Béns Morals

Vivim en un moment en què gairebé tot pot ser comprat i venut . Durant les últimes tres dècades , els valors de mercat han governat les nostres vides com mai abans . No arribem a aquesta condició a través de qualsevol elecció deliberada . És gairebé com si vingués sobre nosaltres . Els valors de mercat estan arribant a jugar un paper, cada vegada, més gran en la vida social . L'economia s'està convertint en un domini imperial . Avui en dia , la lògica de la compra i venda ja no s'aplica als béns materials . Governa cada vegada més la totalitat de la vida .

Els anys previs a la crisi financera de 2008 van ser una època embriagadora de la fe i desregulació del mercat, una era de triomfalisme mercat . Avui en dia , que la fe està en qüestió . La crisi financera va donar una sensació que els mercats s'han desprès de la moral i que la seva capacitat d'assignar els riscos no eren eficients. I necessitem tornar a connectar d'alguna manera els dos . Alguns diuen que el defecte moral al cor del triomfalisme del mercat va ser la cobdícia , que va conduir a l'assumpció de riscos irresponsable . La solució , d'acord amb aquest punt de vista, és per frenar la cobdícia, l' insistir en una major integritat i la responsabilitat entre els banquers i els executius i evitar que passi una crisi similar. Però no només la cobdícia sinó que també va ser l'abast dels mercats , i dels valors de mercat. Per lluitar amb aquesta condició , hem de fer alguna cosa més que frenar la cobdícia ; necessitem tenir un debat públic.

Hi ha dues raons per preocupar-nos de que ens estem movent cap a una societat en què tot està en venda:

Una és la desigualtat. En una societat on tot està en venda , la vida és més difícil per a aquells que no siguin rics, que són la gran majoria.

L'altra és la corrupció. la tendència corrosiva dels mercats . Posar preu a les coses bones de la vida pot corrompre'ls . Això és perquè els mercats no només assignen els béns ; expressen i promouen certes actituds cap als béns que s'intercanvien . Pagar als nens a llegir llibres podria aconseguir llegir més , però també pot ensenyar-los a considerar la lectura com una tasca en lloc d'una font de satisfacció intrínseca .

Quan vam decidir que certs productes poden ser comprats i venuts , vam decidir , almenys implícitament , que és apropiat per tractar-los com mercaderies , com a instruments de lucre i ús . Però no tots els béns es valoren adequadament d'aquesta manera. L'exemple més obvi és l'ésser humà . L'esclavitud tractava als éssers humans com una mercaderia que es compra i es ven en una subhasta . Aquest tractament no aconsegueix valorar els éssers humans com a persones , dignes de respecte i dignitat ; se'ls veu com a instruments o objectes d'ús. algunes de les coses bones de la vida es degraden en convertir-se en mercaderies . Així com decidir on pertany el mercat , i on s'ha de mantenir a una distància , hem de decidir com valorar els béns en qüestió de salut , l'educació, la vida familiar , la naturalesa , l'art, els deures cívics , i així successivament . Aquestes són les qüestions morals i polítiques. Per resoldre'ls , que hem de debatre , cas per cas, el significat moral d'aquests productes , i la forma correcta de valorar-les.

Aquest és un debat que no vam tenir durant l'era de triomfalisme mercat . Com a resultat d'això , sense adonar-nos, sense decidir-se a fer-ho, tenim una societat de mercat i no una economia de mercat. Una economia de mercat és una eina d'una valuosa i eficaç eina per a l'organització de l'activitat productiva . Una societat de mercat és una forma de vida en què els valors de mercat es filtren en tots els aspectes de l'activitat

...