Aquest pensa que només hi ha un món, el físic al qual podem percebre les coses a través dels sentits

ARISTÒTIL:

METAFÍSICA:

Aquest pensa que només hi ha un món, el físic al qual podem percebre les coses a través dels sentits. En aquest hi ha entitats a les quals Aristòtil denomina substància, de forma que cadascuna d’aquestes entitats concretes és una substància.

Teoria hilemòrfica   (hilé → matèria    i     morfé → forma):

Cada substància està constituïda per una matèria que té determinades propietats. En el cas d’un arbre per exemple, estar viu, tenir arrels, tenir fulles... Diríem llavors que tot aquest conjunt de propietats serien una especificació de la pròpia propietat de ser arbre. En aquest cas, podem dir que un arbre és una substància primera constituïda per matèria que té la propietat de ser arbre. A la propietat de ser arbre, Aristòtil la denomina forma o substància segona.

A més de la forma, que és la propietat essencial en la substància primera, en la matèria es donen altres propietats, a les quals denomina propietats accidentals. Continuant amb l’exemple de l’arbre, si aquest té 20 o 30 branques, o si es troba situat a 7 o 8 metres d’un altre arbre no per això deixaria de ser un arbre, el mateix arbre. Per a Aristòtil aquestes són les propietats accidentals.

Per últim, aquest introdueix també dues nocions de matèria, que distingeix en primera i segona:

La matèria segona és aquella que percebem (fusta, marbre, ferro, paper...) aquesta pot canviar i transformar-se la fusta en cendra o paper. Segons Aristòtil hi ha un element material més primitiu que romanen qualsevol canvi  i per tant, a aquest l’anomena matèria primera.

CONSEQÜÈNCIES DE L’HILEMORFISME: Crítica a la teoria de les idees platònica.

Aristòtil critica dues coses de la teoria de les idees platònica. En primer lloc, que la existència del món intel·ligible no està justificada, es a dir, que aquesta no juga cap paper en l’explicació de la naturalesa.  I en segon lloc, que no s’adoni de la relació de participació de les coses materials respecte a les idees.

CAUSES DEL CANVI: Teoria de les causes:

• Causa material: Constituïda per la matèria o substrat en que es produeix el canvi.
• Causa formal: Ve donada per la forma, és a dir, per allò que s’arriba al canvi.
• Causa eficient: Allò que posa en marxa el procés del canvi.
• Causa final: L’objectiu pel qual es produeix el canvi. Teleologia.

SUBSTÀNCIA SUPRASENSIBLE:

Tot moviment o canvi està provocat per una causa. Però hi ha un problema, si tot moviment està provocat per un moviment anterior, què genera aquest moviment?

Segons Aristòtil hi ha un motor amb la capacitat de generar un moviment de forma autònoma, sense moure’s ell. Un motor immòbil, que segons ell és la substància suprasensible el que ell entén com déu→ etern, immòbil, acte pur, és perfecte.

CANVI:

El moviment pot ser de 4 tipus:

• Substancial: Conversió de una realitat substancial en una altra substància ( paper → cendra).
• Quantitatiu: Augment o disminució física de qualsevol substància (planta o nen que creixen).
• Qualitatiu: Mutació d’un cos o alteració de les seves qualitats (aprendre una idioma).
• Local: Translació d’un lloc a un altre (cavall que corre, globus que puja...).

Hi ha 3 principis del canvi:[pic 1]

Privació: Punt de partida.

Substrat: Cosa que es manté i on es produeix el canvi.

Forma: Punt d’arribada, el que s’adquireix amb el canvi.

El substrat representa la matèria.

La forma i la privació constitueixen la forma que es pot dividir en acte i en potència.

...