un diari” (Pierre Vilar).

Gràcies als diaris tenim a l’abast la història del passat i del present.

El desenvolupament de la història està marcat pels esdeveniments històrics, la qual cosa fa que ens sigui necessari conèixer aquests esdeveniments, actuals i del passat per entendre les situacions que ens envolten, qui som i d’on venim. Ens serveix per a conèixer quines són les semblances i diferències amb altres societats, per debatre amb suficient coneixement i poder reivindicar drets.

L’historia ens permet conèixer els errors del passat i per tant evitar-los en el futur, conèixer la quantitat de cultures i costums diferents que hi ha al nostre món en les quals podem trobar punts de connexió amb nosaltres.

És interesant també conèixer els avantpassats de la nostra família, les nostres generacions i la seva participació històrica ja que son les nostres arrels fruit de la nostra identitat i el passat és la conseqüència del futur.

Per tant, amb la historia tenim l’oportunitat de conèixer i entendre el passat, l’actualitat, la podem llegir als diaris.

1. Analitza la relació entre Estructura Social i concepció de la pobresa en el període medieval.

La pobresa a l’època medieval era una condició humana que no es podia canviar, considerada una fatalitat.

La societat medieval s’estructurava a partir d’uns estaments que van ser creats a l’època feudal, aquest ordre social que mantenien els estaments no es podia canviar.

Les classes dominants eren les benestants, els rics, aquests tenien poder sobre els pobres, que eren menyspreats i controlats pels rics i poderosos. El control social estava en mans de les altes classes socials, aquests sempre eres els beneficiats. Ens trobem en una societat plena de desigualtats, amb una producció de subsistència (produir per sobreviure). La producció era un problema també pels pobres ja que eren els que treballaven i els més desfavorits a l’hora de les reparticions.

Totes aquestes desigualtats socials provocaven una resignació profunda dels pobres. Va ser en aquest moment que l’església fa front a les desigualtats, encara que la condició del pobre es continua mantenint, es proposa un sistema assistencialista per atendre als pobres a través de la caritat i l’almoina. Una vegada més, això servia per humiliar als pobres i els rics satisfets pel que fa a la religió cristiana.

1. Quin impacte tenen sobre l’acció social els canvis econòmics en la societat de l’Edat Mitjana?

A l’ Edat mitjana la distribució social era establerta pel feudalisme establint un ordre social ple de desigualtats. Economia de subsistència que provoca un  desequilibri dels recursos i un increment de la pobresa i per tant també de la mortalitat. Els pobres eren considerats una fatalitat i se’ls obligava a treballar, a més eres presos de la seva llibertat, ja que estaven endeutats per haver de  mantenir-se ells mateixos i la seva família, la qual cosa els feia estar sotmesos i dependre dels ajuts, de l’almoina i la caritat.

Ens trobem en una època de grans canvis. El sistema econòmic va canviar, es passa d’una economia d’ús a una d’intercanvi com a conseqüència del capitalisme comercial que va permetre l’economia monetària.

Apareix de nou la classe burgesa amb el comerç que provoca un canvi de mentalitat en la societat, abans estava mal vist treure beneficis més enllà de la supervivència, ara la població treballa més per augmentar el seu nivell econòmic.

El comerç fa créixer les noves ciutats, augmenta la burgesia i la gent del camp marxa a les ciutats per millorar les seves condicions de vida. Aquest abandonament de la vida rural per fer front a la pobresa, no va aconseguir la desaparició d’aquesta, sinó que va originar la pobresa a les ciutats (pobresa urbana) causant més impacte social i un augment de la pobresa a les ciutats.

Les grans desigualtats provoquen més misèria i l’aparició d’epidèmies generant la mort de gran part dels ciutadans.

La situació d’extrema pobresa i desigualtat fa que esdevinguin revoltes en reivindicació de la millora de les condicions amb conseqüències negatives pels pobres com hem vist al llarg de la historia, se’ls reprimeix més, se’ls tracta pitjor, treballs durs i sense condicions, expulsions. Es promou el pensament de que el pobre és un delinqüent.

Les obres assistencialistes augmenten la seva labor social amb l’increment de la pobresa: intervenció dels poders públics, finançament de la caritat per herències, estat és cada vegada més laic.

1. Analitza els continguts, funcions i contradiccions dels discursos medievals sobre la caritat.

Ens trobem en una època en situació d’inestabilitat, d’extrema polarització social i de nou grans diferències entre pobres i rics. El poder dels rics no era qüestionat i ser pobre era sinònim de fatalitat, feblesa e inferioritat.

Les solucions per part del cristianisme creaven dependència en els pobres, al col·lectiu eclesiàstic per tant li beneficiava l’existència de la pobresa perquè d’ells i de la seva ajuda depenien per sobreviure i per tant el seu poder augmentava. L’església utilitzava la caritat en funció dels seus interessos, oferien assistència a la situació de pobresa per afavorir al no qüestionament del sistema, realment no feien res per canviar la situació ja que impossibilitaven al pobre de qualsevol opció de progrés i garantien el poder dels rics.

Les classes benestants aprofiten analfabetisme del pobres per marginar-los més i justificar la diferència social i el seu control a més de seguir mantenint la seva dependència amb els rics.

1. Quins factors consideres que expliquen la creixent estigmatització de la pobresa en els segles XVI i XVII?

El canvi d’una societat feudal a una societat capitalista va comportar una estigmatització social. Com ja he esmentat abans, el comerç va esdevenir un canvi de mentalitat, es passa del treball per subsistència al treball per tenir l’oportunitat de fer-se més ric.

La riquesa continua concentrada en les classes socials altes la qual cosa provoca conflictes i l’increment de la mendicitat i criminalitat per la situació desesperada dels pobres. La pobresa es trobava concentrada en gran part de la població, els proletariats depenien cada vegada més dels senyors i aquests s’aprofitaven de la situació: sous baixos, condicions pèssimes, expropiació de terres..

...