La concepción liberal de la ciudadanía

Avui en dia, la ciutadania, la qual està relacionada a les teories de democràcia i els processos de democratització, genera grans debats i conflictes a causa dels drets socials de les persones, a nivell econòmics, culturals, per la crisi que té l’Estat del Benestar... en definitiva, per l’absència d’una ciutadania real que vetlli i tingui en compte els seus membres i les seves necessitats i/o interessos. És cert que la ciutadania és primerament una relació política entre un individu i una comunitat política, però la ciutadania no només s’ha de concebre com una ciutadania política. Segons Adela Cortina , no només s’ha de veure el ciutadà o ciutadana com un subjecte de drets que es vincula a una ciutadania política i social, sinó que ser ciutadà o ciutadana és la condició que adquireix un ésser humà al pertànyer a una comunitat política, per la qual cosa s’adquireixen una sèrie de drets i responsabilitats. La ciutadania és un acte de convivència on les persones tenen una sèrie de carències i necessitats que només s’adquireixen en la vida en societat. Així doncs, s’hauria de passar de la ciutadania passiva, la qual tenim actualment, a la ciutadania activa per a millorar la situació de les societats.

“La concepción liberal de la ciudadanía ha de entenderse desde la premisa de la prioridad ontológica i axiológica del individuo. La defensa y desarrollo de la iniciativa individual, de sus intereses y objetivos, es el motivo y el valor primordial de la conducta social. [...] El liberalismo tiende en consecuencia a proponer una ciudadanía más bien pasiva”. ”El comunitarismo se asienta en la tesis de la prioridad de la comunidad. Los individuos son, antes que nada y por encima de todo, miembros de las comunidades a las cuales pertenecen: su propia identidad es modelada a través de la socialización en las tradiciones, práctica y ejemplos comunitarios, que les proporcionan sus marcos y horizontes de interpretación y de valoración del mundo”. “El buen ciudadano se caracteriza por su compromiso con lo público, su disposición a anteponer el bien de la república a sus objetivos e intereses particulares. [...] En otras palabras el buen ciudadano republicano es alguien que ejercita la virtud cívica, compuesta de un conjunto de disposiciones que convergen en la búsqueda de un bien público que no es percibido como separable del privado”. A través d’aquests models de ciutadania que explica Javier Peña, podem observar com la ciutadania activa es basa en la participació de totes les persones que viuen en una mateixa comunitat i que tothom ha de participar d’una manera activa en aquesta democràcia per vetllar pels seus interessos.

En definitiva, una societat democràtica és una forma de comunitat política on els ciutadans i ciutadanes es reconeixen com a persones lliures i iguals, els quals han de participar en

...