Els Drets Dels Nens

4.Escriu una narració (entre 10 i 15 línies) en primera persona, posant-te en la pell d’un nen o nena que es vegi privat del reconeixement d’algun dret que per a tu sigui especialment important.

La meva vida es molt injusta, quan vaig a l’escola, veig a tots els meus amics que son feliços. Que pot ser, que hi hagin alguns amics que tinguin problemes a casa, però no crec que tan com jo. La meva mara sent una prostituta que mai està a casa, i el meu pare que és un droga dicta, i a sobre no es veuen mai, a vagades estic sol a casa de la meva mare, o a vegades estic a casa de el meu pare, però prefereixo esta sol a casa de la meva mare, perquè quan vaig a casa del meu pare em maltracta, i no crec que als meus amics els passin aquets problemes. Tampoc u vull dir a ningú, perquè moltes vegades penso en lo bé que es passen els meus amics amb les seves famílies, i jo potser algun dia podria arribar a estar com ells, encara tinc esperances, de que un dia m’aixequi i tot hagi sigut com un mal somni.

5.Creus que en el teu entorn més immediat (escola, família, municipi, Estat) t’és reconegut a tu el dret a la llibertat d’expressió i d’opinió? Per què?

Si, per sort estem en un país que la llibertat d’expressió i d’opinió no és tan forta com ho era abans, els meus pare ho tenen que notar més que jo, però per lo que m’han explicat, em sento que jo tinc sort i de no haver passat per lo que han passat ells.

7.Fes una redacció (d’un full d’extensió), en primera persona, sobre la tortura i la dignitat humana.

Perquè tindré la vida que tinc?

Sóc una nena, que solament tinc 13 anys, y un germà de 15 anys que també li passa el mateix que a mi. A mi m’agradaria tenir una vida normal com la vida que tenen las famílies que surten a la televisió. No vaig ni a l’escola, no em deixen anar el meu pare i la seva parella, diuen que tinc que estar treballant, que si vull aprendre alguna cosa que lis pregunti a ells, que ells m’ho contestaran i m’ho explicaran. Però que jo tinc que estar treballant a la tenda de els meus pares.

No tinc ni amics, no faig més que treballar en la seva tenda, no em deixen ni que la gent em vegi, estic en el magatzem treballant tot el dia, organitzant el material que arriba de fora, i intento fer-ho lo millor que puc, perquè si ho faig malament el meu germà y jo tenim un gran problema, intentem fer-nos els mes forts possibles però no podem.

Ens maltracten, ens peguen, la meva mare va deixar al meu pare fa vuit anys, i ens va abandonar, des de llavors jo no se res de ella. Però tot va començar quan la meva mare va abandonar-nos. Ell es passava tot el dia plorant, des de llavors ens maltracta. Encara tinc en la ment, el primer moment que em va donar la primera bufetada. El meu pare estava en el llit plorant, i el meu germà i jo vam anar a consolar-lo i per haver si podíem fer alguna cosa junts. I ell em va donar la bufetada i em va dir que marxes de mala manera de la seva habitació.

Des de llavors que no ens deixa ni anar a la escola i ens té tancats al magatzem treballant tot el dia. El meu germà i jo creiem que tenim dret de tenir una bona família, com ho érem abans, començar de 0, i no podem fer-hi res, perquè tenim por de que el meu pare ens enganxi dient-li a algú tota aquesta història i que encara ens maltracti molt més de lo que ho esta fen ara.

Gracies a que tinc al meu germà i ell em té a mi, perquè si no seria tot més complicat.

Espero que un dia agafin al meu pare i a la seva parella i que a nosaltres dos, pugem deixar aquesta tortura de vida enrere i intentar oblidar-ho. Volem tenir una família.

...