La desaparició de la polis

1.1 La desaparició de la polis:

Durant el S.IV a.C, Alexandre el Gran va conquerir diversos territoris: Grècia, l’imperi Persa, el nord d’Africà i part de l’Índia i els va unificar

A la seva mort, aquests territoris, es van dividir i es van crear monarquies hel•lenístiques, fins que aquests territoris es van annexar a l’Imperi Romà. Però la seva cultura i llengua no va desaparèixer ja que va haver-hi gran influencia grega en la cultura romana

En canvi, els ciutadans grecs temien que Alexandre acabés amb la democràcia per donar a lloc a un totalitarisme del monarca.

El desarrelament afectiu i moral va fer que les persones tendissin a triar el camí del mínim esforç, ja que els plaers fàcils no requereixen esforç.

2.1 Una gran diversitat d’escoles i sistemes

Tot l’anterior, va fer aparèixer un nou tipus de filosofia diferent a la de l’antiga Grècia, una filosofia dominada però un pensament orientat a l’acció.

Aquesta filosofia ja no es preocupava per la recerca de la veritat, sinó per la felicitat humana, que es trobava amb l’eliminació de les preocupacions.

Van aparèixer nous grups de filòsofs:

- Cínics: feien vida de gos, independitzant-se dels béns materials i conveccions socials.

- Escèptics: defensaven que la decepció és fruit de la confiança i que no es pot saber res amb certesa.

- Epicuris: gaudien de l’amistat i dels plaers mesurats

- Estoics: consideraven que el coneixement de les lleis de l’univers ens pot ajudar a no dependre de les passions i estalviar-nos patiments. El seu ideal era la impertorbabilitat

2.2 La ciència com a saber pràctic:

El pensament especulatiu i de caràcter general perd importància a favor de l’interès pels sabers aplicats i especialitzats, és a dir, es donava preferència a resoldre problemes concrets a fer especulacions per saber la veritat d’un tema

Euclides, Arquimedes, Aristarc o Galè seran els filòsofs més importants d’algunes noves ciències

3.1 La recerca de l’autosuficiència

Gracies als temps de crisis que s’estaven vivint, els cínics volien recuperar una vida inspirada en la natura, és a dir, sense dependre dels béns materials i convencions socials, eliminant necessitats. Així es podia arribar a l’autarquia, és a dir, l’autosuficiència personal.

4.2 La suspensió del judici

El camí per arribar a la pau interior consistia en la suspensió del judici, és a dir, en l’abstenció de tot pronunciament sobre la veritat o falsedat.

Això afectava al coneixement i les qüestions morals. Per això els escèptics, defensaven una posició relativista, és a dir, acceptar l’opinió majoritària per no entrar en conflicte sense acceptar la seva veritat o falsedat

5.1 Un hedonisme mesurat

L’abús del plaer pot desembocar en una insatisfacció més gran. Per tant, hi ha que saber rebutjar plaers i acceptar dolors per arribar al màxim plaer.

El plaer és bo per naturalesa, per tant, el filòsof ha de saber elegir per l’assoliment del plaer més gran.

5.2 Classificació dels plaers

Hi ha que saber elegir els plaers que afavoreixin l’autarquia, col•locant la nostra felicitat fora de nosaltres i dels béns materials.

- Naturalesa i necessitat: que cal satisfer sempre fins que la necessitat quedi coberta. Són menjar, beure i abrigar-nos

- Naturals i no necessaris: variacions dels plaers naturals i necessaris que no ens satisfan més del que estem. És satisfer el plaer.

- Ni naturals ni necessaris: dels que cal fugir, ja que no contribueixen al repòs interior, Aquests són els de riquesa, honors o poder.

Per tant, hi ha que saber buscar els plaers necessaris amb mesura

...