La Educación

COMENTARI DE FILOSOFIA

1.- Aquest text de Plató, que pertany a la República, llibre VII parla sobre el pensament platònic en l’ educació i fa una crítica sobre el raonament d’ uns altres pensadors en relació a aquest tema. Plató diu que l’ educació no és el que proclamen aquests altres que és: sostenen que quan en l’ànima no hi ha saber ells li posen com si posessin vista en uns ulls cecs. En canvi Plató argumenta que en l’ ànima de cadascú hi ha el poder d’ aprendre i l’ òrgan per fer-ho. Per tant Plató conclou dient que l’ educació seria l’ art de redescobrir els coneixements que ja té. És a dir, no difondre un ensenyament, sinó procurarar que s’ esmeni el que ja té.

2.- “Ànima”: És allò que relaciona el món dels eides amb el món sensible. En grec s’ anomena psykhé. La capacitat de girar la mirada.

“Allò que té gènesis”: És tot allò que està sotmés a esdevenir i a sofrir canvis continus.

3.- Plató parteix de la situació creada per la sofística. Plató pensa que l’ ànima no conté el saber, sinó que el contenia abans d’ arribar a la terra, és a dir el món sensible. Per tant l’ ànima posseeix el saber durant l’ estància al món dels eides, món intel•ligible. Llavors ara l’ educació significa recordar allò que ja se sabia. Per tant conèixer és recordar. Aquest text també parla de la concepció que tenen els sofistes sobre l’ educació, al text se’ls anomena com: “els altres”. Aquests pensen que l’ educació consisteix en ficar els pensaments a l’ ànima com si mai haguessin estat, és a dir per primer cop. El coneixement el podem representar en una línia partida en parts desiguals. Una part és la Doxa i l’ altra la Aletheia. Per Plató hi ha coneixement i aquest té graus. El nivell de coneixement més dèbil és el de les ombres, l’ Eikasia. El segon nivell de coneixement és Pistis, opinió fonamentada. L’ Eikasia i la Pistis són els sabers de la Doxa. La pluralitat d’ eides és el saber que correspon a fora de la cova, s’ anomena Dianoia, és a dir a través de comprensió. Veure la pluralitat dels eides no és el màxim saber. El màxim saber és la Dialèctica, logos, reconèixer a través de les determinacions. Saber que cal fer en cada moment.

4.- Una altra concepció sobre l’ educació que és pot trobar en la història del pensament occidental és la dels sofistes, que diuen que el saber se’l posa dins de l’ ànima igual com si fiquéssim vista en uns ulls cecs. Per Plató en canvi consisteix en recordar coneixements. És a dir que el saber és recordar el que ja sabíem. En conclusió, Plató pensa que el saber no està en l’ ànima i es recorda, en canvi els sofistes diuen que s’ introdueix l’ educació a l’ interior de l’ ànima sense

...