Filosofia Stuart Mill (utilitarisme)

TEMA 4: Stuart Mill (utilitarisme)

L’utilitarisme pertany a les ciències morals i socials. Intenta aplicar la inducció, però en quant a moral és difícil perquè es tracta del mon del sentiments i es un món molt complex.

Mill denuncia l’escàs progrés que ha hagut en la la moral perquè no s’ha arribat a cap acord.

Abans d’actuar, caldria tenir una idea clara d’allò que estem perseguint, i aleshores podríem establir el que és el més correcte i ja tindríem el principi a partir del qual es podrien establir totes les altres normes. Aquest principi per ell és el principi d’utilitat.

1. PRINCIPI UTILITARISTA

Aquest principi entén la utilitat com a felicitat i benestar, i manté que tota acció és bona si promou la felicitat.

“Assolir la major felicitat per al major nombre de persones”.

La felicitat seria el plaer i absència de dolor, per tant, és una teoria hedonista. Mentre que la infelicitat seria el dolor i la privació del plaer.

Bentham quan parla de plaer ho fa en sentit quantitatiu, mentre que Stuart Mill reformularà la teoria dient que les diferències essencials entre el plaer i el dolor són qualitatives, és a dir, són més importants els plaers de l'esperit que no els físics. A més d’hedonista, és eudemonista.

Diferencia entre dos tipus d’hedonisme.

• Hedonisme individual: el desig de cada individu sobre que a la seva vida hi hagi més plaer que dolor.
• Hedonisme ètic-universal (correspon amb la seva doctrina): el desig dels individus ha de ser la major felicitat per al major nombre de persones.

La segona diferència, respecte a Bentham, és la idea de la felicitat a nivell individual i social. 

Per Bentham, la felicitat de l’individu s’identifica amb els interessos de la humanitat. Per tant, si anem en contra de la insatisfacció d’un desig individual, d’alguna manera, estem anant en contra de la humanitat de la que forma part aquest individu. És un utilitarisme individualista.

Mill veu que d’una banda podem parlar de la satisfacció individual, però d'altra banda també existeix el bé públic. Pensa que cal reduir les diferències entre les dues, però de moment el sacrifici d’un individu pel bé comú s’ha de considerar com la virtut més alta. És un utilitarisme altruista. Diu que renunciar a la pròpia felicitat tampoc ha de ser un objectiu, sinó que ha de servir per augmentar la suma de felicitat de tots.

1. TIPUS DE PLAERS

Estableix una jerarquia de plaers, on situa primer els plaers intel·lectuals i l'altruisme per sobre de les sensorials. Aquests plaers superiors serien:

• La  intel·ligència.
• Els valors morals.
• Tota la sensibilitat estètica.

Aquestes tres capacitat són exclusivament humanes i proporcionen un plaer superior als plaers físics. A més, són menys costosos i més duradors.

Es pregunta com podem saber si un plaer és més valuós que un altre o que una acció és bona i desitjable. Això és conegut gràcies al judici dels experts. Els experts serien aquelles persones que han conegut tot tipus de plaer, que són capaços de apreciar-los i que estan habituats a la reflexió i a l’autoobservació. Guiats per la seva experiència escolliran tota forma de vida que exerciti les facultats superiors. A més pensen que el coneixement fa que ens adonem dels límits i les possibilitats de la felicitat en el món en el que vivim i quins son els mitjans per aconseguir-la.

...