Recolecció plantes

MAL DE CAP

Símptomes:                                                                                                                                                                                

• Dolor agut o lleu en la part del cap.

Altres:

• Marejos.
• Vòmits.
• Baixades de tensió.
• Sensibilitat als sorolls, olors i llum.

Prevenció:

• Alimentació sana i equilibrada.
• Temps de descans.
• Temps per jugar.
• No abusar de les noves tecnologies

Desencadenants:

• Efectes d’alguns medicaments.
• Falta de son.
• Lesions físiques.
• Alimentació desequilibrada.

• VERVENA

Propietats:

• Sedant.
• Antiespasmòdic.
• Analgèsica.

Preparació:

• Infusions.
• Extracte fluït.
• Maceració

Contraindicacions:

• Embaràs.
• Hipotiroïdisme.

MENTA[pic 1]

La menta, herba que probe de Asia Central y del Mediterrània, es una planta que pot arribar a Medir fins 80 ctms. Seves fulles son ovades i dentades i seves tal·lós són rectos y pilosos.

Es cultiva amb relativa facilitat i deu situar-se a la ombra en un pot o jardí.  En aquet últim cas, preferiblement ha prop de pous i cisternes per tenir constantment certa humitat en la base.

Entre seus principis activo destaca una essència particularment rica en mentol (del 30 al 70%) que constituta el verdader tresor de la menta i, a demès, cineol, menten, mentona, piperidina, alguns terpens, pectines i tenir-nos.

Propietats curatives

La menta favoreja molt la digestió, ja que augmenta la producció del joc gàstrics, eliminar-los calambres estomaca-les i la pesades desprès dels menjars.

També estimula la producció i secreció de bilis, lo que beneficia al fetge, el pàncrees i a la vesícula Vilar.

Seva acció antiespasmòdica ajuda a combati las afeccions del sistema respiratori (asma, tos, bronquitis).

A demès, la menta es diürètica, antisèptica i anestèsica.  Esta última propietat es revela quant esca algunes fulles lo que proporciona una sensació de frescor que deriva d’una acció setantè capa les mocoses vocals. Por allò, d’empleat como ingredient en bàlsams sobre dolors articulares  reumàtics,així como para calmar dolors causats per cremades, llagues i  contusions. En glopejades vocals , la menta es antisèptica i calma dolors de queixals i d’encies. Es ingredient de primer grau per dentífric i elixirs vocals.

Remeis popular amb menta

Remei popular 1: Si es té dolor d’oïda, es preparar un joc de fulles de menta mesclada en partes iguales amb aigua i mel. Desprès es té que posar unes cotes tèbies en el conducte auditiu 2 cops per dia .

Remei popular 2: Per dolor de queixals es pot fer glopejades amb una infusió elaborada amb una cullerada de fulles per tassa d’aigua bullir .Si es té un altre tipus de dolor o inflamació en algun altre part del cos es pot aplicar aquesta mateixa preparació en forma de cataplasma sobre l’ària afectada.

Remei popular 3: Para facilitar la digestió, es pren te d’aquesta herba. Per ell es té que preparar com si es tractes de un te comú, quant l’aigua estigui bullin, es posarà 10 o 12 grams de menta per un quart de litre d’aigua; es retira enseguida del foc, es tapa bé per que no surti el seu aroma . Desprès de uns 5 minuts , d’infusió està llesta. Es recomana prendre 3 tasses el dia entre o desprès dels menjars.

Remei popular 4: Per el dolor de cap, es pot fer una cataplasma de menta per alleugerir els dolor de cap causats per tensions muscular ( en el qual el cas s’aplicaria en els trapezi a prop del coll o la nuca) (’aplicaria en el front i els laterals del nas), o per cansant-se en els ulls.

Cultiu i recol·lecció

Amplament cultivada, es fa sobre sòls profunds humits i ben adobats.

• A finals d’hivern o principi de primavera.
• Abundant (el meix una vegada cada dos dies).
• A la s’ombra .
• Abonar de forma periòdica el estiércol pot ser una bona opció.
• Quan la menta està a punt de florir, des de finals de maig a finals de juliol, en que varia segons la zona; una segona recol·lecció es realitzar el començar la tardo.

Precaució: L’oli de menta i el mentol té que evitar durant l’embarasso provoca al·lèrgies.

 PLANTA ÀRNICA  

[pic 2]

L'àrnica, àrnica o flor del tabac (Àrnica montana) és una herba perenne de la família de les asteràcies. L'àrnica es troba present a les muntanyes de bona part d'Europa occidental central i septentrional, des de Portugal fins Escandinava, encara que també podem trobar-la a regions d'Àsia i d'Amèrica del nord. A Espanya es localitza a la serralada Cantàbrica i a les muntanyes de Galícia i al Principat és freqüent exclusivament als Pirineus, principalment a l'estatge subalpí, de la Vall d'Aran i de l'Alta Ribagorça al Capcir, al Canigó i al Ripollès. Generalment, a Catalunya es troba entre els 1.600 i els 2.400 m d'altitud.[1] També és coneguda amb els noms de tabac de muntanya, tabac de pastor, esternudarà, talpica, talpa, alop, herba capital, herba de cop, herba de l'espant o herba de les caigudes.

Descripció morfològica

És un hemicriptòfit perenne de 20-50cm d'altura. Presenta una rel axonomorfa, compacte, generalment sense ramificar però amb tres seccions de les que surten arrels secundaries. Les tiges són verdes solitàries i peludes. La tija principal no acostuma a ramificar-se (com a molt en dos o tres) i acaba amb una inflorescència en capítol. Tota la tija té pèls glandulosos. Hi ha fulles basals (a la base de la planta, en forma de roseta basal) i algunes caulinars però només un o dos parells que són més petites que les basals. Les fulles mesuren 6-17cm x 2-4cm, són sèssils, simples i verdes, i d'excepcional disposició oposada. La forma del limbe és el·líptica o ovada amb un marge sencer. Tenen una pubescència glandular al feix.

D’inflorescència, de color groc intens, pot ser aïllada amb un capítol de 5-8cm de diàmetre, o bé, més rarament, presenta unes inflorescències (2 o 3 agrupades) en les ramificacions. Tenen dues bràctees lanceolades, punxegudes, herbàcies i alternades. El receptacle és convex i també pelut. Les flors són de color groc ataronjat. Les flors de la perifèria són femenines amb una corol·la en forma ligulada i mesuren de 18-25 x 5-8mm, tenen l'ovari ínfer i són monocarpel·lars. Les flors interiors tenen corol·la actinomorfa i són hermafrodites, amb els estams grocs. El fruit és un aqueni fusiforme de 6-10mm de longitud, coronat amb una filera de setes simples que formen el vil·là d'uns 8mm.

REMEI

TINTURA D’ ARNICA PER ÚS EXTERN, COM CICATRIZANT I DESINFECTANT DE FERIDAS

Macerar durant una setmana a 10 dies una quantitat proporcional de flors de àrnica amb alcohol de 70º; utilitzant una tela per exprimir las flores macerades; filtrar amb un paper per aquet fi. Per aplicar una compresa d’aquet líquid diluir una cullerada de tintura amb quatre d’aigua (molt pura pot produir erupcions cutáneas); aplicar el líquid en aquelles zones que no tinguin ferides obertes (luxacions, traumatismes, flemons, contusiones, reumatismes, etc). 

Hipersensibilitat a la flor d'àrnica, o altres compostos o a ús prolongat. No s'ha d'aplicar sobre ferides obertes.

No hi ha cap efecte perjudicial en cassos d'embaràs i lactància.

INFUSIÓ D’ ÀRNICA PER ÚS INTERN, COM ANTICATARRALS, ANTIESPASMÓDICO I VASODILATADOR

Per les aplicacions descrites, bullir durant 10 minuts un grapat de flors de àrnica. Tomar filtrat; repetir la toma 3 o 4 vegades el dia.
Precaució: L’ aplicacions internes tenen de  ser controlades por un metge, ja que la toxicitat de la planta pot afectar al sistema nerviós.

...