La Dimensió Social De L'ésser Humà

La dimensió social de l’ésser humà

Individu i societat.

Els animals socials:

Una societat és un conjunt estable d’individus de la mateixa espècie, agrupats no solament per la funció sexual sinó també per la cooperació en les diverses tasques vitals. De les societats animals una de les que té major sociabilitat és la dels primats. S’han estudiat els ximpanzés, i s’ha vist que els primats han establert una relació mare-fill. Els estudis de la primatòloga Jane Goodall han permès conèixer que els ximpanzés tenen una gran capacitat de relació social, i malgrat que son individualistes, formen grups formats per diversos mascles, femelles, cries, etc.

La sociabilitat humana:

Quant s’examina el perquè del caràcter social de la espècie humana, cal fer referència al caràcter d’animal incomplet o prematur de l’individu humà. L’ésser humà quant neix no està preparat per sobreviure és un ésser dependent. D’una banda la dependència de parentiu, li facilitarà nutrició i aprenentatge. La dependència de grup l’ajudarà en la formació fins que assoleixi la maduresa necessària per a l’etapa adulta. L’ésser humà necessita una socialització, es a dir, la integració en la societat. L’ésser humà viu en comunitat. A la comunitat a part d’haver-hi uns objectius comuns, l’individu acostuma a tenir una relació emocional amb uns continguts mentals d’origen col•lectiu com ara mites, deus, llegendes, etc.

Societat i comunitat:

Ferdinand Tonnies va plantejar una diferencia bàsica entre comunitat i societat: “La comunitat està integrada per persones que, unides per vincles naturals o espontanis, tenen objectius comuns que van més enllà dels interessos particulars de cada individu”.

En canvi, una societat és l’àmbit on predominen les relacions de competència, de rivalitat i sobretot, aquelles que responen a l’interès i el càlcul. Segons Tonnies, la història de l’Occident, des de l’edat mitjana fins a la modernitat, es la historia de la transició d’una organització comunitària a una organització de caràcter social. L’antiga comunitat medieval, de tipus comunitari, rural, artesana, corporativa, jeràrquica i religiosa va ser rellevada per la societat moderna, urbana, industrial, d’economia social del mercat , democràtica i tecnocientífica.

...