ClubEnsayos.com - Ensayos de Calidad, Tareas y Monografias
Buscar

Filosofia Stuart Mill


Enviado por   •  9 de Abril de 2014  •  2.019 Palabras (9 Páginas)  •  287 Visitas

Página 1 de 9

TEMA 11: LA IL•LUSTRACIÓ

1)IMMANUEL KANT (1724-1804)

Va néixer i morir a Konigsberg (capital de la Prússia oriental). Va estudiar física i filosofía a la universitat de Konigsberg. El 1746 va esdevenir professor de la mateixa universitat. Les seves obres són: -“Crítica de la raó pura” –“Crítica de la raó pràctica” –“Crítica del judici” –“Fonamentació de la metafísica de costums”.

1.2) L’ús de la raó: L’ÈTICA

Home fa ús teòric de la raó, és a dir, coneix, i fa ús pràctic de la raó, és a dir, actua. Les preguntes que intentarà respondre l’autor són: “QUÈ HE DE FER?” “QUÈ PUC ESPERAR DE LES MEVES ACTUACIONS?”. Això ho explicarà a la “Crítica de la raó pràctica” i a la “Fonamentació de la Metafísica de costums”.

1.3) L’ètica tradicional

Per poder respondre “QUÈ HE DE FER?”, s’ha de fer un anàlisi de tot el que s’ha dit fins ara, és a dir, a través de les ètiques anteriors que les anomena ÈTIQUES MATERIALS.

a)ÈTIQUES MATERIALS (exemple: la Bíblia)

Són una llista de normes, però té inconvenients que són:

 ÈTIQUES EMPÍRIQUES

Tenen un contingut que prové de l’experiència. Es fonamenten en un BÉ que pot ser la felicitat i la salut, i són el camí a seguir per aconseguir-lo (el bé). “Si vols conservar la salut no beguis en excés).

Són ètiques interessades que promouen una acció en funció de la recompensa.

Finalment, ordenen o prohibeixen una acció en funció de l’objectiu, això s’anomena IMPERATIUS HIPOTÈTICS.

 ÈTIQUES HETERÒNOMES

És la voluntat determinada per principis que provenen de la instància externa i no pas de la raó.

CONCLUSIÓ: Les ètiques materials són inacceptables. En canvi, l’ètica humana és universal (vàlida per tothom) i autònoma(basada en la llibertat per donar-te un a llei autèntica).

b)ÈTIQUES FORMALS

Són ètiques mancades de contingut, ens expliquen que no hem de fer i com ho hem de fer. Estan basades en els IMPERATIUS CATEGÒRICS QUE:

-Obliguen a un compliment sense condicions: 1. “Actua segons aquella màxima per la qual puguis voler que esdevingui una llei universal” 2. “Tracta tot ésser humà no com un mitjà sinó com un fi en ell mateix” (El que no vulguis per tu no ho vulguis pels altres).

CONCLUSIÓ: Els éssers humans se’ns ha de tractar amb dignitat, no com instruments. S’ha d’actuar de manera desinteressada i amb una única motivació de respecte i amor que són deures.

1.4) Postulats de la Raó

Quan ens mou la voluntat hem de complir el nostre deure perquè som MORALS i som éssers amb capacitat de decidir. Utilitzem les idees transcendentals que traspassen els límits de l’experiència. Ens ajuden a la demostració científica, son imprescindibles per parlar de la moral. Els postulats de la raó no tenim cap certesa però n’hem de pressuposar l’existència.

1r POSTULAT: LA LLIBERTAT HUMANA:

Els fenòmens naturals com el tsunami i el terratrèmol estan determinats per les lleis naturals. L’home també té una vida determinada en molts aspectes. Cal pressuposar la llibertat humana per poder decidir l’acció pròpia.

2n POSTULAT: LA IMMORTALITAT DE L’ÀNIMA:

Fer el que toca no ens protegeix de les injustícies, perquè el comportament correcte es recompensa poques vegades. Si suposem que existeix la immortalitat de l’ànima, la virtut serà recompensada amb una existència feliç.

3r POSTULAT: L’EXISTÈNCIA DE DÉU:

És una realitat necessària com a garantia del sentit de l’existència humana. Déu avalua que els dignes de la felicitat l’obtinguin.

CONCLUSIÓ: La resposta de QUÈ PUC ESPERA SI FAIF EL QUÈ S’HA DE FER? Si nosaltres actuem de manera desinteressada aspirem a la felicitat, la Virtut ens portarà a la FELICITAT.

1.5) Superació del dualisme: EL SENTIMENT

La “Crítica del judici” és una obra filosòfica molt important que harmonitza amb les pretensions de les crítiques anteriors: “Crítica de la raó pura”(MÓN CONEIXEMENT) “Crítica de la raó pràctica” (MÓN ACCIÓ I LLIBERTAT).

Aquests dos mons queden unificats pel SENTIMENT de BELLESA I SUBLIM (perfecció). Per exemple, davant d’un trenc d’alba espectacular l’home se sent part de la natura, lliure i feliç.

El sentiment de bellesa és un sentiment desinteressat que ajunta el món natural amb la llibertat en l’àmbit ètic. Kant participa en l’idealisme romàntic.

2)ELS GRANS TEMES DE LA IL•USTRACIÓ

2.1) Confiança en el poder de la raó

La raó és un valuós instrument que pot aclarir tota mena de qüestions. A més a més, allibera l’ésser de prejudicis, supersticions i ignorància.

2.2) Fe en el progrés científic

La fe en el progrés farà possible el progrés constant en la vida humana. La fe és una mena d’optimisme que és la bondat de l’ésser humà i es pot assolir una felicitat general.

2.3) El deisme

Creuen en un Déu que és la causa i el fonament del món però que no intervé en aquest. No creuen en un Déu personal que es aquell a qui resem. L’ésser humà accedeix a Déu de forma racional.

2.4) Apologia (defensa) de la tolerància

Cal respectar els diferents tipus d’idees provinguin de la cultura que sigui.

2.5) Necessitat d’educació

L’educació condueix a l’ésser humà de la ignorància a la realització social i personal.

2.6) Crítica del poder polític

Els homes no poden viure règim polític absolutista. Hi ha d’haver democràcia i una separació de poders.

TEMA 13:L’UTILITARISME: JOHN STUART MILL

2)

...

Descargar como (para miembros actualizados)  txt (13.4 Kb)  
Leer 8 páginas más »
Disponible sólo en Clubensayos.com