El Nen Salvatge

FER D’UN ÉSSER ANIMAL UN NEN CIVILITZAT

El petit salvatge, originalmente titulada per L’enfant sauvage ha estat una pel•lícula dels anys 70 dirigida per François Truffaut, el qual fa d’un dels personatges principals, Jean Itard, acompanyat per Víctor i la senyoreta Guerin.

La sinopsis d’aquesta pel•lícula es basa en la capturació d’un nen salvatge, qui deixa de viure com un animal en llibertat i passa a ser un ésser despreciat, ja que no es considerat un nen.

El doctor Jean Itard i la senyoreta Guerin són els que decideixen fer d’aquest salvatge un nen civilitzat mitjançant una metodologia pròpia del doctor.

El descobriment d’en Víctor, un nen salvatge segurament per la marginació de la seva propia familia, ha sigut un fort impacte devant les persones que el coneixen però a la vegada va causar una gran curiositat en el doctor Jean Itard, ja que això l’ajudarà a tenir una ample concepció del home i de la naturalesa. Per tant, Víctor constitueix un camp d’observació i també d’investigació.

Primerament, en veure’ns el comportament d’en Víctor quan no contestava el que li demanaven, però reaccionava amb el soroll dels arbres, quan no volia menjar el que li possaven i tampoc volia tenir roba posada o simplement a l’hora de caminar, que utilitzava les mans per recolzar-se al terra, Jean Itard el va portar al seu amic metge i filòsof Pínel.

Aquest, quan el veu i l’analitza, el diagnostica com un ésser idiota e incurable però Itard contrapossant-se, es basarà en el aspecte fonamental per a ell que és la cultura i per tant, amb l’ajuda d’un metge i un seguit d’ensenyaments el podrà retornar de nou a les condicions de vida “ normals “ per al doctor ja què considera que les d’en Víctor han estat danyades mitjançant el seu desenvolupament.

Més tard, el “nen” és enviat a una escola de sordmuts encara que estigui sota el carrec del doctor, qui vol descubrir què és aquest ésser, per tant, el considera un animal o un ésser d’una altre espècie no constitüent dels humans.

Com seguia comportant-se de manera agressiva e indiferent i el tractaven d’imbècil, Jean Itard va decidir emportar-se’l a casa seva durant cinc anys on, amb l’ajuda de la senyoreta Guerin, que faria el paper de mare i qui seria la persona que li donès amor i confiança podrien arribar a ensenyar-li tots els comportaments que un nen aprén en societat durant la vida diària.

El doctor Itard, utilitzant el seu mètode pedagòcic amb en Víctor basant-se en la imitació i en la modificació del seu comportament i sobretot fixant-se en cada detall que Victor feia i anava modificant, va aconseguir un seguit de millores en el ésser cada vegade més civilitzat i per tant més home, encara que segons Jean, no va arribar a ser-ho.

Aquestes millores eren formades per l’aprenentatge de reconèixer objectes quan escoltava el seu nom o simplement el llegia, perquè també va aprendre a llegir i escriure frases curtes i fàcils. També va aconseguir transmetre els seus desitjos, com per exemple quan volia llet. I per últim gràcies al doctor però sobretot a la senyoreta Guerin, van aconseguir que demostrés afecte, orgull i vergonya, encara que també sabia quan feia alguna cosa malament.

Malgrat això, no va aprendre a parlar i Jean Itard, segons el que va possar al seu informe va aceptar-ho ja que tots aquests canvis en Víctor van fer que el seu estat tant físic com social millorés.

El petit salvatge és una pel•lícula basada en la confiança que li dona el doctor Itard en poder fer d’en Víctor un ésser humà i també en demostrar com a educador que es podia fer qualsevol cosa per algú.

Va aconseguir el sentit moral en el nen salvatge i va poder fer-li intercambiar i fins i tot dubtar en si volia tornar al seu hàbitat natural i tenir

...