Metamorfosis (catalán)

ESCENA I

Ens situem a la ciutat grega de Tebes, a la plaça, davant del palau reial d’Èdip, un grup d’ancians i d’infants estan asseguts als esglaons de l’altar, en actitud de suplicar i amb un ram d’olivera a la mà. Un sacerdot li explica al rei Èdip que una malura podreix les collites els camps, els ramats de bous cada vegada es debiliten més, i la desgracia fa que les dones avortin abans de parir als infants, al poble pensa que aquestes desgràcies són causades per un déu, i li demanen ajuda a Èdip. Édip que ja coneixia el problema, s'havia adelantat, enviant al fill de Meneceu, creont, al santuari de Febos, perquè consulti que era el que el rei havia de fer per alliberar la ciutat.

ESCENA II

L’escena II comença amb l’arribada de Creont a Tebes, després del seu viatge al santuari de febos, on l'oracle li va explicar que si el poble no neteja la taca que contamina les seves terres, els seus mals no tindran remei. Llavors Creont explica que la manera de netejar és amb l’exili o la mort de l'assassí del antic rei Laios. Èdip al escoltar aquestes paraules, decideix ajudar al poble i trobar a l'assassí, el problema és que tots els testimonis de la mort de Laios havien mort, però només un d’ells va confesar amb certesa que uns bandits van atacar Laios fins a matar-lo. Èdip va decidir investigar la mort i no parar fins a trobar a l'assassí.

ESCENA III i IV

en aquesta escena el cor demana ajuda i invoca a la deessa Atenea, filla de Zeus, a la seva germana Artemis i al déu Apol·lo. Expliquen que la gent a Tebes mor y els camps no arriben a madurar, la ciutat es va consumint i la tristesa és a tot arreu, després també invoquen a Auria, filla de Zeus i culpen al déu Ares els seus mals.

ESCENA V

Tot comença amb Èdip demanant al poble que si algú sap qui a sigut el culpable que el denuncIï devant seu, si algú coneix al culpable i no diu res, el càstig será terrible.

Després de les amenaces d'Èdip cap al poble, Corifeu li diu que pot ser ha sigut Apol·lo qui a matat a Laios, tanmateix, li explica que ell sap d’un endevi anomenat Tirèsias que li pot ajudar a descobrir l’assassinat.

ESCENA VI

després de haver decidit contactar amb Tirèsias, ell mateix apareix en el palau d'Èdip, Édip li comença a dir que lis ajudi amb aquesta desgracia que els està atormentant i que com ell tot ho veu que li digui qui es el culpable. Tirèsias que es un home que diu el que pensa sense pensar les seves paraule, li va al rei que tot era culpa seba y que ell portaria la desgracia a la ciutat. Édpi enfadat va contestar dient que aquesta falta de respecta era inconcebible i que havia de marxar. Abans d'anar-se l’endeví va dir: La persona que busqueu es de Tabes no estranger, fins ara hi veu, però endevinara sec, ara és ric, i es convertirà en pobre captaire; i haurà de vaga per al mon amb l’auda d’un bastó.

ESCENA VIII

Creont entra i està molt trasbalsat, ja que s’ha esdevingut de les acusacions per part d’ Édip, Creont explica que ell no ha sigut però que pot viure amb aquestes acusacions,de les cuals son gravissimes. Corifeu li consola dient-li que les acusacions van ser provocades per un rampell de colera, Creont li pregunta si el va acusar públicamente i Corifeu li va contestar que si, altra pregunta que fa, es que si quan les va fer tenia el cap clar i la mirada neta. Aixó si que es una pregunta que Corifeu no sap la resposta.

ESCENA IX

Èdip acusa a Creont de traidor, diu que ell li vol usurpar el tro, ja que, Creont havia sigut qui havia recomanat la visita de Tirèsies, el savi que va insultar a Èdip. Després de l'acusació la baralla no cesaba ja que Tirèsies habia acusat a Èdip y ell pensava que tot era culpa de Creont. Van tenir una llarga conversa, on Creont li va explicar que ell mai seria rei, ja que, ella ara mateix té tot el que desitja, és poderós i ric però no té mals de cap per culpa de ser rey, explica que millor no hi pot estar. Èdip que no es creia les seves paraules li diu que el vol mort per que tothom sàpiga de la seva traïció. Corifeu va entrar a la sala i va fer fora a Creont perquè no es varallin mes.

ESCENA X

Iocasta, la dona d’Èdip, els explica que es un fet sense importància i que el deixin estar, manant a Creont a casa.Creont i Èdip expliquen a Iocasta perquè estaven discutint,ella confia en el seu germà i li transmet la confiança a Èdip. Corifeu també confia en Creont i li demana que no l’exili o el matí. Èdip commocionat per les paraules de Corifeu, accepta els suggeriments i decideix no fer res contra ell, però el seu cor segueix ple d'odi.

ESCENA XI

ESCENA XII

En aquesta escena el Cor reflexiona sobre les paraules d'Èdip. Suplica que els deus li concedéixin el do d’estar a l'altura del seu destí, que la pietat i el respecte li inspirin tot allò que digui; que, en tot, honri les seves tradicions, les lleis nascudes en l'Olimp! No nasqueren de cap mortal i no seran mai esborrades per l’oblit. També súplica als déus que mai no deixi despareixer l’anhel d’emoció si és favorable a la ciutat. Després de supliques i desitjos als déus, el cor es dirigeix directament al déu Zeus, al cual, li expliquen que els oracles donats per LAios son considerats abolits i menyspreats per tothom, i que Apolo ja no és venerat públicament enlloc i el culte als déus va desapareixent.

ESCENA XIII

Iocata surt del palau, portant garlandes de flors i encens. La reina es dirigeix a l’altar de Apol·lo situat a les portes del palau. Iocasta demana a Apol·lo que li doni el remei purificador que els alliberi de tantes desgràcies.

...